Hemorroide

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tipus i localització habitual de les hemorroides.

Les hemorroides (pres del grec αἱμοῤῥοίδες), popularment morenes, és una malaltia que consisteix en la dilatació d'una vena de l'anus o del recte. Pot estar causada per diversos motius, estant alguns dels més habituals el restrenyiment, l'embaràs, l'obesitat, la falta d'exercici, etc. A part de les molèsties locals, les complicacions més freqüents són el sagnat i la trombosi. És una afecció que es tracta amb medicaments o intervenció quirúrgica.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Unes hemorroides externes

Hi ha dos tipus d'hemorroides, externes i internes, que es diferencien per la seva posició respecte a la línia dentada o anorectal:[1]

Externes[modifica | modifica el codi]

Són aquelles que es produeixen per sota de la línia dentada. Són propenses a la trombosi i al sagnat.

Internes[modifica | modifica el codi]

Són aquelles que es produeixen per sobre de la línia dentada. Ja que aquesta zona no té receptors del dolor, les hemorroides internes no solen ser doloroses i la majoria de les persones no són conscients que les tenen. Les hemorroides internes, però, poden sagnar quan s'irriten. Sense tractar les hemorroides internes poden donar lloc a dues formes: les prolapsades i les estrangulades.

Les hemorroides internes poden ser més qualificades pel grau de prolapse:

  • Grau I: Sense prolapse.
  • Grau II: Prolapse en defecar, però es redueix de forma espontània.
  • Grau III: Prolapse en la defecació i es redueix manualment.
  • Grau IV: Sempre està prolapsada i no es pot reduir de forma manual.

Causes[modifica | modifica el codi]

Diferents factors les poden ocasionar incloent-hi:[1]

  • Funcionament intestinal irregular (restrenyiment o, més rarament, diarrea).
  • L'augment de la pressió intraabdominal (esforç prolongat, ja sigui en la defecació per restrenyiment o per exercici físic).
  • La nutrició (per una dieta baixa en fibra), que predisposarà al restrenyiment esmentat.
  • L'embaràs - la pressió del fetus sobre l'abdomen i els canvis hormonals fan que els vasos hemorroïdals s'engrandeixin. El part també condueix a un augment de la pressió intraabdominal.[2][3] El tractament quirúrgic rares vegades és necessària, ja que els símptomes solen desaparèixer després del part.[1]
  • Una predisposició genètica (com pot ser l'absència de vàlvules dins de les venes hemorroïdals).
  • L'envelliment.
  • L'obesitat.
  • Estar assegut per llargs períodes de temps.[4]
  • La falta d'exercici.

Tractaments[modifica | modifica el codi]

Miniatura anglesa del segle XI. A la dreta es veu una operació per extirpar les hemorroides.

Tractament conservador[modifica | modifica el codi]

Consisteix típicament en l'augment del consum de fibra en la dieta, i de líquids per via oral per mantenir la hidratació, l'ús d'antiinflamatoris no-esteroïdals (AINEs), l'aplicació de banys de seient, i el repòs.[1] L'augment de la fibra ha demostrat millorar els resultats,[5] i es pot aconseguir mitjançant canvis dietètics o el consum de suplements de fibra.[1][5]

Tot i que estan disponibles al mercat molts agents tòpics i supositoris per al tractament de les hemorroides, hi ha poca evidència per donar suport al seu ús.[1] Els preparats que contenen glucocorticoides no han de ser utilitzats per més de 14 dies ja que poden causar aprimament de la pell.[1] Els protectors per a la pell, com ara la vaselina o crema d'òxid de zinc poden reduir potencialment les lesions i la picor.[6]

Mètodes d'ablació o fixació no quirúrgics[modifica | modifica el codi]

Lligadura amb banda elàstica
És un procediment en què s'aplica una banda elàstica sobre una hemorroide interna per sobre d'almenys 1 cm de la línia dentada per tallar el subministrament de sang.[1] En uns 5-7 dies, l'hemorroide seca cau.[1] Si la banda es col·loca massa a prop de la línia dentada, es produeix un intens dolor immediatament després de la col·locació.[1] S'ha trobat una curació al voltant del 87%.[1]
Escleroteràpia
Consisteix en la injecció d'un agent esclerosant, com ara el fenol, en l'hemorroide. Això fa que les parets de la vena es col·lapsin i l'hemorroide es marceixi. La taxa d'èxit als quatre anys després del tractament és del 70%.[1]
Mètodes de cauterització
Mètodes de cauterització com ara la fotocoagulació amb infrarojos han demostrat ser eficaços per a les hemorroides.[1]

Hemorroidectomia[modifica | modifica el codi]

L'extirpació quirúrgica de les hemorroides s'utilitza només en casos greus.[1] Sol comportar dolor significatiu després de l'operació i en general requereix de 2-4 setmanes de recuperació.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 Lorenzo-Rivero, S «Hemorrhoids: diagnosis and current management». Am Surg, 75, 8, August 2009, pàg. 635–42. PMID: 19725283.
  2. National Digestive Diseases Information Clearinghouse. «Hemorrhoids». National Institute of Diabetes and Digestive and Kidney Diseases (NIDDK), NIH, November 2004. [Consulta: 18 març 2010].
  3. «Hemorrhoids». March of Dimes, August 2009. [Consulta: 18 març 2010].
  4. Mayo Clinic staff. «Hemorrhoids». MayoClinic, 18 març 2010. [Consulta: 18 març 2010].
  5. 5,0 5,1 Alonso-Coello, P.; Guyatt, G. H.; Heels-Ansdell, D.; Johanson, J. F.; Lopez-Yarto, M. «Laxatives for the treatment of hemorrhoids». Cochrane Database Syst Rev, 4, 2005, pàg. CD004649. DOI: 10.1002/14651858.CD004649.pub2. PMID: 16235372.
  6. [enllaç sense format]http://www.webmd.com/a-to-z-guides/hemorrhoids-medications
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hemorroide