Henri Parot Navarro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Henri "Unai" Parot Navarro (Alger, Algèria, 6 de gener de 1958) és un membre d'ETA. Quan va acabar la Guerra d'Independència d'Algèria els seus pares van tornar al lloc on havien nascut (Iparralde) i van passar a viure a Baiona. Fins als 16 anys no va aprendre basc. El mateix any el seu germà Ion va sobreviure a un atemptat ultradretà. El 1978 Parot contactà amb l'ETA, a través de Domingo Iturbe Abasolo "Txomin", qui es creu que va proposar-li entrar al grup "Argala". Aquest grup de l'ETA estava format només per bascos de nacionalitat francesa. Henri Parot va cometre el seu primer atemptat el 2 de novembre de 1978 a Irún, quan ell mateix i Jean Pierre Erremundeguy dispararen a boca de canó contra José Legasa un industrial que es va negar a pagar l'anomenat impost revolucionari.[1] El grup Argala va cometre 22 atemptats on hi moriren 38 persones i en resultaren ferides més de 200 incloent l'atemptat contra la casa-quarter de Saragossa de l'11 de desembre de 1987 on moriren onze persones, entre elles familiars de guàrdia civils.[2] El 2 d'abril de 1990 la policia el va detenir a Sevilla amb un cotxe carregat d'explosius. Jutjat per l'assassinat de 82 persones fou condemnat en conjunt a gairebé 4.800 anys de presó.[3] D'acord amb la legislació aplicable el reu tenia dret a beneficis penitenciaris per redempció de pena, sol·licitant-ho pel canal jurídic habilitat. Tanmateix tant el Tribunal Suprem (2006) com el Tribunal Constitucional d'Espanya, van negar-li l'excarceració aplicant un codi penal aprovat posteriorment a la comissió dels delictes pels quals havia estat condemnat i complia presó, per evitar el seu alliberament. Aquesta aplicació sui generis de la llei per part del poder judicial d'Espanya s'ha vingut a anomenar la doctrina Parot aplicant-se sobretot a presos d'ETA, però també a altres tipus de convictes sobre els quals la fiscalia de l'estat considera que hi ha un neguit social a l'entorn de la seva possible excarceració.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. El Mundo: El etarra más sanguinario.
  2. El País: Zaragoza: cinco ataúdes blancos.
  3. G. A., A.. «El etarra más sanguinario» (en castellà). El Mundo.es, 01/08/2006 [Consulta: 25 de octubre de 2013].