Heftalites

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hayatila (àrab)

Confederació nòmada

Bandera
Bandera
Bandera
Bandera
420 – 567 Bandera
Bandera
Bandera
Ubicació de Heftalites
Capital Badian (Kunduz)
Baktra (Balkh)
Sakala (Sialkot)
Idioma oficial Bactrià (oficial)
Religió Paganisme[1]
Budisme
Hinduisme
Culte solar
Nestorianisme
Maniqueisme[2]
Zoroastrianisme[3]
Forma de govern No especificat
Khans dels huns blancs
 • 515–528 Toramana
 • 528–542 Mihirakula
 • Dissolució 567

Els heftalites també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol[4] originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai) des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus. Els perses en van dir haiatelites (hayathelites) i els xinesos ye-tai. El seu nom d'heftalites derivaria del clan reial de l'horda, el clan Hefta o Ye-ta. Els bizantins els anomenaven "huns blancs". Els heftalites apareixen també a vegades com eftalites).

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Encara que l'imperi heftalita es coneixia a la Xina com Yanda (嚈噠), els cronistes xinesos reconeixien que això designava als líders de l'imperi. Les mateixes fonts documenten que la tribu principal s'anomenava Uar (滑).[5] La variació xinesa moderna Yanda ha donat diverses versions llatinitzades com "Yeda", encara que la pronunciació coreana corresponent "Yeoptal" (Hangeul 엽달 ) és més compatible amb el grec Hephthal i és naturalment una forma més arcaica. El nom de l'elit heftalita governant Hephthalite sembla que es va aplicar a una de les 5 famílies dels Yuezhi de l'Imperi Kuixan segons algunes fonts.

Segons B.A. Litvinsky, els noms dels governants heftalites que utilitzaven en el Shahnameh són iranians.[6] Segons Xavier Tremblay, un dels governants heftalites s'anomenava Khingila, que té la mateixa arrel com la paraula sogdiana xnγr i la paraula wakhi (una llengua pamiriana) xiŋgār, significa "espasa". El nom Mihirakula es pensa que s'obtindria de Mithra-kula que és iranià per a "la família de Sol", amb kula tenint la mateixa arrel com la paraula paixtu kul, "família". Toramna és considera també que té un origen iranià. Consegüentment, en sànscrit, "Mihirakula" significaria la " Kul (família) de Mihira (Sol)", encara que Mihira no és purament sànscrit però és un préstec del iranià mitjà Mihr .[7] Janos Harmatta dóna la traducció "Iniciat en Mithra" i també dóna suport a la teoria iraniana .[8]

Origen[modifica | modifica el codi]

Hi ha diferents teories del seu origen. Sens dubte foren una confederació nòmada de l'Àsia Central dels segles V i VI però els seus orígens precisos i composició romanen obscurs. L'Imperi Heftalita estava situat als territoris dels actuals Turkmenistan, Tadjikistan, Uzbekistan, Kazakhstan, Afganistan, Pakistan, l'Índia i Xina. El baluard del poder heftalita era Tokharistan en les pendents del nord de l'Hindu Kush, o sigui el actual Afganistan del nord-est. Els heftalites van derrotar repetidament a l'Imperi Sassànida, l'imperi més poderós del període al seu sud-oest. Pel 479, els heftalites havien conquerit Sogdiana i havien conduït als kidarites cap a l'oest, i per 493 havien derrotat el khanat Turgesh i havien ocupat àrees de la Xina nord-occidental actual. Al final del segle V els heftalites enderrocaven l'Imperi Gupta al sud-est i conquerien una part gran de la seva àrea.[2]

Possible origen iranià[modifica | modifica el codi]

Mapa on es mostra l'extensió de les regions sota domini dels heftalites al voltant de l'any 520.

Segons cròniques xineses, eren originalment una tribu que vivia al nord de la Gran Muralla Xinesa i eren coneguts com a Hoa o Hoa-tun.[9] En la major part de llocs s'anomenaven en general huns blancs, els grecs els coneixien com Hephthalites i els indis com els Huns Sveta/Turushkas.[10] Probablement parlaven una llengua iraniana oriental.[11][12][13]

Possible origen turc[modifica | modifica el codi]

Moneda Hephthalite del rei Lakhana d'Udyana, segle V, llegenda: "Raja Lakhana (udaya) ditya".

