Henri-Benjamin Constant de Rebecque

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Henri-Benjamin Constant de Rebecque

Henri-Benjamin Constant de Rebecque (25 d'octubre de 1767, Lausana - 8 de desembre de 1830), fou un important filòsof i pensador del liberalisme francés a més de polític i prolífic escriptor. Es va destacar en la seua participació en la Revolució Francesa i en les contribucions que va fer per definir el liberalisme post-revolucionari.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Es va formar amb professors particulars i més tard es va incorporar a diferents centres i universitats, ja que es va traslladar amb freqüència amb la seva família per Europa. Així va assistir a la Universitat d'Erlangen, a Baviera, i a la d'Edimburg al Regne Unit.

Unit sentimentalment a Madame de Staël, la seva col·laboració intel·lectual els va convertir en un equip de treball únic. Mme. de Staël va portar una vida sentimental agitada i va mantenir en particular una relació tempestuosa amb Benjamin Constant, que va conèixer l'any 1794. A començaments del segle XIX i fins a 1830 va ser un polític actiu, membre de l'Assemblea Nacional situat a l'ala liberal i crítica. El seu model polític tractava d'imitar l'anglès al que admirava per diversos factors, tant en el polític com en l'econòmic. Es va mostrar contrari a les teories que admiraven les antigues societats lliures com les de la Grècia Antiga, fins i tot en una França que havia conegut el Consolat, en considerar que estaven basades en l'esclavitud de la majoria per a benefici d'uns pocs, a més de ser inaplicables a estats moderns molt més grans que la polis on era impossible concentrar al poble en un fòrum per al debat públic obert i directe.

La seva teoria de la llibertat es basava en la possessió i gaudi dels drets civils, de l'imperi de la llei i de la llibertat en un sentit ampli, confrontada en aquest sentit a l'activitat de l'Estat. El seu projecte de participació política se sostenia en el dels representants elegits per tots els ciutadans que exercirien el dret dels ciutadans en el parlament. De nou l'exemple de la revolució anglesa de 1688 amb una monarquia constitucional i liberal era recurrent en els seus plantejaments.

Contrari al bel·licisme de l'època, es va oposar a les tesis napoleòniques i, de manera general, al militarisme, en creure que era més interessant dirigir els esforços de la nació al comerç com a forma d'expansió i de relació amb tercers països. La mala experiència, al seu judici, de la república, el va fer considerar la idea d'una monarquia hereditària limitada en els seus poders, amb un sistema bicameral: una cambra de diputats lliurement elegits i un senat designat. Al costat d'ells, el poder executiu organitzat en un Consell de Ministres responsable dels seus actes davant del poder legislatiu encara que designat pel monarca.

A més, va proposar -i en part va obtenir- l'aplicació d'un sistema de descentralització administrativa des de l'estat a les entitats locals per aproximar la gestió als ciutadans beneficiaris i descarregar la burocràcia del model centralista.

El model proposat per Constant superava els propis límits del sistema anglosaxó basat en les tesis del jurista anglès William Blackstone que havia unit la Corona al poder executiu. Constant limitava el poder real a la direcció de l'estat, encara que tindria capacitat per dissoldre el parlament i nomenar i cessar ministres, però se li impedia la capacitat d'administrar el govern de l'estat. El seu pensament moral i religiós va rebre clares influències de Jean-Jacques Rousseau i els pensadors alemanys, tals com Immanuel Kant.

La influència de les tesis de Constant no va ser immediata, però va començar a ocupar un lloc en la història constitucional en diferents països. Així en Portugal (1822), Brasil ([1824]) i l'estatut de Sardenya (1848), els nous texts fonamentals van recollir amb variants la teoria de Constant.

Literàriament, la seva gran obra és "Adolf" (1816), un referent de l'amor romàntic per a tota la generació posterior.

Deia Benjamin Constant que la llibertat dels antics comparada amb la dels moderns (1819): La independència individual és la primera de les necessitats modernes i està doblement amenaçada, tant per l'estat que tendeix a buscar l'uniformisme per millorar les seves formes de control, com per les masses que no accepten cap dret a la diferència i volen que la minoria se subjecti a la majoria. En aquest sentit qualsevol concepció liberal de la fraternitat passa per la unió lliure i voluntària d'individus i pel respecte sense cap limitació per la vida privada (aquí s'inclou l'opció sexual, la religió...) sense que afecti els drets d'altri.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henri-Benjamin Constant de Rebecque Modifica l'enllaç a Wikidata