Hellenotami

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Hel·lenotami (plural llatí hellenotamiae) equivalent a tresorers, foren uns magistrats d'Atenes nomenats per rebre les contribucions dels estats aliats.

El primer hel·lenotami fou nomenat el 477 aC quan Atenes, a conseqüència de la conducta de Pausànies, va obtenir el comandament dels estats aliats. Els diners pagats pels aliats, inicialment fixat en 460 talents, era dipositat a Delos, que era el lloc de reunió i discussió dels interessos comuns; els hel·lenotams rebien els diners i n'eren els guardians.

L'ofici es va conservar quan el diner fou transferit a Atenes a proposta de Samos però fou abolit a la conquesta d'Atenes per Esparta; a la caiguda del govern oligàrquic ja no foren restablerts.

De les inscripcions es pensa que eren deu (com els tresorers dels déus) i entraven en funcions al començament de l'any després de la Panatenea i la primera Pritanea; probablement els estaven assignats alguns pagaments com despeses de guerres comunes; com que els atenencs van tendir a considerar els diners com a propis els hel·lenotams van haver de pagar també la Teòrica i despeses militars no connectades amb guerres comunes.