Hélio Oiticica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Helio Oiticica)
Infotaula de personaHélio Oiticica

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 juliol 1937 Modifica el valor a Wikidata
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 març 1980 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Accident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióMuseu d'Art Modern de Rio de Janeiro
Universitat de Sussex Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, artista de performance, dibuixant, escultor, cineasta Modifica el valor a Wikidata
Activitat1954 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
GènereArt abstracte i instal·lació artística Modifica el valor a Wikidata
MovimentArt abstracte, Tropicalisme, Moviment Antropofàgic i Movimento Arte Concreta (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Representat perGalerie Lelong Modifica el valor a Wikidata
Participà en
21 juny 1997documenta X Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareJosé Oiticica Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webheliooiticica.org.br Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0645262 TMDB.org: 1443657
Discogs: 3080403 Modifica el valor a Wikidata

Hélio Oiticica (Rio de Janeiro, 1937 - 1980) fou un artista brasiler, pintor, escultor i performer, desenvolupà un important treball d'instal·lació. Membre destacat de l'avantguarda brasilera dels anys seixanta i setanta fou un dels promotors destacats del moviment tropicalista. Oiticica creia que l'art havia de tenir un paper essencial en la transformació cultural, a través de la qual s'aconseguiria un canvi social.

Orígens[modifica]

El seu pare entomòleg era també fotògraf i pintor. El seu avi José Oiticica, filòleg i conegut activista anarquista. Estudià amb el pintor Ivan Serpa. Fundà amb Lygia Clark, Amilcar de Castro i Lygia Pape el moviment neoconcretista que fou actiu entre 1959 i 1961. Hélio Oiticica visqué a Londres i a Nova York i morí havent tornat a Rio de Janeiro.

Obres primerenques[modifica]

Hélio Oiticica. Exposició de Bólides.

Influït pel constructivisme, el suprematisme i l'art concret suís, Oiticica orienta els seus primers treballs amb la pintura vers una experimentació amb el color, que l'acompanya al llarg de tota la seva producció. En les seves primeres obres incorpora colors primaris als quals dota de petits matisos, treballa els colors calents grocs i taronges i posteriorment en superfícies de fustes penjades que multiplicant-se en nombre i mides, formen conjunts que afirmen una apropiació de l'espai tridimensional.

Obres dels 60, 70 i reconeixement[modifica]

Durant els anys 60 crea les obres anomenades bólides (bòlids) i les instal·lacions que porten per nom penetráveis (penetrables), un dels quals anomenat tropicália donà nom al moviment tropicalista abans esmentat i del que formaren part els músics Caetano Veloso, Gilberto Gil i Gal Costa i el cineasta Glauber Rocha, en plena dictadura. Els penetráveis conviden l'espectador a recórrer petites construccions, sovint descalç, on trobarà textures diverses, color, so, apostant per un art que conjuga geometria i sensualitat. Una altra sèrie de treballs són els parangolés, peces de roba, plàstic i materials diversos, escultures portables que incideixen en la relació amb el cos, integrant la dansa, el canvi, el moviment. Oiticica fou expulsat d'una exposició al Museu d'Art Modern de Rio el 1965 per haver convidat els membres de l'escola de Samba de Mangueira (una favela de Rio força coneguda) a portar els parangolés. Un altre aspecte del seu treball són les sales de projecció quasi cinemas, de la que destaca la pol·lèmica instal·lació Cosmococa on es projecten portades de revistes amb personatges cèlebres (Marylin, Buñuel, Jimmy Hendrix) redibuixats amb cocaïna.

El seu reconeixement ha estat molt tardà, i ha estat només en els darrers anys que la Fundació Tàpies de Barcelona, la Documenta X, el Jeu de Paume a París i la Tate a Londres li varen dedicar importants mostres antològiques. El 2009 un incendi destruí part de l'obra d'Oiticica que es trobava emmagatzemada provisionalment a casa del seu germà a Rio de Janeiro.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hélio Oiticica