Heinrich Rudolf Hertz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Heinrich Rudolf Hertz als voltants de 1894

Heinrich Rudolf Hertz (Hamburg, Alemanya, 1857 - Bonn, 1894) fou un físic i professor universitari alemany, que donà nom a la unitat de freqüència internacional coneguda amb el nom d'hertz.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 22 de febrer de 1857 a la ciutat d'Hamburg, en una família jueva que s'havia convertit al cristianisme, fill d'un conseller d'Hamburg.

Mentre estudiava a la universitat de Berlín va demostrar aptituds tant per a les ciències com per a les llengües, aprenent l'àrab i el sànscrit. Va estudiar física i química, així com enginyeria, a les ciutats alemanyes de Dresden, Munic i Berlín, sota les ordres de Gustav Kirchhoff i Hermann von Helmholtz. Va obtenir el seu doctorat l'any 1880 i va continuar com a deixeble de Helmholtz fins al 1883, any en el qual és nomenat professor de física teòrica a la universitat de Kiel. Posteriorment el 1885 va esdevenir professor a la universitat de Karlsruhe.

Va morir l'1 de gener de 1894 a la ciutat de Bonn, a l'edat de 37 anys i a conseqüència d'una septicèmia. El seu nebot Gustav Ludwig Hertz va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1925, i el seu nét, Carl Hellmuth Hertz, va inventar l'ultrasonografia mèdica. Va ser sebollit al cementiri d'Ohlsdorf a Hamburg.[1]

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

Durant la seva estada a Karlsruhe, a partir de l'experiment de Michelson de 1881 (precursor de l'experiment Michelson-Morley de 1887) i que va refutar l'existència de l'èter lumínic, Hertz va reformular les equacions de Maxwell per a descobrir les ones electromagnètiques. Així les seves investigacions van provar experimentalment que els senyals elèctrics poden viatjar a través de l'aire lliure, com havia estat predit per James Clerk Maxwell i Michael Faraday, i l'any 1888 demostrar aquesta existència construint un aparell per a produir ones de ràdio.

També va descobrir l'efecte fotoelèctric, i que va ser explicat més endavant per Albert Einstein, quan va notar que un objecte carregat perd la seva càrrega més fàcilment al ser il·luminat per la llum ultraviolada.

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

L'any 1930 la Comissió Electrotècnica Internacional va decidir anomenar la unitat del SI de la freqüència amb el nom de hertz.

En honor seu s'anomenà l'asteroide (16761) Hertz descobert el 3 d'octubre de 1996 per Vittorio Goretti.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Helmut Schoenfeld, «Heinrich Rudolf Hertz», Der Ohlsdorfer Friedhof, Bremen, Editorial Temmen, 2010, pàgines 88, ISBN 9783861080862