Hejalutz Lamerjav

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hejalutz Lamerjav

Hejalutz Lamerjav (hebreu: החלוץ למרחב "pioners a l'horitzó") és una Tnuat Noar ( Moviment Juvenil Sionista ) apartidaria que funciona a l'Argentina, i a Mèxic. Per la seva plataforma ideològica, se la considera Jalutziana i Kibutziana (pionera i a favor del kibbutz). El moviment entén que el poble jueu conforma una unitat, per tant, aspira a la realització dels seus integrants mitjançant la aliyyà (retorn a l'Estat d'Israel). La seva estructura està basada en la dels Quibuts, la majoria de la terminologia que s'utilitza és en l'idioma hebreu, tot i que els seus membres parlen castellà.

Després de la Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Després de la Segona Guerra Mundial i l'Holocaust, la col·lectivitat jueva argentina es va bolcar a donar suport incondicionalment a la creació de l'Estat d'Israel. No obstant això, aquesta es trobava dividida en diferents organitzacions: moviments sionistes generals, moviments sionistes partidaris i clubs socials, com ara, Macabi i Hebraica.

Els comuns denominadors entre totes aquestes agrupacions eren:

La identificació en la lluita per la independència de l'Estat d'Israel.

La recerca d'una vida jueva autèntica en el social i el cultural.

Estaven dividides en la part ideològica, en les quals el sionisme tenia dues acceptacions diferents:

Identificació emocional amb Israel, però desenvolupament cultural i social dins de la comunitat i societat argentina.
Identificació total amb Israel, però portant a terme la realització personal a través de la Aliyyà.

Els que van optar per la segona opció tenien clara l'Aliyyà (immigració a l'Estat d'Israel), a través dels Quibuts, que en aquell moment necessitaven força de treball i estaven oberts a rebre els olim (immigrants jueus). Per a això es van crear diferents Moviments de Jalutzim apartidaris, que van creure que amb la creació de l'Estat podrien incrementar les seves files. Dels centres apartidaris creats a finals de 1947, es van destacar per les seves activitats sionistes quatre d'ells:

Moviment Jalutzim[modifica | modifica el codi]

Va sorgir del club esportiu més gran d'Argentina (el Macabi), amb un grup que va començar a identificar-se amb la ideologia jalutziana, creant conflictes a dins del club, jà que el Macabi no tenia entre els seus objectius la Aliyyà ni el pionerisme. Va començar treballant clandestinament a dins del club, i el 1951 es va formar com a Moviment Jalutzim Macabeu, creant seus a Rosario (Argentina), La Plata i posteriorment a Bahía Blanca, i a Córdoba (Argentina).

Dins de la comunitat Sefardita, existien alguns clubs socials amb ideologia sionista, i es van constituir com a Moviment Jalutzim.

Dins de la Comunitat Alemanya de Belgrano va sorgir un grup actiu en una escola que més tard s'anomenaria Theodor Herzl. Aquest centre va tenir una intensa activitat recol·lectant fons per al desenvolupament jueu a la Terra d'Israel.

El 1948 es va crear el Comitè Unificat de Moviments Jalutzim apartidaris (que agrupava als centres anteriorment anomenats). Va començar funcionant amb un Vahadà Jinuj (Comitè d'Educació) compartit, amb representants dels quatre centres, elaborant tojniot (mòduls educatius) per madrijim (guies). Es realitzaven majanot (campaments) en conjunt i s'intercanviaven madrijim. D'altra banda, els Moviments Jalutzim Partidaris van veure en aquestes petites tnuot una seriosa competència i utilitzar tota la seva influència per impedir qualsevol tipus d'ajuda econòmica de part de les institucions jueves centrals.

El 1950 van començar els preparatius per concretar la primera Aliyyà, (amb un grup creat per a immigrar a l'Estat d'Israel). El Quibuts Hameujad seria el corrent per a l'assentament, però després de la divisió es va resoldre no dependre directament de cap corrent kibutziana i concretar l'ideal del Quibuts independent. Les quatre tnuot finalment es van unificar creant el Moviment Jalutzim Lamerjav l'any 1949.

Història de la Tnuà[modifica | modifica el codi]

En realitzar el primer consell de Lamerjav, a Rosario (Argentina), i es va decidir que el Javer tnuà (membre del moviment) ha de passar les següents etapes: Kvutzá (grup), Majanot Kaitz (campaments d'estiu), preparació a l'Argentina, assentament a Israel, a un Quibuts.

La primera Hajshará apartidaria (una espècie de Quibuts a l'Argentina), es va fer a Moisès-ville. Els llegums que cultivaven els membres del Quibuts, les venien al poble, jà que amb el pressupost que els passava l'Agència Jueva, moltes vegades no n'hi havia prou.

