Helicó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la muntanya d'Helicó. Vegeu-ne altres significats a «Helicó (desambiguació)».

Helicó (en grec Helikon,en llatí Helicon) és el nom antic d'una muntanya (Mont Helicó) o més exactament una serralada muntanyosa de Beòcia, a Grècia, entre el llac Copais i el golf de Corint, famosa perquè fou considerat el refugi de les Muses.

La part oriental de la serralada era especialment consagrada a les Muses i incloïa la seva cova sagrada on hi havia nombroses estàtues que foren traslladades a Constantinoble per Constantí el gran, on foren destruïdes pel foc el 404). La font d'Aganippe, que inspirava als que bevien d'ella, i la font d'Hippocrene, probablement l'actual Makarioitissa, formaven els rierols Olmeios i Permessos de la unió dels quals es formava el Haliartos que desaiguava al llac Copais. Jocs dedicats a les Muses (els Museia) es feien a la zona de la cova, que avui porta el nom de Sant Nicolau per un convent i església construïts al peu del proper puig Marandáli, un dels principals de la serralada.

A la serralada s'hi va establir una escola de poetes grecs fixada a Ascra (actual Pyrguáki), al peu de la muntanya, que fou la residència del poeta més famós de l'escola, Hesíode. Una part de la serralada, també dedicada a les Muses, portava el nom de Mont Leibethrion (llatí Leibethrium), i correspondria probablement a l'actual Zagará o a Gránitza (aquesta darrera és més probable que fos Laphystion, llatí Laphystium), on també hi havia algunes estàtues de les muses i nimfes, les fonts de Leibethrias i Petra i una cova dedicada a les nimfes leibetrianes.

El pic més alt de la serralada és l'actual Paleovúni (1.524 m).

Coord.: 38° 21′ 10″ N, 22° 49′ 21″ E / 38.3528°N,22.8225°E / 38.3528; 22.8225

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Helicó