Helgoland

(S'ha redirigit des de: Heligoland)
Plantilla:Infotaula geografia políticaHelgoland
Helgoland (de)
Hålilönj (frr)
Halunder (frr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 54° 10′ 57″ N, 7° 53′ 07″ E / 54.1825°N,7.8853°E / 54.1825; 7.8853
EstatAlemanya
Estat federatSlesvig-Holstein
Districte ruralPinneberg Modifica el valor a Wikidata
CapitalHelgoland (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.253 (2022) Modifica el valor a Wikidata (297,62 hab./km²)
Idioma oficialalemany
frisó septentrional Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície4,21 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perbadia de Helgoland Modifica el valor a Wikidata
Altitud40 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altPinneberg (en) Tradueix (61,3 m) Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal27498 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic04725 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Millstatt am See (1974–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhelgoland.de… Modifica el valor a Wikidata

Helgoland (en helgolandès Hålilönj o Lun, en alemany Helgoland, i en anglès Heligoland) és una petita illa alemanya del mar del Nord, al districte de Pinneberg a l'estat de Slesvig-Holstein. És l'única illa d'alta mar d'Alemanya. Geològicament és la resta d'un vell altiplà rocós que era connectat amb el continent i que el mar va erosionar gairebé del tot.

Història[modifica]

Els frisons potser s'hi establiren al segle v. Havia estat una possessió danesa i base militar britànica, fins que el 1890, en virtut del Tractat de Heligoland-Zanzíbar fou lliurada pels britànics a Alemanya a canvi que els alemanys desistissin en les seves aspiracions sobre Zanzíbar.[1] Els alemanys la van convertir novament en base militar i en deportaren els illencs fins més enllà de la Segona Guerra Mundial. El 18 d'abril de 1945, l'aviació aliada va deixar caure prop de 7000 bombes sobre l'illa, arrasant-la i provocant l'evacuació posterior dels que van sobreviure.[2]

Després de la guerra, la infraestructura de l'illa va ser completament enderrocada. Els britànics van ocupar l'illa i va quedar deshabitada. El 18 d'abril de 1947 els britanics van fer-hi detonar 6700 tones d'explosius, en el que ha estat una de les majors detonacions no nuclears de la història.[3][4] L'1 de març de 1952 van tornar-la al govern alemany i d'aleshores va començar la reconstrucció. Abans de construir, s'havia d'evacuar unes 200 000 bombes i granades disperses per tot arreu. El maig de 1953 les primeres cases van ser acabades. El 1958 l'església de Sant Nicolau i el petit hospital van obrir les portes.[5]

Tot i no tenir cap estatut d'autonomia especial està fora de la zona euro i del Tractat de Schengen.

Com a curiositat, val a dir que aquesta illa inspirà J.K. Rowling per a crear l'illa d'Azkaban, que surt al llibre Harry Potter i el pres d'Azkaban. També va ser on Werner Heisenberg va tenir la idea per desenvolupar la seva teoria de la mecànica quàntica el 1925.[6]

Fills il·lustres[modifica]

Economia[modifica]

La seva activitat econòmica principal és el turisme, però l'isolament fa que molts habitants joves deixin l'illa aïllada del món. La creació d'una base de serveis pels aerogeneradors d'alta mar hauria de donar-li un nou impuls. L'obra de modernització d'una dàrsena al port per als vaixells especialitzats va començar el 2011.[7] El 2012 una sèrie de 2 cases amb pisos per a 30 persones es construeix per a albergar els enginyers i els mecànics que participen en la construcció, el que forma la primera fase del projecte de diversificar els recursos econòmics de l'illa.[8]

Referències[modifica]

  1. «Helgoland». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Imke Zimmermann: Im Schutz der roten Felsen – Bunker auf Helgoland, vom 19. April 2005, auf fr-online.de
  3. «Der Tag, an dem Helgoland der Megabombe trotzte» (en alemany). Der Spiegel, 13-04-2007.
  4. Madsen, Chris. [Helgoland a Google Books The Royal Navy and German naval disarmament, 1942–1947]. Psychology Press, 1998, p. 206. ISBN 978-0-7-1464-823-1. 
  5. dpa/man, Festtag auf Helgoland al diari Hamburger Abendblatt del 2 de març de 2012
  6. ROVELLI, CARLO. HELGOLAND.. [S.l.]: ALLEN LANE, 2021. ISBN 9780241454695 [Consulta: 7 juny 2021]. 
  7. (man), RWE Innogy beginnt Hafenausbau auf Helgoland für Offshore-Service al diari Hamburger Abendblatt del 4 de novembre de 2011
  8. Helgoland baut neue Häuser für 30 Monteure al diari Hamburger Abendblatt del 26 de març de 2012

Bibliografia[modifica]

  • Charlier, C.: «L'explosion d'Heligoland. Discussion des observations effectuées à Uccle», dins Ciel et Terre, vol. 64 (1947), p. 193.
  • Reich, H.; Foertsch, O.; Schulze, G. A.: «Results of Seismic Observations in Germany on the Heligoland Explosion of April 18, 1947», dins Journal of Geophysical Research, vol. 56 (1951), p. 147.

Enllaços externs[modifica]

Wikimedia Commons logo A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Helgoland