Hi ha unes quantes teories sobre els orígens dels huns blancs, amb les teories turques[14][15] i "Indoeuropees iràniques"[16][17][18] com les més prominents.

Durant molts anys, els historiadors van suggerir que eren d'origen turc,[15] i sembla probable que com a mínim alguns grups entre els heftalites fossin parlants de llengües turqueses.[14] El 1959, Kazuo Enoki proposava que fossin probablement Indo-iranians orientals, ja que algunes fonts indicaven que eren originalment de Tokharistan, que se sap que havia estat habitada per gent indoiraniana en l'antiguitat.[19] Richard Frye accepta cautelosament la hipòtesi d'Enoki, mentre alhora accentua que els heftalites "eren probablement una multitud mixta".[20] Més recentment Xavier Tremblay detallava que l'examen d'antropònims Heftalites que sobreviuen ha indicat que la hipòtesi d'Enoki que eren iranians orientals podria ben bé ser correcte, però la matèria roman pendent en cercle acadèmics.[21]

Àsia en 500 mostrant el khanat heftalita en la seva màxima extensió.

Segons la Encyclopaedia Iranica i l'Enciclopèdia de l'Islam, els heftalites possiblement es van originar en el que era en el seu temps l'Iran del nord-est i Índia nord-occidental.[22][23] Aparentment no tenien cap connexió directa amb els huns europeus, excepte que casualment es van relacionar amb el seu moviment. És notable que les tribus en qüestió deliberadament s'anomenessin huns per a espantar els seus enemics.<ref. name="Iranica-2">M. Schottky, "Iranian Huns", a Encyclopaedia Iranica, edició Online </ref>

Alguns huns blancs poden haver estat una tribu prominent o clan del Khionites. Segons Richard Nelson Frye: "Com posteriors imperis nòmades, podem intentar proposar que els grups dirigents dels invasors eren, o almenys incloïen, tribus de llengua turca de l'est i del nord. Però molt probablement el gruix del poble de la confederació dels khionistes i després dels heftalites parlaven una llengua iraniana... fou la darrera vegada a la història de l'Àsia central que nòmades de llengua iraniana van jugar un paper; posteriorment els nòmades parlaven turc,[24]

Relació amb els huns europeus[modifica | modifica el codi]

L'historiador bizantí de segle VI Procopi de Caesarea (Llibre I cap. 3), els relaciona amb els huns d'Europa:

« Els eftalites huns, que són anomenats huns blancs [...] Els eftalites (ephtalitae) són de la raça dels huns segons es veu pel seu nom però de fet npo s'assemblen a cap dels huns coneguts per nosaltres ni ocupen terres veïnes o bastant properes a les d'aquestos; el seu territori es troba immediatament al nord de Pèrsia [...] No són nòmades com els altres pobles hùnics, i des de fa força temps estan establerts en bones terres.[25] »

Procopi afirma que els Huns Blancs vivien en un territori pròsper, i que eren els únics huns amb pell blanca. Segons ell, no vivien com nòmades, admetien un rei únic, observaven una constitució ben regulada, i es comportaven de manera justa cap a estats veïns. També descriu l'enterrament dels seus nobles dins tumuli, acompanyat pels seus associats més propers. Aquesta pràctica contrasta amb l'evidència d'incineració entre el khionites en Ammià Marcel·lí i amb restes trobades per arqueolegs recercant sobre els huns europeus, i roman en alguns dipòsits atribuïts al khionites a l'Àsia central. Els historiadors creuen que els heftalites constituïen una segona onada "Húnica" que es va introduir per Bactriana a l'inici del segle V, i que sembla que va expulsar als kidarites cap a Gandhara.[23]

Les escriptures antigues recentment descobertes, trobades a l'Afganistan, mostren que l'iranià mitjà de Bactriana escrit en alfabet grec no fou portat allà pels heftalites, sinó que era ja present dels temps dels kuixan com la llengua tradicional d'administració en aquesta regió. Hi ha també evidència de l'ús d'una llengua turquesa sota els Huns Blancs. Els documents bactrians també testifiquen uns quants títols reials turcs (com Khagan ), indicant una influència important de gent turca entre els Huns Blancs, encara que aquests també podrien ser explicada per infiltracions turques posterior al sud de l'Oxus.[23]

Segons Simokattes, els khionites s'uniren amb els heftalites com els "(Wusun) voltors baixen cap a la gent" al voltant del 460.

Els historiadors creuen que el nom Hun fou utilitzat per denotar confederacions nòmades molt diferents. Cronistes xinesos antics, així com Procopi, escrivien diverses teories sobre els orígens del poble:

  • Eren descendents de les tribus de yuezhi o tocaris que van romandre darrere després que la resta de la gent fugís dels Xiongnu;
  • Eren descendents dels Kangju;
  • Eren una branca dels Tiele; o
  • Eren una branca dels Uar.

Història[modifica | modifica el codi]

dracma del rei Indoheftalita Napki Malka Afganistan/Gandhara, vers 475-576).
Governant Hephthalite.
Moneda heftalita de plata imitant els cavalls de l'Imperi Gupta, segle V

Foren esmentats per primer cop pels xinesos, que els descrivien com vivint a Jungària al voltant del 125. Les cròniques xineses manifesten que eren originalment una tribu dels Yuezhi, vivint al nord de la Gran Muralla, i subjectes als Rouran (Jwen-Jwen o sigui Joan-Joan), com estaven algunes poblacions turques a l'època. El seu nom original era Hoa o Hoa-tun; posteriorment s'anomenaven Ye-tha-i-li-to (厌带夷栗陁,, o més breument Ye-tha 嚈噠),[26] agafat de la seva família reial, que descendia d'una de les cinc famílies Yuezhi que també incloïen els kuixan.

Al començament del segle V encara eren una horda secundària vassalla dels juanjuan, però a poc a poc van començar a agafar importància estenent-se cap a l'oest mentre per l'est arribaven fins prop de Qarashahr i controlaven la conca de l'Ili fins a l'Issiq-kul, les estepes de Txou (Tchou) i de Talas i fins al Sir Darya i la mar d'Aral. Segurament la seva residència fou propera a Talas (Aulie-Ata).

Desplaçaren als escites i conqueriren Sogdiana i Khorasan abans del 425. Vers el 440 ja havien ocupat Sogdiana i Transoxiana i probablement Balkh o Bactriana (Tokharistan). Alguns orientalistes suposen que es van instal·lar a Bactriana durant el regnat del persa Bahram V Gor (420-438) i fins i tot haurien atacat el gran Khorasan però foren rebutjats pels perses a la batalla de Kusmehan, prop de Merw; altres però pensen que en aquesta època els que van atacar Pèrsia foren una altra horda turca, els khionites.

En tot cas van acabar creuant el Sirdarià (Iaxartes) i van envair terres perses. A Pèrsia foren acollits inicialment per Bahram Gur. El rei sassànida, Firuz o Peroz I (457-484) va pujar al tron amb suport heftalita, però al final del seu regnat va començar a lluitar contra ells i els sassànides van atacar sense èxit als heftalites (l'exèrcit persa es va perdre pel desert oriental l'any 484, quedant dissolt), els quals en revenja van assolar el Khorasan i van derrotar els perses a la batalla d'Herat en que el rei persa va morir.[27] Vers el 485 els heftalites reeixiren a fer de Pèrsia un estat tributari. Estaven dirigits pel khan Akhshunwar, nom que seria una deformació del títol reial sogdià de khshevan (rei). Després de la victòria els heftalites van ocupar el Talekan (a l'oest entre Balkh i Merw), Merw i Herat. El rei sassànida Kobad I (488-497), enderrocat, es va refugiar amb els heftalites i es va casar amb una neboda del seu khan, el qual li va donar un exèrcit per recuperar el poder. Kobad va recuperar el tron el 499 mercès als seus soldats heftalites.

Després d'una sèrie de guerres en el període 503-513, els heftalites foren expulsats de Pèrsia i completament derrotats el 557 per Cosroes I. El seu estat va caure sota control dels Göktürks i després dels Turcs occidentals.

