Henri Cartan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Henri Cartan
Henri Cartan (1968)
Henri Cartan (1968)
Naixement 8 de juliol de 1904
Nancy, França
Mort 13 d'agost de 2008 (als 104 anys)
París, França
Nacionalitat Francesa
Camp Matemàtiques
Institucions Universitat de París
Alma mater École Normale Supérieure
Director de tesi   Paul Montel
Estudiants de doctorat   Roger Godement
Max Karoubi
Jean-Pierre Serre
René Thom
Pierre Cartier
Treball(s) Teoremes A i B de Cartan
Teorema de Cartan-Dieudonné
Premis importants Premi Wolf (1980)
Premi Pagels

Henri Cartan (Nancy, 8 de juliol de 1904 - París, 13 d’agost de 2008) fou un matemàtic francès, reconegut pels seus treballs en els camp de la topologia algebraica. Era fill del també reconegut matemàtic Élie Cartan[1]

Va estudiar a l'École Normale Supérieure i va obtenir el seu doctorat l'any 1928 a París sota la direcció de Paul Montel. Juntament amb André Weil, Jean Dieudonné i altres, va ser un dels membres fundadors i un dels màxims contribuents del grup N. Bourbaki.

Després del doctorat, va ser professor al Liceu de Caen i a la Universitat de Lille de 1929 a 1931. En aquesta època va iniciar una col·laboració amb el catedràtic de la Universitat de Münster, Heinrich Behnke i el seu assistent Peter Thullen que va ser interrompuda per l’esclat de la Segona Guerra Mundial. La guerra va ser un període dramàtic per a la família Cartan. El seu germà petit, Jean Cartan, compositor, va morir el 1932 de tuberculosi amb només vint-i-cinc anys i l’altre germà, Louis, va ser arrestat per la Gestapo el 1942 i deportat a Alemanya on va morir quinze mesos després, tot i que la família no ho va saber fins a acabar la guerra. Quan va esclatar la guerra, Henri, que era professor a la Universitat d’Estrasburg, es va haver de traslladar a Clermont-Ferrand, on només hi va estar una any, ja que el 1940 va ser nomenat professor a la Sorbona, on es va fer càrrec dels alumnes de matemàtiques de l’École Normale Supérieure.

En acabar la guerra, Cartan va tornar a Estrasburg on va romandre per dos anys. També va reiniciar les seves relacions acadèmiques amb Heinrich Behnke i va visitar sovint l’institut d’Oberwolfach. Després de breus estances als Estats Units, on va conèixer Samuel Eilenberg amb qui va escriure l’influent llibre “Homological Algebra” (publicat el 1956), va retornar a París, a les seves classes a l’École Normale Supérieure, on va iniciar els Seminaris Cartan que van ser publicats pel seu deixeble Jean-Pierre Serre entre 1948 i 1964. Cartan es va jubilar l’any 1975.

Cartan també es va comprometre en activitats polítiques en favor del Drets Humans, destacant-se en les seves campanyes per l’alliberament del matemàtic rus Leonid Plyushch (1974) i de l'uruguaià José Luis Massera.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Homological Algebra (amb Samuel Eilenberg), Princeton Univ Press, 1956 (ISBN 0674079779).
  • Séminaires de l'École Normale Supérieure (coneguts com a "Séminaires Cartan"), Secr. Math. IHP, 1948-1964; W.A.Benjamin ed., New York, 1967.
  • Théorie élémentaire des fonctions analytiques, Hermann, París, 1961.
  • Calcul différentiel, Hermann, París, 1967.
  • Formes différentielles, Hermann, París, 1967.
  • Œuvres - Collected Works, 3 vol. editades per Reinhold Remmert et Jean-Pierre Serre, Springer Verlag, Heidelberg, 1967.


Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henri Cartan Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. El seu pare, tot i ser un reputat matemàtic, no va influenciar en les eleccions acadèmiques dels seus fills. Interview with Henri Cartan, Notices of American Mathematical Society, Num. 47 (1999), pàgines 782-788.