Heliea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Espai de las ruïnes del tribunal de l'Heliea. La stoà d'Àtal al fons. Àgora d'Atenes.

L'Heliea (en grec antic: Ήλιαία, en grec: Ηλιαία) era el tribunal suprem de l'antiga Atenes. Es pensa que el nom del tribunal prové del verb Ήλιάζεσθαι, del grec antic, que significa συναθροίζεσθαι, ço és, congregar-se. Una altra versió és que el tribunal rep aquest nom perquè les audiències es duien a terme a l'exterior, sota el sol. L'Heliea també s'anomenava gran ekklesia. Al començament aquest nom era el del lloc on es realitzaven les audiències, però després aquesta denominació va estendre's fins a incloure també el tribunal.[1]

Els jutges s'anomenaven heliastes (Ήλιασταί) o dikastes (δικασταί). Els processos s'anomenaven Ήλιάζεσθαι.

L'Heliea era un tribunal popular compost per 6.000 ciutadans, majors de 30 anys i repartits en deu classes de 500 ciutadans (1.000 en quedaven de reserva), sortejats anualment per ser heliastes. L'acusació era sempre una iniciativa personal d'un ciutadà. En cas de condemna, rebien una part de la multa, com a indemnització i recompensa per llurs esforços per la justícia, per això alguns ciutadans feien de la delació un ofici. Tot i els mecanismes que limitaven les desviacions d'aquest sistema, contribuïa a dividir la ciutat i servia d'argument al partit aristocràtic contra el nou règim. Per un complex sistema i segons l'afer, es designava per sorteig (sota control d'un magistrat instructor) un nombre petit o gran d'heliastes per a cada procés. Així doncs, el títol d'exemple, per a un procés privat, 201 jutges es reunien normalment, i 401 excepcionalment. Per als processos públics, eren 501, 1.001 ó 1.501 jutges. La tasca de jutjar era difícil, atès que no hi havia un codi de procediment, ni codi penal, oferint així una gran llibertat d'interpretació de les lleis, que, d'altra banda, no eren gaires.

Els veredictes eren sense apel·lació i immeidatament executables, on es comprèn l'important paper polític que els tribunals de l'Heliea prengueren. Hi havia prop de 200 reunions anuals, cadascuna sota la presidència d'un magistrat que no prenia part en la votació. El tribunal dels Efetes (51 membres) fou el que acaparà les prerrogatives de l'Areòpag, podia reunir-se en quatre llocs diferents segons els tipus d'afers:

Fitxes de vot emprades pels jurats de l'Heliea al museu de l'àgora d'Atenes.
  • Al Pritaneu hi jutjaven tot allò que tenia a veure amb la mort d'homes.
  • Al Paladió hi jutjaven les morts involuntàries, els metecs i els esclaus.
  • Al Delfinió hi jutjaven la legítima defensa.
  • Al Freatis (en una platja) hi jutjaven els exiliats que van conèixer una mort durant l'exili. L'acusat està sobre una embarcació.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heliea Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. The Helios