Helos

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:54, 17 març 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Helos fou una ciutat de Lacònia a la desembocadura del riu Eurotes, prop de la mar, a una plana que per una maresma quedava separada de la costa; Polibi diu que era a la part més fèrtil de Lacònia.

Antigament fou la ciutat principal de la costa de Lacònia i Amicles (Amyclae) ho era de l'interior. La llegenda atribueix la seva fundació a Heleios, fill petit de Perseu. Quant el territori fou conquerit pels doris els habitants foren reduïts a l'esclavitud i es creia que el seu nom va donar origen a la denominació d'ilotes dels esclaus (heilotes) espartans, si bé el més probable és que el nom derivés de l'arrel "helein" (captiu). La ciutat va perdre importància, i en temps d'Estrabó només era un llogaret, i quan la va visitar Pausànies era en ruïnes.

Leake la situa a l'actual Príniko, que se situada a la distància adequada de Trinisa (l'antiga Trinasos) segons Pausànies, però la comissió arqueològica francesa només va trobar a Príniko restes medievals i en canvi va trobar unes ruïnes gregues una mica a l'est, a Bizani, que probablement és el lloc correcte d'Helos.