Heinkel He 51

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Heinkel He 51
Un Heinkel He-51 de l'exèrcit revoltat
Tipus caça
Fabricant Ernst Heinkel Flugzeungwerke AG, Arado AG, Erla AG, Fieseler AG
Dissenyat per Walter i Siegfried Günther
Primer vol Maig del 1933
Introduït 1934
Retirat 1952
Estat Espanya
Usuaris Alemanya nazi Alemanya
Espanya Espanya
Bulgària Bulgària
Producció Alemanya
Construïts 700
Variants 10

El Heinkel He 51, és un model d'avió biplà, del període d'entreguerres, que va començar a servir en la Luftwaffe, i que va combatre en la guerra civil, amb la Legió Còndor en el bàndol revoltat.

Història[modifica | modifica el codi]

La fàbrica Heikel, va contractar els dissenyadors bessons Walter i Siegfried Günther, per dissenyar un nou avió, que en principi era un entrenador, per substituir per sota mà, els Arado Ar-65E de la Luftwaffe, i axis va sorgir el Heinkel He-49, que va envolar-se el novembre de 1932, al febrer de 1933, va sorgir el He-49b, que comptava amb un fuselatge més llarg, i el He-49c, comptava amb un millor motor. El quart, ja es va denominar com Heinkel He-51, i el maig de 1933 ja formava part de la Luftwaffe ( Forces Aéreas d'Alemanya ) en la Mitteldeutsche Reklamestaffel el que després seria la Jadggeschwader ( Grup de caça ) JG 132 “Richthofen”,en el 1935. Començant la producció en serie el juny del any 1934.[1]

Com ja s'ha comentat, era un avió biplà, d'ales desiguals ( Sesquiplá ), d'estructura metàl·lica recoberta de tela, equipat amb un motor en V BMW VI 7,3 de 12 cilindres, amb uns escapaments molt peculiars, connectat a un hèlix de dues pales, formant un conjunt molt al temps i de gran fiabilitat.

Dades Tècniques[modifica | modifica el codi]

  • Llargada : 8,40 metres
  • Amplada : 11 metres
  • Alçaria : 3,20 metres
  • Pes en vuit : 1.460 kilograms , Pes al envol : 1.895 kilograms
  • Velocitat màxima : 330 Km/h ( a 5.000 metres ) , Velocitat de creuer : 280 Km/h
  • Sostre : 7.700 metres , Autonomia : 570 kilòmetres
  • Armament : 2 metralladores sincronitzades Rheinmtall MG 17 de 7,95 m/m, i capacitat per a 6 bombes de 10 kilograms

Teatre d'Operacions[modifica | modifica el codi]

Espanya[modifica | modifica el codi]

El 6 de agost de 1936, van arribar 6 aparells del model He-51A, junt amb 20 Junkers Ju 52/3m, a el port de Cadis a bord d'un vaixell de càrrega alemany, com ajut de la Luftwaffe a les forces revoltades, que al principi dels combats, es va demostrar, com un avió més modern dels que disposava l'exèrcit de la República. Dedicant-se principalment, a cobrir als bombarders Junkers Ju 52 i Savoia-Marchetti SM.81, axó va durar fins el mes de setembre, en que van començar a enfrontar-se amb els nous avions republicans els Polikarpov I-15Xato” i Polikarpov I-16Mosca”, que eren superiors en velocitat i més maniobrers. Inclòs el futur “As” de la Luftwaffe, el pilot Adolph Galland comandant del llavors esquadró de He-51, anomenat 3/J88, no va obtìndre ninguna victòria a Espanya. A partir de les hores, es van dedicar a fer el recolzament a terra, a on es van provar noves tècniques de l'aviació, per part de Wolfram von Richthofen que va provar les seves teories de recolzament proper. Encara que va sofrir nombroses pèrdues, 79 de les 135 unitats, va seguir operant durant tota la guerra, i al acabar aquesta 61 d'aquests aparells, van seguir en servei fins el 1952.[2]

Alemanya[modifica | modifica el codi]

Dins de Luftwaffe, aquests avions es van incorporar al servei en el juliol de 1934, per substituir als Arado Ar 65, pro poc més després va coexistir amb el Arado Ar 68, ja que de seguida es va veure que era un avió antiquat, per manca de velocitat, apesar de axó, va restar en servei com a entrenador avançat fins el començament de la Segona Guerra Mundial.

Altres teatres d'operacions[modifica | modifica el codi]

Models[modifica | modifica el codi]

  • He-49 bis

Primer prototip de fuselatge curt.

  • He-49b

Segons prototips amb el fuselatge allargat, provats dos models un amb tren d'aterratge i un altre amb flotadors ( hidroavió ).

  • He-49c

Tercer prototip amb refrigeració del motor renovada, funcionant amb Glicol.

  • He-51 bis

Quart prototip, amb ales revisades, nou timó de direcció, i tren d'aterratge, equipat també amb un nou radiador.

  • He-51 A-0

Primera presèrie de 9 aparells

  • He-51 A-1

Primera sèrie de 150 unitats.

  • He-51 B-0

Presèrie amb l'estructura reforçada, 12 unitats

  • He-51 B-1

Producció de 12 aparells del model B-0.

  • He-51 C-1

Versió d'atac a terra, 79 aparells enviats a Espanya per la Legió Còndor.

  • He-51 C-2

Versió millorada del C-1, amb millores del equip de radio, 21 aparells

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Guerra Civil Espanyola – Aviación el Heinkel He-51 - (web)
  2. Guerra Civil Española -Aviación el Heinkel He-51 -

Vegeu També[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heinkel He 51