Henri Honoré Giraud

Henri Honore Giraud (París, 18 de gener de 1879 – Dijon, 11 de març de 1949) fou un militar francès.

Estudià la carrera militar en l'Escola de Saint-Cyr, de la que sortí el 1900, sent destinat, com suboficial, a l’Àfrica, on travà amistat amb el general Lyautey. Durant la Primera Guerra Mundial, fou greument ferit en un pulmó, caient presoner dels alemanys, que l'internaren en l'Hospital d'Origny-Sainte-Benoîte, d'on s'evadí mitjançant una fugida èpica, pugen tornar a França i tornar al front, com a cap d'Estat Major de la Divisió Marroquina. El 1922 fou destinat de nou al Rif, a les ordres del seu amic el general Lyautey, prenent part activa en la guerra contra Abd-el-Krim, que tingué de rendir-se a la brigada que comanava Giraud.

Segona Guerra Mundial

El 2 de setembre de 1939, en esclatar el conflicte bèl·lic amb Alemanya, rebé el comandament del VII Exèrcit francès, combatent fins el 10 de maig de 1940, en què fou encarregat de la defensa d’Anvers. Vuit dies més tard, als voltants d'aquesta capital, fou apressat pels alemanys i conduït a Koenigstein. D'allà amb una corda que es fabricà ell mateix, pogué despenjar-se de la cel·la que ocupava i fugir vers França.

La Gestapo oferí 100.000 marcs de recompensa a qui el captures, viu o mort, amenaçant a més amb la forca als que l'amaguessin o li donessin asil. Una vegada a França, Pierre Laval volgué tornar-lo a l'enemic, però Giraud tornà escapar, utilitzant successivament una barca de pesca i un avió, arribant fins Gibraltar, on un submarí britànic el conduí a l'Àfrica francesa. Es posà a les ordres del general Eisenhower, assistint com assessor militar a la famosa Conferència de Casablanca.

Jubilació a mitjes

Passà a la reserva el 1944, amb tot i el qual formà part del Consell Superior de Guerra, com a vicepresident del mateix, fins el 15 de desembre de 1948. Havia estat governador militar de Metz el 1936, tenint per cert a les seves ordres al llavors coronel Charles De Gaulle. Ostentava la Medalla Militar (la més alta condecoració militar francesa), la Creu de la Legió d'Honor i les Creus de Guerra de les conteses bèl·liques de 1914-18 i 1939-45.

Referències

• Suplement 1949-52 pag. 283 de l'enciclopèdia Espasa.