Helena de Montenegro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Helena de Montenegro
Helena de Montenegro

Reina consort d'Itàlia
29 de juliol de 1900 – 9 de maig de 1946 –  

Emperadriu d'Etiòpia
9 de maig de 1936 – 5 de maig de 1941 –  

Reina dels Albanesos
16 d'abril de 1939 – 8 de setembre de 1943 –  
Dades biogràfiques
Naixement Jelena Petrović-Njegoš
8 de gener de 1873
Cetinje, Montenegro
Defunció 28 de novembre de 1952 (als 79 anys)
Montpellier, França
Dinastia Petrovič-Njegoš
Pares Nicolau I de Montenegro
Milena Vukotić
Cònjuge Víctor Manuel III
Fills
Signatura Signatura de Helena de Montenegro

Coat of arms of Montenegro.svg

Helena de Montengro (Cetinje, Principat de Montenegro 1873 - Alexandria, Egipte 1952 ) fou una princesa montenegrina i reina consort d'Itàlia.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 8 de gener de 1873 a la ciutat de Cetinje, capital del Principat de Montenegro que avui en dia forma part de Montenegro, sent la sisena filla del rei Nicolau I de Montenegro i de Milena Vukotić. Era néta per línia paterna de Mirko Petrović-Njegoš i Stana Martinovich, i per línia materna de Petar Vukotić and Jelena Voivodić.

La família de la princesa, els Petrovic-Njegos, havien governat Montenegro des de temps immemorials com a prínceps-bisbes del territori que havia romàs independent de l'imperi Otomà. Nicolau I fou nomenat rei amb el reconeixement del concert de la comunitat internacional.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es casà el 24 d'octubre de 1896 a la basílica de Santa Maria dels Àngels de la ciutat de Roma amb el futur rei Víctor Manuel III d'Itàlia, fill del rei Humbert I d'Itàlia i de la princesa Margarida de Savoia-Gènova. D'aquesta unió nasqueren:

Políticament fou una reina poc activa a diferència de la seva jove, la princesa Maria Josep de Bèlgica o de la seva filla, Joana d'Itàlia, tot i que influí en el seu marit per tal d'encomanar a Benito Mussolini la creació de l'Estat Independent de Montenegro entre 1941 i 1944. L'any 1946 partí a l'exili amb el seu espòs instal·lant-se a la ciutat d'Alexandria sota la protecció del rei Faruq I d'Egipte i després de la mort del seu espòs, ocorreguda el desembre de 1947 s'instal·là a la ciutat francesa de Montpeller, on morí el 28 de novembre de 1952.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Sensible i pragmàtica, la reina es mantingué al marge de lluites polítiques; es dedicà, en canvi, a les obres benèfiques i d'interès social, amb què es guanyà la simpatia i popularitat. El 2001 fou proclamada serventa de Déu i se n'obrí el procés de canonització.