Henri-Georges Clouzot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Director chair.png30x-Movie.pngHenri-Georges Clouzot
Naixement 20 de novembre de 1907
Niort (França)
Mort 12 de gener de 1977 (als 69 anys)
París (França)
Nacionalitat França França
Cònjuge Véra Clouzot (1950-1960)
Festival de Canes
Gran Premi del Festival
1953 - Le salaire de la peur
Premi del Jurat
1956 - Le mystère Picasso
Mostra de Venècia
Lleó d'Or
1949 - Manon
Festival de Berlín
Ós d'Or
1953 - Le salaire de la peur
Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1943 Le Corbeau
1947 Le Quai des Orfèvres
1953 Le salaire de la peur
1955 Les diaboliques
1956 Le Mystère Picasso
1967 Messa da Requiem von Giuseppe Verdi

IMDB Fitxa a IMDb

Henri-Georges Clouzot (Niort, 20 de novembre del 1907 − París, 12 de gener de 1977) fou un director, guionista i productor de cinema, francès. Autor de clàssics com ara El salari de la por o Les diabòliques.

Biografia[1][modifica | modifica el codi]

Després d'acabar els seus estudis, va treballar de periodista. En la dècada de 1930 va treballar a Berlín com a supervisor de doblatges. De tornada a França, va començar en el cinema escrivint guions, per a ell mateix i per a altres directors. El 1942, durant l'ocupació alemanya, el Ministeri de propaganda de Goebbels, va fundar la productora Continental-Films , creada per reemplaçar la producció de Hollywood, en la qual Clouzot va debutar com a director en L'assassí viu en la 21 (1942), per després l'any següent filmar Le Corbeau pel·lícula que va causar polèmica, rebent Clouzot crítiques pel tema que tracta: la misèria moral dels habitants d'un poble francès. La pel·lícula va ser titllada de col·laboracionista, i li va costar al director certa marginació en l'ambient del cinema francès.

Tanmateix aviat va reprendre la seva activitat, i algunes de les seves següents pel·lícules van ser premiades en diversos festivals (Premi Internacional al millor director del Festival de Venècia per En legítima defensa (1947), i Lleó d'Or del mateix festival, per Manon (1949). Va fundar llavors una productora pròpia, Vora Films (per la seva esposa, l'actriu Véra Clouzot).[2]

En la dècada de 1950, va dirigir el llargmetratge El salari de la por, que va ser premiat en el Festival de Berlín i en el Festival de Cannes, seguit de Les Diabòliques (1954), el documental Le Mystère Picasso (1956) i el film La veritat (1960), amb la participació de Brigitte Bardot.

Va morir a París el 12 de gener de 1977.

Clouzot estava situat entre el primer cinema francès i la nouvelle vague. No va ser un revolucionari del llenguatge cinematogràfic, però sí que va crear atmosferes opressives i sòrdides, i personatges d'instints primaris i ambivalència moral. N'havia llegit moltes, de novel·les policíaques (especialment perquè la tuberculosi el va tenir al llit durant alguns anys) i aquestes van forjar la seva perspectiva negativa de la societat.

Filmografia [3][modifica | modifica el codi]

Director[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «biografia de Henry George Clouzot». The New York Times.
  2. «Henry George Clouzot, premis». The New York Times.
  3. «filmografia de Henry George Clouzot». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema