Heinkel He 51

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Heinkel He 51
Un Heinkel He-51 de l'exèrcit revoltat
Tipus caça
Fabricant Ernst Heinkel Flugzeungwerke AG, Arado AG, Erla AG, Fieseler AG
Dissenyat per Walter i Siegfried Günther
Primer vol Maig del 1933
Introduït 1934
Retirat 1952
Estat Espanya
Usuaris Alemanya nazi Alemanya
Espanya Espanya
Bulgària Bulgària
Producció Alemanya
Construïts 700
Variants 10

El Heinkel He 51 és un model d'avió biplà, del període d'entreguerres, que va començar a servir a la Luftwaffe (Forces aèries alemanyes), i que va participar en la guerra civil espanyola, amb la Legió Còndor en el bàndol reaccionari.

Història[modifica | modifica el codi]

La fàbrica Heikel, va contractar els dissenyadors bessons Walter i Siegfried Günther, per dissenyar un nou avió, oficialment un entrenador avançat civil, però en realitat es tractava d'un assaig per a un futur avió militar. Així sorgí l'Heinkel He-49, que va envolar-se per pimer cop el novembre de 1932. El febrer de 1933, va sorgir lHe-49b, que comptava amb un fuselatge més llarg, i posteriorment lHe-49c, amb un motor millorat. El quart model, es va denominar ja Heinkel He-51, i el maig de 1933 ja formava part de la Luftwaffe en la Mitteldeutsche Reklamestaffel, que després passaria a ser Jadggeschwader (esquadró de caces), i més tard JG 132 “Richthofen” el 1935. La producció en sèrie es va iniciar el juny de l'any 1934.[1]

El biplà era de fet un sesquiplá,[2] d'estructura metàl·lica recoberta de tela, equipat amb un motor en V BMW VI 7,3 de 12 cilindres, amb uns escapaments verticals laterals molt peculiars, connectat a una hèlix de dues pales, formant un conjunt tradicional i de gran fiabilitat.

Dades Tècniques[modifica | modifica el codi]

  • Llargada: 8,40 m
  • Amplada: 11 m
  • Alçària: 3,20 m
  • Pes sense càrrega: 1460 kg, Pes amb càrrega: 1895 kg
  • Velocitat màxima: 330 km/h (a 5000 m), Velocitat mitjana: 280 km/h
  • Sostre: 7700 m, Autonomia: 570 km
  • Armament: 2 metralladores sincronitzades Rheinmtall MG 17 de 7,95 mm al morro, i capacitat per a 6 bombes de 10 kg.

Teatre d'operacions[modifica | modifica el codi]

Espanya[modifica | modifica el codi]

El 6 d'agost de 1936 van arribar 6 aparells del model He-51A, juntament amb 20 Junkers Ju 52/3m, al port de Cadis, a bord d'un vaixell de càrrega alemany. Conformaven l'ajut de la Luftwaffe a les forces reaccionàries. Des d'un principi es va demostrar que eren uns avions més moderns i efectius dels que disposava l'exèrcit de la República. Es dedicaven principalment a escortar els bombarders Junkers Ju 52 i Savoia-Marchetti SM.81 fins al mes de setembre, quan van començar a batre's amb els nous avions republicans, els Polikarpov I-15Xato” i Polikarpov I-16Mosca”, que eren superiors en velocitat i maniobrabilitat. Fins i tot el futur as de la Luftwaffe, el pilot Adolph Galland comandant del llavors esquadró de He-51, anomenat 3/J88, no va obtenir cap victòria a Espanya. A partir d'aleshores, es van dedicar a donar suport a terra, amb noves tècniques d'aviació per part de Wolfram von Richthofen que va provar les seves teories de suport proper. Tot i que van patir nombroses pèrdues, 79 de les 135 unitats, va seguir operant durant tota la guerra, i a quan aquesta va acabar, 61 d'aquests aparells, van seguir en servei fins al 1952.[3]

Alemanya[modifica | modifica el codi]

Dins de la Luftwaffe, aquests avions es van incorporar al servei el juliol de 1934, per substituir els Arado Ar 65, però poc després van coexistir amb l'Arado Ar 68, atès que aviat es va veure que era un avió antiquat, per manca de velocitat. No obstant va restar en servei com a entrenador avançat fins al començament de la Segona Guerra Mundial.

Altres teatres d'operacions[modifica | modifica el codi]

A Bulgària es van vendre 12 aparells.

Models[modifica | modifica el codi]

  • He-49 bis

Primer prototip de fuselatge curt.

  • He-49b

Segon prototip amb el fuselatge allargat. Dos models: un amb tren d'aterratge i un altre amb flotadors (hidroavió).

  • He-49c

Tercer prototip amb refrigeració del motor renovada, funcionant amb glicol.

  • He-51 bis

Quart prototip, amb ales revisades, nous timó de direcció, tren d'aterratge i radiador.

  • He-51 A-0

Primera pre-sèrie de 9 aparells.

  • He-51 A-1

Primera sèrie de 150 unitats.

  • He-51 B-0

Pre-sèrie, amb l'estructura reforçada, de 12 unitats

  • He-51 B-1

Producció de 12 aparells del model B-0.

  • He-51 C-1

Versió d'atac a terra, 79 aparells enviats a Espanya per a la Legió Còndor.

  • He-51 C-2

Versió millorada del C-1, amb millores de l'equip de ràdio, 21 aparells.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Guerra Civil Espanyola – Aviación el Heinkel He-51 - (web)
  2. «Sesquiplà» (en català).
  3. Guerra Civil Española -Aviación el Heinkel He-51 -

Vegeu També[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heinkel He 51