Hel·lànic de Mitilene

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Hel·lànic (Hellanicus Ἑλλάνικος) fou un logògraf grec fill d'Andròmedes o Aristòmenes (segons el Suides, fill de Seammon), natural de Mitilene a Lesbos, que és el logògraf grec més important. Segons Suides va viure amb Heròdot a la cort d'Amintes I de Macedònia (547 aC-498 aC) i vivia encara en temps del rei Perdicas II de Macedònia (454 aC-413 aC) que va pujar al tron el 454 aC (o 461 aC segons altres cronologies). Però com que també a Suides es diu que fou contemporani de Sòfocles i Eurípides, una de les dues coses ha de ser errònia. Llucià diu que va morir als 85 anys. Pàmfil diu que al començament de la guerra del Peloponès, vers el 431 aC, tenia 65 anys (per tant hauria nascut el 496 aC i mort el 411 aC. Encara que per una referència sembla ser viu el 406 aC al moment de la batalla de les Arginuses, el cert és que Tucídides ja l'esmenta com a mort el 404 aC. El biògraf anònim d'Eurípides diu que va néixer el dia de la batalla de Salamina (481 aC) i que va rebre el nom per la victòria dels hel·lens sobre els bàrbars, però això sembla massa fabulós. A Suides es diu que va morir a Perperene, a la costa d'Àsia Menor oposada a Lesbos. Va escriure una trentena d'obres però algunes s'han considerat espúries. Els títols principals són:

  • Obres espúries:
    • Αἰγυπτίακα
    • Εἰς Ἄμμωνος ἀνάβασις,
    • Βαρβαρικὰ νόμιμα,
    • Ἐθνῶν ὀνομασίαι
  • Obres que li corresponen:
    • Δευκαλιωνεία
    • Φορωνίς,
    • Ἀτλαντιάς
    • Τρωικά