Els heftalites van avançar al sud, cap a la part de la vall de Kabul on vers la meitat del segle V els kushana o kusana (kuixan) havien estat substituïts per la dinastia yuezhi dels kidarites. Vers el 500 els heftalites ja dominaven Bactriana, Kabul i Kandahar i des d'allí es van llençar a la conquesta de l'Índia que en gran part (Malwa, Gujarat i el nord del Deccan) estava governat per la dinastia gupta i havia arribat al seu zenit amb Kumaragupta (415-455) i el seu fill Escandaragupta (455-470). Es creu que entre el 450 i el 460 els heftalites ja havien fet una primera incursió al Panjab que fou rebutjada pels gupta (els indis anomenaven als heftalites com "huna"), i una segona incursió el 460 fou igualment rebutjada. L'imperi gupta va entrar en decadència a la mort de Escandaragupta (470) i després es va dividir en dos branques, una a Malwa amb Budagupta (476-494) i Banugupta (499-543), i un altre a Bihar i Bengala amb Puragupta i Narasimhagupta. En aquestes condicions cal sospitar que els heftalites no van tardar a tornar a l'Índia i abans del 502 un legin (cap secundari), probablement de Kabul, anomenat Toramana (?-502) va arribar fins a Malwa. El pes de la lluita per l'Índia degué recaure en el legin de Kabul, ja que el khan heftalita principal vivia gairebé sempre al Badakhxan. Així els heftalites van dominar les regions de l'Afganistan i Pakistan actual, continuant profundament cap a l'Índia del nord i reeixiren a estendre el seu domini per incloure la regió de Panjab.

Toramana va tenir com a successor a Mihirakula (vers 502-530) que tenia la seva residencia a Xacala (Sialkot) al Panjab Oriental. En aquest moment a Kapisha i Gandhara s'havia establert un cap heftalita secundari (legin) però hereditari, que havia establert una dinastia (el 520, quan hi va ser Song Yun, regnava el segon legin). El legin de Gandhara va conquerir per aquesta mateixa època el Caixmir, i mentre va aturar les massacres de greco-budistes a Gandhara però quan va tornar les va continuar. Mihirakula es va enfrontar amb un rei gupta identificat a les fonts com a Baladitiya i que podria ser Narasimhagupta de Bihar i Bengala; el rei indi va recular inicialment però en un inesperat contraatac va derrotar el legin heftalita i potser el va fer presoner. Fou la primera gran derrota heftalita contra els indis, però no la darrera.

Vers el 520 el gran khan heftalita va rebre al missioner xinès Song Yun, a la seva residència d'estiu al Badakhxan. Song Yun dona una descripció dels heftalites, diu que a la Bactriana la cultura greco-budista existent fou aniquilada, les poblacions massacrades, es va perseguir el budisme i als budistes destruint els monestirs i les obres d'art. Al hivern del 520 Song Yun va visitar al legin de Gandhara, i considerà als heftalites de la zona com a nòmades purs, vivint al camp i no a les viles, i amb residència a un campament mòbil. Segons el testimoni de Hiuan-tsang,[28] a Gandhara s'havia matat a dos terços de la població original i la resta havia estat reduïda a l'esclavatge, mentre que els monestirs i les estopes budistes havien estat destruïts.

Es creu que foren expulsats de l'Índia el 528 per una coalició que formaven l'emperador Gupta Narasimhagupta i el rei Yashodharman de Malwa.[9] Vers el 530 el rajà de Mandasor a Malwa, Yashosdharman, en unes inscripcions, es vantà d'haver derrotat als "huna" i d'haver obligat a Mihirakula a retre-li homenatge. Mihirakula sembla que, derrotat o no, va poder tornar al seu domini a Bactriana i Caixmir, i va estar també a Gandhara on per causes desconegudes va exercir cruels represàlies sobretot contra els budistes; els texts budistes només diuen que com a càstig va tenir una mort horrible.

A la segona meitat del segle VI, Istami, yabghu dels turcs occidentals, va arribar a Talas, i va xocar amb els heftalites. Istami (Sindjibu a les fonts àrabs i bizantines) es va aliar als perses, governats llavors per Cosroes I Anushirwan. Una filla d'Istami es va casar amb Cosroes. A partir del 565 els heftalites, amenaçats al nord pels turcs, i a l'oest pels perses, van cedir terreny. Firdawsi dona al khan heftalita derrotat el nom de Ghatfar (al-Tabari diu Wazar o Waraz. Una teoria diu que després de la derrota es van dividir i que una part va fugir a occident on van ser coneguts com els àvars (de uarkhonites o varkhonites) i la resta a l'Índia. Els turcs van ocupar Sogdiana i Pèrsia la Bactriana (que al cap de tres anys també va passar als turcs). Al mateix temps a la zona de Kabul apareix a unes inscripcions i algunes monedes (possiblement encunyades a Andarab) un rei enigmatic de nom npky MLK, que no se sap si era un rei del Zabulistan o es tracta del mateix regne heftalita (centrat a Bactriana)

