Hedifana
 Hedifana | |
|---|---|
 Cristall d'hedifana sobre cristalls negres de braunita. | |
| Fórmula química | (Ca, Pb)₅[Cl (AsO₄)₃] |
| Epònim | aparença visual i bellesa  |
| Localitat tipus | Långban, Municipi de Filipstad, Comtat de Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BN.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BN.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.39 |
| Dana | 41.8.2.1 |
| Heys | 22.2.17 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 10,14 Å; c = 7,185 Å; |
| Grup puntual | 6/mmm (6/m 2/m 2/m) - dihexagonal dipiramidal |
| Grup espacial | p6₃/mmc * |
| Color | blanc, blanc groguenc, blavós, brillant; incolor en llum transmesa |
| Exfoliació | imperfecta |
| Fractura | concoidal, subconcoidal, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4 a 5 |
| Lluïssor | resinosa, grassa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 5,82 g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | uniaxial (+/-) |
| Índex de refracció | nω = 1,948 a 2,010 nε = 1,958 a 2,030 |
| Birefringència | δ = 0,010 |
| Varietats més comunes | |
| baritohedifana | Una varietat de bari de la mimetita descrita en l'etiqueta d'un distribuïdor en la col·lecció del Museu Britànic.[1] |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1980 s.p. |
| Símbol | Hdp |
| Referències | [2] |
L'hedifana és un mineral de la classe dels arsenats. Johann Friedrich August Breithaupt la va anomenar d'aquesta manera del grec ηδύς ("dolç" o "bell") i φαίνεσθαι (semblar), en al·lusió a l'aparença típica i brillantor de les mostres. Pertany i dona nom al grup de l'hedifana, el qual al seu torn pertany al supergrup apatita. La seva localitat tipus és Långban, Värmland (Suècia), on va ser descoberta el 1830.
Propietats[modifica]
És isoestructural amb la fosfohedifana, el seu arsenat anàleg. També n'és l'anàleg Pb₃Ca₂ de la turneaureita i de la mimetita. Antigament es considerava l'hedifana com una varietat de la mimetita amb contingut de calci. Els àtoms de Pb i Ca, però, estan ordenats en dos llocs cations diferents a l'estructura cristal·lina. La seva fractura és concoidal o desigual i la lluïssor resinosa. És soluble en soluble en HNO₃.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hedifana pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: alforsita, belovita-(Ce), dehrnita, carbonatohidroxilapatita, clorapatita, mimetita-M, johnbaumita-M, fluorapatita, hidroxilapatita, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, svabita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuita-(Ce), hidroxilapatita-M, fosfohedifana, stronadelfita, fluorfosfohedifana, miyahisaïta i arctita.
Formació i jaciments[modifica]
L'hedifana es troba en jaciments estratiformes de zinc metamorfosat.
Grup de l'hedifana[modifica]
El grup de l'hedifana està compost pels següents set minerals: aiolosita, caracolita, cesanita, fluorfosfohedifana, fosfohedifana, hedifana i morelandita. El grup de l'hedifana és un dels cinc grups que pertany al supergrup de l'apatita, juntament amb el grup de l'apatita, el grup de la belovita, el grup de la britolita i el grup de l'el·lestadita.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Baryt-Hedyphane» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 gener 2014].
- ↑ «Hedyphane» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 gener 2014].
- ↑ «Hedyphane Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 gener 2014].