Helmut Kohl

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Helmut Kohl
Helmut Kohl

32è Canceller d'Alemanya
6è de la República Federal
Mandat
1 d'octubre de 1982 / 3 d'octubre de 1990 – 27 d'octubre de 1998
President Karl Carstens
(1982-1984)
Richard von Weizsäcker
(1984-1994)
Roman Herzog
(1994-1998)
Precedit per Helmut Schmidt
Succeït per Gerhard Schröder

Mandat
19 de maig de 1969 – 2 de desembre de 1976
Precedit per Peter Altmeier
Succeït per Bernhard Vogel

Naixement 3 d'abril de 1930 (1930-04-03) (84 anys)
Germany (2-3) Ludwigshafen (Renània-Palatinat, Alemanya)
Partit polític CDU
Parella Hannelore Kohl († 2001)
Maike Richter
Professió Historiador i polític
Nacionalitat Alemanya
Religió Catòlic Romà
Signatura Helmut Kohl Signature.svg

Helmut Kohl (Ludwigshafen, Alemanya 1930) és un polític alemany retirat, que fou canceller d'Alemanya entre els anys 1982 i 1998.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 3 d'abril de 1930 en una família de classe mitjana a la ciutat de Ludwigshafen, població situada a l'estat alemany de Renània-Palatinat. Va iniciar els estudis universitaris de dret a la Universitat de Frankfurt, però el 1951 continuà amb els d'història i ciències polítiques a la Universitat de Heidelberg, on es graduà el 1953.

Inici polític[modifica | modifica el codi]

Amb només 15 anys, a l'acabar la Segona Guerra Mundial es va integrar en les joventuts de la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU). Durant una llarguíssima carrera política en la qual va seguir fidelment Konrad Adenauer, va anar escalant posicions polítiques de responsabilitat creixent a la seva ciutat natal, fins a arribar a presidir el govern regional de Renània-Palatinat l'any 1969.

Avalat per la seva bona gestió, va saltar a la política nacional convertint-se en president de la seva formació política el 1973. Encara que el seu partit va obtenir bons resultats en les eleccions de 1976, la coalició entre socialdemòcrates i liberals va permetre que el poder seguís en mans de Helmut Schmidt, i Kohl va quedar com a capdavanter de l'oposició al parlament federal de Bonn. En la següent convocatòria electoral, l'any 1980, es va veure obligat a cedir la candidatura democristiana a la cancelleria en favor del bavarès Franz Joseph Strauss, que va resultar derrotat per un ampli marge.

Ascens a Canceller[modifica | modifica el codi]

Discurs de Helmut Kohl a la Porta de Brandemburg el 1989

Kohl va continuar exercint el lideratge de l'oposició fins que, el 1982, els liberals es van desmarcar de la majoria socialdemòcrata que donava suport al govern; una moció de censura de liberals i democristians va desplaçar Schmidt del poder i va convertir Kohl en canceller de la República Federal Alemanya. Va ocupar aquest càrrec fins al 1998, quan fou derrotat per Gerhard Schröder, i va obtenir un rècord de longevitat política a Alemanya amb 16 anys en el poder, tan sols superat per Otto von Bismarck, que s'hi va mantenir 19 anys; per a això va haver de guanyar quatre eleccions generals successives: les de 1983 i 1987 a l'Alemanya occidental i les de 1990 i 1994 ja a l'Alemanya reunificada.

El principal èxit de Kohl és la reunificació alemanya aconseguida el 1990, reunint així les dues zones en les quals havia quedat dividida Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. Aprofitant hàbilment l'obertura política promoguda per Mikhaïl Gorbatxov al bloc socialista i el consegüent enfonsament del règim comunista de l'Alemanya oriental el 1989, Kohl va impulsar el triomf electoral dels seus socis democristians de l'est i una ràpida reunificació del país per mitjà d'integrar els Länder orientals a la República Federal Alemanya. Tot i l'entusiasme que va suscitar inicialment l'assoliment inesperat d'aquest objectiu llargament desitjat per la població de les dues alemanyes, la forma en la qual es va realitzar la unificació va tenir costos socials, econòmics i polítics molt alts, ja que va fer augmentar l'atur, la desigualtat i la xenofòbia en el país.

Viatge de Helmut Kohl a Polònia el 1989

De la gestió de Kohl cal destacar el reforçament de l'eix franco-alemany, que en cooperació amb François Mitterrand va aprofundir la integració i ampliació de la Comunitat Europea (Unió Europea (UE) des de 1993); una política econòmica marcada per l'ortodòxia liberal que ha incrementat el protagonisme d'Alemanya com a motor econòmic d'Europa i eix de la unificació monetària; i una política lleial als Estats Units, que va aconseguir que el parlament alemany aprovés el desplegament en territori alemany dels míssils americans d'abast mitjà. Kohl va saber, no obstant això, incrementar la independència i el protagonisme internacional d'Alemanya, i va rendibilitzar-ne l'èxit econòmic i el pes en les institucions europees per augmentar la presència del país a tot el món, especialment a l'Europa oriental i als Balcans.

El 1988 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, juntament amb François Mitterrand, pels seus esforços en favor de la unió europea. El 1996 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional per la seva participació en la construcció europea, la seva contribució a una unió cada vegada més estreta entre els pobles del continent i al permanent impuls a la unió política d'Europa, així com per la seva decisiva actuació en la unificació d'Alemanya.

Retir de la política[modifica | modifica el codi]

El 1998 Kohl perdé les eleccions davant el candidat del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) Gerhard Schröder i la formació per part d'aquest d'un govern de coalició amb Els Verds. Malgrat la seva derrota, Kohl continuà al parlament exercint d'oposició al govern.

Membre del Club de Madrid, el 2002 es retirà de la política activa, abandonant el parlament alemany i cedint la presidència de la CDU a Angela Merkel.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]




Precedit per:
Peter Altmeier
Ministre-President de la Renània-Palatinat
Rhineland-Palatinate

19691976
Succeït per:
Bernhard Vogel
Precedit per:
Helmut Schmidt
Canceller d'Alemanya
Alemanya

19821998
Succeït per:
Gerhard Schröder
Precedit per:
Rainer Barzel
President de la CDU
19731998
Succeït per:
Wolfgang Schäuble