Entre els anys 1951 i 1953 van arribar a Israel molts javerim que van fer Aliyyà, i alguns van arribar al Quibuts Kineret. Abans d'aconseguir el seu objectiu principal (crear un Quibuts apartidari), van decidir passar un període a un Quibuts jove anomenat: Alumot. El 1954, després d'esperar reforços de nous javerim, es va triar un terreny estratègic prop de la frontera amb Jordània, i allà es va proclamar el primer Quibuts Apartidari anomenat: Bahan.

El 1954 un grup va ser acusat d'actuar amb tendències partidàries, i de comprometre els principis bàsics de Lamerjav. Després d'un aplec, es va decidir l'expulsió d'aquests javerim(amics), aleshores van decidir crear el Moviment Jalutzim Independent Hejalutz Haatzmai. Segons relats dels joves que van participar en aquesta reunió, en decidir l'expulsió de part dels javerim, ells mateixos van viatjar immediatament a l'interior del país i d'aquesta manera van determinar a quina Tnuà(agrupació) corresponia cada Ken.

El 1970, alguns joves mexicans, arran del descontentament amb les activitats sionistes al seu país, abandonen la tnuà Hanoar Hatzioni, i creen Hejalutz Lamerjav a Mèxic.

Amb el cop militar de 1976, les coses es van complicar per a la tnuà. La manca de democràcia, i les repetides persecucions obligaven a no realitzar activitats ideològiques obertament. Molts javerim (alguns ademés de militar a la tnuà, militaven en partits o organitzacions d'esquerres), foren perseguits, i alguns van desaparèixer. Va ser una època de grans dificultats i discussions ideològiques. Es tanquen diversos merkazim i el 1981 la tnuà treballa a: Buenos Aires, a San Martín, i a Bahía Blanca.

A partir de 1992, Hejalutz Lamerjav jà és considerada la tnuá més gran de l'Argentina, i noves comunitats participen de les trobades: Sant Joan i Sant Lluís. Un any després es consoliden els centres: Kadima (Mendoza) i Dor Hemshej (Sant Joan). El 1995 ingressen a la tnuá els merkazim (centres): Macabi Hatzair de (Santa Fe) i Iajad de (Bariloche). L'any 2000, fa ingrés a la tnuà el centre Ruaj (Comodoro Rivadavia). Cada centre té la seva direcció, i el seu tresorer.

Merkazim a l'Argentina[modifica | modifica el codi]

Dor Hemshej San Juan
Dor Jadash Cipolletti
Etgar Rosario (Argentina)
Hagshamá Bahía Blanca
Hemek Hatikva Catamarca
Iajad Bariloche
Jaim Brande Rivera
Kadima Mendoza
Lanetzaj San Luis
Macabi Hatzair Santa Fe (Argentina)
Metzada Buenos Aires
Ruaj Comodoro Rivadavia
Shemesh Haolá General Roca
Shoresh Córdoba (Argentina)

Secretaria d'Acció[modifica | modifica el codi]

La Mazkirut Peilà: (Secretaria d'Acció) és el grup de treball més quotidià que té la tnuà, i són els encarregats de tenir un contacte fluid amb totes les ciutats, d'organitzar i de dur a terme les trobades per a tota la tnuà al llarg de l'any, fer els programes de jinuj (educació) per a tots els merkazim(centres), i d'administrar els fons i recursos de què disposi el moviment per a poder complir els objectius que es plantegen.

Trobades[modifica | modifica el codi]

Aquests són les trobades que es realitzen durant l'any:

El Majané Kaitz, (Campament d'estiu) té una durada 10 dies i generalment es porta a terme durant els primers dies de gener, donçs a l'Argentina, (que és a l'hemisferi sud), l'estiu es correspon amb els mesos d'hivern a l'hemisferi nord, quan a l'hemisferi nord és hivern a l'hemisferi sud és estiu i a l'inrevés.

Es realitzen debats sobre les temàtiques a tractar a la trobada.

Aquest és el tancament i el començament de l'any per a la tnuà a on participen tots els merkazim (centres).

Previ al majané (campament), existeix l'avantguarda, alguns madrijim preparen el lloc, munten les carpes, i planifiquen activitats especials per l'aplec.

Aquest és la trobada central de la tnuà a on es comparteixen experiències, i es creen noves amistats.

En aquesta trobada, a banda de les activitats normals, hi ha activitats especials com la supervivència, a on tot el majané (campament) hi participa.

Un dels dies es fà la Hanalà, a on els membres més grans de la tnuà, els bogrim prenen les regnes del majané.

Finalment, hi ha la cerimònia del Mifkad Esh (cerimònia del foc), a on es tanca el majané (campament), i comença un nou any.

Hejalutz lamerjav forma part de la trobada que realitzen totes les tnuot el dia de Yom ha-Atsmaüt.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]