Encara van amenaçar per un temps el Panjab. A la segona meitat del segle VI el maharaja de Thaneswar[29] Prabhakara (mort el 605) va derrotar els heftalites, i el 605 el seu fill Padjyavardhana encara els combatia. El seu successor Harsha Shiladitya (606-647) fou encara celebrat pels poetes per les seves victòries sobre els huna. Però a la primera meitat del segle VII van desaparèixer i les seves bandes o bé foren exterminades per les repetides lluites o foren absorbides per la població del Panjab. És possible que alguns clans heftalites s'haguessin integrat a l'aristocràcia india.[30]

Heftalites sota domini àrab[modifica | modifica el codi]

Els hefatlites que vivien a Herat van participar en la resistència contra Abd Allah ibn Amir al Kuhistan (651). Els heftalites són esmentats en les lluites de la revolta al Khurasan de Musa ibn Abd Allah ibn Khazim fins al 704. Badghis era la capital dels hayatila[31] i aquestos participaven en les guerres del senyor local Tarkhan Nizak contra el governador àrab, especialment contra Kutayba ibn Muslim; la seva capital anterior hauria estat Kunduz.

Llengua[modifica | modifica el codi]

La tesi d'un dialecte iranià, basada en les inscripcions en algunes monedes, està desacreditada per la troballa d'inscripcions que permeten establir que aquestes inscripcions corresponen al dialecte local de Bactriana i no a la llengua dels hefatlites. La tesi d'una llengua turquesa de Minorsky és la més generalment acceptada.

Societat[modifica | modifica el codi]

Una font xinesa, el Chou Shu, indica que practicaven la poliàndria. Un plat de plata inclou una imatge de l'equipament militar dels huns orientals (probablement kidarites) amb una espasa recta i un arc.

Religió[modifica | modifica el codi]

Segons Song Yun, el monjo budista xinès que visitava el territori heftalite el 540 i "va proporcionar un relat acurat de la gent, la seva roba, les emperadrius i procediments de la cort i tradicions de la gent i manifesta que els heftalites no reconeixien la religió budista i predicaven pseudodéus, i mataven animals per a la seva carn."[1] S'informa que els heftalites sovint destruïen monestirs budistes però eren reconstruïts per altres. Segons Xuanzang, el tercer pelegrí xinès que va visitar les mateixes àrees que Song Yun al voltant de 100 anys després, la capital de Chaghaniyan tenia cinc monestirs.[32]

"En el domini heftalita el budisme era predominant però hi havia també un sediment religiós de zoroastrisme, maniqueisme, i nestorianisme."[3] Balkh tenia uns 100 monestirs budistes i 3,000 monjos. A fora de la ciutat hi havia un gran monestir budista, més tard conegut com a Nava Vihara o Naubahar.[32] Termez tenia 10 sangharamas (monastirs) i potser 1.000 monjos.[32]

Huns blancs a l'Àsia del Sud[modifica | modifica el codi]

Regnes successors dels Heftalites vers el 600.

Al nord-oest del subcontinent indi, els heftalites no es distingien dels seus predecessors immediats els khionites i foren coneguts pel mateix nom com huna (en sànscrit «sveta-hna», huns blancs). Els huna ja s'havien establert a l'Afganistan i a la moderna Província de la Frontera del Nord-oest a l'actual Pakistan prop de la primera part del segle V, i l'emperador Gupta Skandagupta havia repel·lit una invasió hūna el 455 abans de l'arribada del clan heftalita.

Els heftalites tenien la seva capital a Badian, la moderna Kunduz, però l'emperador vivia a la capital només els tres mesos d'hivern, i pel que fa a la resta de l'any, la seu governamental es mouria d'una localitat a un altre com un campament.[2] Els heftalites continuaren la pressió sobre la frontera nord-oest d'Índia antiga que van trencar al final del segle V, accelerant la desintegració de l'Imperi Gupta. Van establir la seva capital a la ciutat de Sakala, Sialkot al modern Pakistan, sota el seu emperador Mihirakula. Foren expulsats de l'Índia el 528 per una coalició que constava de l'emperador Gupta Narasimhagupta i del rei indi Yashodharman de Malwa.[9]

Després del segle V, poc s'enregistra a Índia antiga sobre els heftalites, i la seva sort és incerta.

