Heli líquid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Heli líeuid sobre un recipient.

L’Heli apareix en formade gasos]a només a una temperatura extremadament baixa. El seu punt d'ebullició i el seu punt crític depèn de l’isòtop de l’heli. La densitat de l’heli-4 líquid al seu punt d’ebullició i a una atmosfera de pressió és aproximadament de 0,125 g/mL [1]

L’heli-4 va ser liquat per primera vegada el 10 de juliol de 1908 pel físic Heike Kamerlingh Onnes.[2] L’heli-4 líquid es fa servir com refrigerant criogènic i comercialment es fa servir en imants superconductors. Es liqua a través del cicle de Hampson-Linde.[3]

A causa de les seves febles forces interatòmiques, l’heli roman líquid a la temperatura propera al zero absolut i només solidifica sota grans pressions. A temperatures suficientment baixes l’heli i també l’heli-4, experimenten una transició a la fase de superfluid.[4]

Propietatas de l’heli líquid Heli-4 Heli-3
Temperatura crítica[4] 5.2 K 3.3 K
Punt d'ebullició a 1 atm[4] 4.2 K 3.2 K
Pressió mínima de fusio[5] 25 atm 29 atm a 0.3 K
Temperatura de transició superfluida a pressió de vapor saturada 2.17 K [6] 1 m K en camp magnètic zero [7]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Liquid Helium, accessed 2010-04-02
  2. Wilks, p. 7
  3. Daniel V. Schroeder. An Introduction to Thermal Physics. Addison Wesley Longman, 2000, p. 141. ISBN 0201380277. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Wilks, p. 1.
  5. Wilks, pp. 474-478.
  6. Wilks, p. 289.
  7. Dieter Vollhart and Peter Wölfle. The Superfluid Phases of Helium 3. Taylor and Francis, 1990, p. 3. 
  • J. Wilks. The Properties of Liquid and Solid Helium. Oxford: Clarendon Press, 1967. ISBN 0-19-851245-7. 
  • Freezing Physics: Heike Kamerlingh Onnes and the Quest for Cold , Van Delft Dirk (2007). Edita - The Publishing House Of The Royal Netherlands Academy of Arts and Sciences. ISBN 9789069845197.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]