Henri Breuil
Henri Breuil (28 de febrer 1877 Mortain, 14 d'agost 1961 L'Isle-Adam) conegut com «l'abbé Breuil» (el "Pare Breuil"), va ser un arqueòleg i prehistoriador francès.
Va entrar al seminari de Saint Sulpice el 1895 i hi va seguir els cursos de ciències del Pare Jean Guibert, autor de l'obra « Les Origines» on es presta atenció a les relacions entre ciència i religió. Va ser instruït en els conceptes de les idees evolucionistes que aleshores encara eren relativament noves. Va entrar en relació amb diversos prehistoriadors i arqueòlegs destacats com Louis Capitan (1854-1929) el 1896, o E. Piette el 1897 .
Rebé les ordres sacerdotals el 1900, però no va exercir mai com a sacerdot i es va dedicar íntegrament al seu treball de prehistoriador.
Des de 1905, va ser professor de prehistòria a la Universitat de Fribourg, passant després a l'Institut de Paleontologia Humana a París (1910) i al Collège de France (1929-1947). Va ser nomenat membre de l'Institut de France el 1938.
El 1901, amb els arqueòlegs Louis Capitan i Denis Peyrony, participa en la descoberta de les coves de les Combarelles i Font-de-Gaume, a la Dordonya. El 1902 estudia les pintures de Marsoulas i d'Altamira entre nombrosos llocs més. Va ser el primer historiador en visitar la cova de Lascaux i va esdevenir un especialista mundial en l'art prehistòric parietal francocantàbric on va intentar descriure i fer la cronologia (estratigrafia) de les obres. Això va quedar reflectit en la seva obra més important "Quatre cents segles d'art parietal (1952).
Estudià les indústries lítiques del Paleolític Superior, determinant la posició cronològica del període Aurinyacenc i definint el que seria l'Abbevil·lià.
També va fer prospeccions a altres països com la Xina amb Pierre Teilhard de Chardin i Sudàfrica amb l'antropòleg Philip Tobias.
Alguns mètodes, opinions i prejudicis (de caire més aviat racista) de H. Breuil són avui molt discutits però tot i moltes revisions posteriors el conjunt de la seva obra encara es manté vigent.
