Heinrich Schliemann

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Heinrich Schliemann

Heinrich Schliemann
Naixement 6 de gener de 1822
Mecklemburg
Mort 26 de desembre de 1890
Itàlia Itàlia, Nàpols
Ocupació empresari, arqueòleg

Johann Ludwig Heinrich Julius Schliemann (Neubukow, Mecklenburg - Schwerin, 6 gener de 1822 - Nàpols, 26 de desembre de 1890) va ser un comerciant a Sant Petersburg i un pioner de l'arqueologia.

Schliemann va ser el primer a emprendre una excavació a Hisarlik, Turquia i allí finalment va trobar les restes de l'antiga Troia.

La infància de Schliemann[modifica | modifica el codi]

H. Schliemann va néixer a un poble situat al nord d'Alemanya, Mecklemburg, l'any 1822. De nen va ser molt imaginatiu i li agradaven moltíssim les llegendes de la zona d'Ankershagen on va passar la seva jovinesa.

El seu pare, pastor de l'església, li va regalar cap a l'any 1829 un llibre de Jerrers, la Història Universal Il·lustrada. A Schliemann les imatges d'aquest llibre li van encantar, i en especial les que mostraven Eneas fugint de Troia amb el seu pare Anquises i el seu fill Ascani (Iulus).

En aquella època ningú sabia on era Troia i això l'intrigava en gran mesura, i creia que en algun lloc encara havien d'estar les restes de tan magnífica ciutat. Així doncs, quan només tenia set anys va decidir que la seva meta a la vida era trobar aquella ciutat.

La seva joventut[modifica | modifica el codi]

Imatge de jove.

Va passar el temps, i només amb catorze anys va deixar els estudis perquè la seva família passava per problemes econòmics i es va posar a treballar a una tenda com a aprenent.

Es va dedicar a aquesta feina durant quasi cinc anys, i allà va conèixer a un mariner que recitava uns versos en grec antic. Quan Schliemann va descobrir que el que recitava eren els versos de la Ilíada, la seva vida va donar un tomb i cap a l'any 1841 va viatjar fins a Hamburg per enrolar-se com a grumet i anar a conèixer món.

Al poc temps va haver de tornar, ja que el vaixell es va enfonsar, i no va poder complir els seus somnis, es va haver d'instal·lar a Amsterdam on va començar a treballar com a administratiu i es va dedicar, com autodidacta, a estudiar llengües modernes. Tenia tanta facilitat per aprendre llengües que amb només vint-i-un anys, a part de la seva llengua materna, l'alemany, ja coneixia l'anglès, l'holandès, el castellà, el francès, el portuguès, l'italià, i ho estava intentant amb el rus. El fet de conèixer tants idiomes li va permetre ascendir a la seva feina i arribar, fins i tot a fundar, anys més tard, cap al 1847, la seva pròpia empresa.

Tot un empresari[modifica | modifica el codi]

Com a empresari va viatjar arreu del món i va tenir molts èxits, i durant la seva estada als Estats Units es va nacionalitzar com a nord-americà. El seu afany per aprendre llengües va continuar, i va afegir a la seva llista el suec, el polonès, i finalment el grec modern i l'antic, és a dir, la llengua d’Homer, el llatí i l'àrab.

Cap a l'any 1864, tenint a les seves mans una gran fortuna, va abandonar els negocis i es va dedicar exclusivament als seus estudis i a realitzar el somni de la seva infantesa.

Va viatjar per tot el món durant uns dos anys, traient material per publicar el seu primer llibre, i cap a l'any 1868 va arribar a Ítaca després de visitar el Peloponès i la Tròade. I ara, després de tants anys, havia arribat el moment de cercar el seu tresor, Troia.

Troia, el seu tresor[modifica | modifica el codi]

Wilhelm Dörpfeld i Heinrich Schliemann a les ruïnes de Micenes.
Màscara d'Agamèmnon trobada per Schliemann.

En aquella època ja havien sorgit alguns estudiosos com Charles McLaren i Eckenbrecher interessats per l'emplaçament de Troia. Alguns, fins i tot, crèien que havia d’ésser a la població de Burnabashi, i d'altres que probablement les seves restes estarien ubicats a un turó que els turcs anomenaven Hisarlik i que significava palau. Schliemann seguia al peu de la lletra les descripcions del terreny que Homer feia a la seva obra i coincidia amb l'emplaçament de Hissarlik, de manera que en va decidir per buscar en aquesta zona.

El seu somni el volia viure amb algú que pogués entendre la seva passió i per això es va casar amb una dona grega cap a l'any 1869, Sofia Engastromenos, i un any més tard va iniciar al seu costat les excavacions. Després d'anar excavant i trobant restes d'una ciutat darrera d'una altra, l'any 1873 Schliemann va identificar la Troia d'Homer a la penúltima i antepenúltima capa, justament quan estava a punt d'abandonar les excavacions.

Va enviar els treballadors a casa i ell i la seva dona van desenterrar el que ells van anomenar com a Tresor de Príam, joies d'or i marfil, objectes preciosos, etc.

En aquesta gesta va emprar els últims anys de la seva vida, compaginant Troia amb altres campanyes d'excavacions a Micenes (1874-1876), Orcomen (1880) i Tirint (1884-1885).

Schliemann va morir als seixanta-vuit anys durant unes vacances a Nàpols. Es va posar malalt de cop durant el Nadal de l'any 1890 mentre feia un passeig, i l'endemà va morir al costat de la seva esposa i dels seus dos fills Andròmaca i Agamèmnon, que portaven els noms de grans personatges de la Ilíada.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heinrich Schliemann
  • Los grandes descubrimientos de la Arqueología, vol.4, Ed. Planeta Agostini.
  • Irving Stone, Mi tesoro griego.