Descendents[modifica | modifica el codi]

L'últim rei heftalita, Yudhishthira, va regnar fins a aproximadament el 670, quan es va establir la dinastia Shahi de Kabul (Indushàhides o Kabulshàhides.[33]

Els heftalites es considera que estan entre els avantpassats dels paixtus moderns i en particular de la tribu paixtu dels abdali o durrani.[34] segons el professor Yu. V. Gankovsky:

« "Els paixtu van començar com una unió de grans tribus iranianes orientals, que formaren el estrat ètnic inicial de la etnogènesis dels paixtus cap a la meitat del primer mil·lenni, unió que estaria connectada a la dissolució de la confederació dels heftalites (huns blancs) [...] En la contribució dels heftalites en aquesta etnogènesi dels paixtus es troben evidències en els etònims de la principal tribu paixtu, els abdali (Durrani després de 1747) associats amb el nom ètnic dels heftalites — Abdal. Els Siah-posh, els kafirs (nuristanis) del Hindu Kush, eren anomenats tots paixtus pel nom general d'Abdal fins a l'inici del segle XIX."[35] »

Els heftalites també podrien haver estat avantpassats de la tribu Abdal que s'ha assimilat als turkmens i kazakhs.[2] A l'Índia septentrional i el Pakistan, els rajputs es van formar com a resultat de fusió dels heftalites amb el gurjars.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Chinese Travelers in Afghanistan». Abdul Hai Habibi. alamahabibi.com, 1969. [Consulta: 9 d'agost de 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Kurbanov, Aydogdy. The Hephthalites: Archaeological and historican analysis
  3. 3,0 3,1 Al-Hind, the Making of the Indo-Islamic World: Early medieval India. André Wink, p. 110. E. J. Brill.
  4. Albert Herrmann, Die Hephtaliten und ihre Beziehungen zu Cina, Asia Major II, 1925
  5. Enoki, K. "The Liang shih-kung-t'u on the origin and migration of the Hua or Ephthalites," Journal of the Oriental Society of Australia 7:1-2 (Desembre de 1970): 37-45
  6. B.A. Livinsky, "The Hephthalites", en History of Civilizations of Central Asia, Volums 3. South Asia Books; 1a edició (març de 1999). pàg 135
  7. Jacques Duchesne-Guillemin, Congrès International d'Etud. Études mithriaques: actes du 2e Congrès International, Téhéran, du 1er au 8 september 1975. pàg. 293.
  8. Janos Harmatta, "The Rise of the Old Persian Empire: Cyrus the Great", AAASH (Acta Antiqua Acadamie Scientiarum Hungaricae) 19, 197, pàg. 4-15.
  9. 9,0 9,1 9,2 Enciclopèdia de Columbia
  10. «Historical Sketch of Buddhism and Islam in Afghanistan»., Berzin Archives
  11. Enoki, Kazuo: "On the Nationality of the White Huns", Memoirs of the Research Department of the Tokyo Bunko, 1959, No. 18, p. 56. Cita: "Deixi'm recapitular: les causes per les quals als huns blancs se'ls considera una tribu iraniana són: 1) que la seva llar original era a la frontera oriental del Tokharistan; i 2) que la seva cultura contenia alguns elements iranians. Naturalment, elh Huns blancs eren a vegades considerats com una altra branca de la tribu de kao-ch'e pels seus contemporanis, i les seves maneres i costums es representen com idèntiques amb les dels t'u-chueh, i és un fet que tinguessin uns quants elements culturals en comú amb aquelles tribus turques nòmades. No obstant això, tal similitud de maneres i costum és un fenomen inevitable que sorgeix de la similitud dels seus ambients. Els huns blancs no es podrien assignar com a tribu turca a causa d'això. Els huns blancs eren considerats per alguns erudits com a tribu arianitzada, però jo voldria anar més lluny i els reconeixeria com a tribu iraniana. Encara que els meus arguments, com he manifestat més amunt, són bastant escassos, s'espera que els materials que els historiadors i lingüistes recolliran en el futur sobre els huns blancs i les últimes troballes semblen que confirmin la meva teoria de tribu iraniana." aquí o "Hephtalites" o "On the Nationality of the Hephtalites".
  12. Xavier Tremblay, Pour une histore de la Sérinde. Le manichéisme parmi les peoples et religions d’Asie Centrale d’aprés les sources primaire, Viena: 2001, Appendix D «Notes sur l'Origine des Hephtalites”, pàg. 183-88 «Malgrat tots els autors que, des de Klaproth fins a Altheim a SuC, pàg 113 sig. i Haussig, Die Geschichte Zentralasiens und der Seidenstrasse in vorislamischer Zeit, Darmstadt, 1983 (cf. n.7), han vist en el huns blancs turcs, l'explicació del seu nom turc no s'ha imposat mai, i a vegades és impossible i no té el suport de cap fet històric (cap resta de la religió turca antiga), mentre que per l'iranià és sempre possible, a vegades evident, sobretot en noms llargs com Mihirakula, Toramana o γοβοζοκο qui són força més demostratius que αλ- en Αλχαννο. O sigui que l'iranià dels noms dels Huns Blancs no és pas bactrià i no es pot atribuir al seu establiment a Bactriana […] Una tal acumulació de probabilitats és suficient per concloure que, fins a prova en contrari, els heftalites eren iranians orientals, però no sogdians.» Accessible a Internet Archive or here
  13. Denis Sinor, "The establishment and dissolution of the Türk empire" a Denis Sinor, "The Cambridge history of early Inner Asia, Volume 1", Cambridge University Press, 1990. pàg. 300: "No hi ha consens entre els historiadors sobre la llengua heftalita tot i que molts erudits sembla que pensen que era iranià."
  14. 14,0 14,1 David Christian A History of Russia, Inner Asia and Mongolia (Oxford: Basil Blackwell) 1998 p248
  15. 15,0 15,1 "White Huns", Columbia Electronic Encyclopedia
  16. M. A. Shaban, "Khurasan at the Time of the Arab Conquest", in Iran and Islam, in memory of Vlademir Minorsky, Edinburgh University Press, (1971), p481; ISBN 0-85224-200-X.
  17. "The White Huns - The Hephthalites", Silk Road
  18. Enoki Kazuo, "On the nationality of White Huns", 1955
  19. Enoki, Kazuo: "On the Nationality of the White Huns", Memoirs of the Research Department of the Tokyo Bunko, 1959, No. 18, p56 - Internet Archive or here or here .
  20. R. Frye, "Central Asia in pre-Islamic Times", Encyclopaedia Iranica
  21. Xavier Tremblay, Pour une histore de la Sérinde. Le manichéisme parmi les peoples et religions d’Asie Centrale d’aprés les sources primaire, Vienna: 2001, Appendix D «Notes Sur L'Origine Des Hephtalites”, pp. 183-88, Internet Archive o aquí
  22. G. Ambros/P.A. Andrews/L. Bazin/A. Gökalp/B. Flemming and others, "Turks", in Encyclopaedia of Islam, Online Edition 2006
  23. 23,0 23,1 23,2 A.D.H. Bivar, "Hephthalites", in Encyclopaedia Iranica, Online Edition.
  24. Robert L. Canfield, Turko-Persia in Historical Perspective, Cambridge University Press, 1991, pàg. 49
  25. Procopius, History of the Wars. Llibre I, Cap. III, "The Persian War"
  26. "Ephtalites", Classic Encyclopædia Britannica, 1911
  27. David Christian (1998), A history of Russia, Central Asia, and Mongolia. Oxford: Wiley-Blackwell, ISBN 0-631-20814-3.
  28. Le voyage de Song Yun dans l'Udyana et le Gandhara, traducció de Chavannes, 1903
  29. Al nord-oest de Delhi, en sànscrit Sthanvisvara, fou funcions d'estat fronterer primera defensa contra els huna
  30. per exemple el clan rajput del Gurdjara reivindica un origen heftalita
  31. Gibb, H. A. R.. The Encyclopaedia of Islam (en anglès). Brill Archive, p.541. 
  32. 32,0 32,1 32,2 Litvinovsky, Boris Abramovich. History of civilizations of Central Asia, Volume 3. UNESCO; published by Motilal Banarsidass, p. 149. 
  33. Enciclopèdia de civilitzacions asiàtiques antigues, per Charles Higham, pàg. 141
  34. http://www.diss.fu-berlin.de/diss/servlets/MCRFileNodeServlet/FUDISS_derivate_000000007165/01_Text.pdf?hosts=
  35. Gankovsky, Yu. V., et al. A History of Afghanistan, Moscow: Progress Publishers, 1982, pg 382

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heftalites