Heliògraf (telecomunicacions)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Heliògrafs

Un heliògraf és un aparell emprat per fer senyals telegràfics mitjançant la reflexió dels raigs del sol en un mirall movible o bé mitjançant la interposició d'una espècie de persiana, l'obertura o tancament de la qual fa que els raigs del sol arribin i es reflecteixin en el mirall o no.[1] Hauria sigut una de les primeres eines de telecomunicació. A la batalla de Marató (490 aC), un hoplita grec hauria utilitzat el seu escut o un mirall per a donar senyals, però tot i Herodot no va ben bé poder explicar com hauria funcionat, aquest heliògraf primitiu és més que probablement una llegenda.[2] L'emperador romàTiberi se n'hauria servit per a enviar manaments des del seu palau a Caprí cap al continent.[3] Però sembla que els únics senyals a distància dels antics que són documentats van ser focs i balises de fum, cap miralls.

El 1821, Carl Friedrich Gauss (1777-1855) va utilitzar un predecessor de l'heliògraf, l'heliòtrop pels seus treballs geodèsics, per a enviar un marcador cap a una estació geodèsica a distància. El enginyers militars britànics van descobrir que podia també ser utilitzat per a enviar senyals més complexos amb un codi Morse.[4] El 1869, l'enginyer Henry Christopher Mance va afegir un mirror mòvil i una clau telegràfica.[4] El 1886, el general americà Nelson Miles va utilitzar una xarxa de 27 estacions heliogràfiques a un distància de 40 a 50 km una de l'altra durant la seva guerra contra la població original d'Arizona. Era capaç de transferir unes 16 paraules per minut.[4]

Modernament, amb l'ús de les comunicacions per ràdio, aquest tipus de comunicació ha anat caient en desús, encara que s'ha seguit utilitzant, per la seva simplicitat, fins a temps relativament recents. Un inconvenient greu de l'ús d'aquest mitjà de comunicació en campanya és que delata la presència de qui està fent els senyals. Els avenços tecnològics en els mitjans de comunicació i de transmissió d'informació han contribuït al desplaçament d'aquesta eina.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Heliògraf». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Peter Krentz, The Battle of Marathon; Yale, Yale University Press, 2010, 272 pàgines, ISBN 9780300168808
  3. Suetoni, Vides dels dotze cèsars, vol. III: Tiberi. Calígula, Barcelona, Ed. Fundació Bernat Metge, LXV, pàgina 61 (llatí), pàgina 62 (català), 1968, ISBN 9788498590463
  4. 4,0 4,1 4,2 Petra Henderson, Vehicles and Equipment of the Royal Corps of Signals
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heliògraf (telecomunicacions) Modifica l'enllaç a Wikidata