Heinrich Scheidemann

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Heinrich Scheidemann (cap al 1595 - 1663) va ser un organista i compositor alemany de principis del Barroc, i pel que fa a l'orgue, el més conegut a Alemanya del Nord a la primera meitat dels segle XVII. Va ser un precursor important de Dietrich Buxtehude i J. S. Bach.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Wöhrden, Holstein (Alemanya). El seu pare va ser organista tant a Wöhrden com a Hamburg, i probablement va ser el seu primer professor. Estudià amb Sweelinck a Amsterdam del 1611 al 1614, convertint-se en un dels seus alumnes favorits; Sweelinck li dedicà un motet abans que Scheidemann retornés a Alemanya. Cap al 1629, i possiblement abans, Scheidemann ja era a Hamburg com organista a l'església de Santa Caterina (Katharinenkirche), un càrrec que ocupà durant més de trenta anys, fins a la seva mort a Hamburg a començaments de l'any 1663 a causa d'un brot de pesta.

Música i influència[modifica | modifica el codi]

Scheidemann va ser famós com a organista i compositor, com ho evidencia l'àmplia distribució de les seves obres. Ha sobreviscut més música d'orgue de Scheidemann que de cap altre compositor del seu temps. A diferència d'altres compositors alemanys de l'època, com Praetorius, Schütz, Scheidt, i Schein, que componien en la majoria dels gèneres i estils, Scheidemann va escriure fonamentalment música per a l'orgue. Hi ha també algunes cançons, així com algunes peces per a clavecí, però molt poca cosa si ho comparem amb la quantitat de la producció per a orgue.

La contribució de Scheidemann a la literatura organística, i a la música del Barroc en general, van ser les característiques dels seus corals. Es poden agrupar en tres tipus bàsics:

  • Arranjaments d'un cantus firmus, que vindria a ser un primer tipus de preludi coral.
  • Arranjaments monòdics, que imitarien l'estil del primer Barroc amb un solo vocal monòdic damunt del baix continu però adaptat per a orgue sol.
  • Fantasies corals molt elaborades, que serien aportacions innovadores fonamentades en l'estil per a teclat de Sweelinck, però utilitzant els grans recursos de l'orgue del Barroc alemany que estava en ple desenvolupament.

A més a més dels seus arranjaments de corals, també va realitzar arranjaments del Magnificat, no només en diverses parts sinó donant-li una forma cíclica, un tractament de l'estructura musical de moviment múltiple, un recurs que no tornaria a fer-se servir fins al segle XIX.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heinrich Scheidemann
  • Article "Heinrich Scheidemann, a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. 20 vol. London, Macmillan Publishers Ltd., 1980. ISBN 1-56159-174-2
  • Manfred Bukofzer, Music in the Baroque Era. New York, W.W. Norton & Co., 1947. ISBN 0-393-09745-5
  • Pieter Dirksen, Heinrich Scheidemann's Keyboard Music. Its Transmission, Style and Chronology, Ashgate, Aldershot, 2007. ISBN 978-0-7546-5441-4