Helictita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Helictites, amb macarrons i estalactites, a la cova Vallina, Astúries

Una helictita és un tipus d'espeleotema que es forma als sostres de les coves amb un creixement erràtic i, aparentment, a l'atzar. És el resultat del predomini de les forces de creixement dels cristalls sobre les forces hidràuliques que actuen verticalment a favor de la gravetat. Necessiten pel seu creixement un canal central que aporti l'aigua necessària. Creixen en totes direccions i en la seva formació hi participen diferents factors: girs dels eixos de cristal·lització, aparició de porus laterals, concentració d'impureses, corrents d'aire,... essent la capil·laritat és la responsable de la transmissió de l'aigua. Com altres espeleotemes erràtics, la seva generació requereix que el flux d'aigua sigui suficientment escàs com per impedir la formació de gotes.[1]El mot helictita prové del mot grec ἕλιξ, -ικος, que significa "espiral".

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Helictita
  1. Ginés, À. «Els espeleotemes de les coves de Mallorca». Endins. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears [Palma], 3, 1995, pàg. 87-97.