Henri Vieuxtemps

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Henri Vieuxtemps
Henry Vieuxtemps par Marie-Alexandre Alophe.jpg
Nom real: Henri François Vieuxtemps
Naixença: 17 de febrer de 1820
Verviers
(Regne Unit dels Països Baixos)
Defunció: 6 de juny de 1881 (als 61 anys)
Alger
Activitat principal: Compositor
Altres activitats: Violinista

Obres destacades

Fites

Henri François Vieuxtemps (Verviers, 17 de febrer de 1820 - Alger, 6 de juny de 1881) fou un violinista i compositor belga, probablement el representant més important de l'escola violinística franco-belga.[1]

Un infant prodigi[modifica | modifica el codi]

Vieuxtemps als 14 anys

Criat en un ambient familiar impregnat de música, son pare -violinista aficionat i bon luthier- li va donar les seues primeres classes, per a continuar amb el seu paisà Lecloux-Dejonc, que va advertir en ell grans qualitats. Amb només sis anys, el 1826 va iniciar la seua carrera concertística, amb el Concert per a violí núm. 5 de Jacques Rode. L'any 1827 va donar el seu primer concert en Brussel·les, on va ser escoltat per Charles de Beriot, qui va accedir a admetre'l en les seues classes del Conservatori de París, on es va traslladar el 1828. Va romandre en la capital del Sena fins a l'any 1833, alternant els seus estudis amb una important activitat concertística per França, Bèlgica, Alemanya, Itàlia (on coneix Niccolò Paganini) i Estats Units. Són els temps en què la seua joventut i el seu virtuosisme al violí li van crear una fama llegendària. Amb només tretze anys, el 1833, s'instal·là a Viena i estudià composició amb Simon Sechter. La recepció en la cort imperial va ser molt bona i va fer grans amistats malgrat de la seua curta edat: entre els seus majors admiradors es va troba Beethoven, de qui va esdevenir l'intèrpret favorit per al seu Concert per a Violí i Orquestra Op.64.

Primeres obres[modifica | modifica el codi]

Monument a Vieuxtemps, a Verviers

Sentia gran estima per la música alemanya. L'any 1834 va realitzar una gira per Alemanya i va ser escoltat a Leipzig per Robert Schumann, qui el va comparar amb Paganini. L'any següent, el 1835, va decidir tornar a París i concloure-hi els seus estudis de composició amb Anton Reicha. La seua primera composició arribaria el 1836: el Concert per a violí núm. 2 en Fa sostingut menor Op. 19. Entre 1837 i 1839 va realitzar llargues gires per Rússia, on es va guanyar una gran reputació. En el segon viatge va escriure el seu Concert per a violí núm. 1 en mi major Op. 10, estrenat a París el 1841 amb l'aplaudiment de Wagner i Berlioz. El 1843 i el 1844 realitza sengles gires de concerts per Estats Units. També l'any 1844 va realitzar una altra gira per Alemanya, on va compondre una nova obra, el Concert per a violí núm. 3 en la major Op. 25, molt influenciat pel seu estimat Concert per a violí de Beethoven. El 1844 es va casar amb la pianista vienesa Josephine Eder, i entre 1846 i 1852 es va establir a Rússia com a violinista del tsar, violí solista dels Teatres Imperials de Sant Petersburg i professor del conservatori d'aquesta ciutat. Ací va compondre, a més de moltes altres obres, el Concert per a violí núm. 4 en re menor Op. 31, qualificat per Berlioz com "una simfonia per a violí".

Un músic complet[modifica | modifica el codi]

L'any 1852 va tornar a Bèlgica i va romandre a Brussel·les fins al 1854, quan es va traslladar a Dreieichenhain, prop de Frankfurt. El professor Hubert Leonard del Conservatori reial de Brussel·les li va encarregar una obra per ser utilitzada en el concurs de violí: entre 1858 i 1859 Vieuxtemps compon el Concert per a violí núm. 5 en la menor Op. 37, de gran sensibilitat i to romàntic. L'any 1864 va viatjar de nou a Sant Petersburg per fer-se càrrec de la càtedra de violí, però el 1866 es va establir amb la seua família a París i el 1871 va tornar a Brussel·les, on va ser nomenat professor de violí al Conservatori Reial on va tenir com alumnes destacats entre d'altres l'Arnold Dolmetsch. Poc després va haver d'abandonar el càrrec, afligit d'una greu malaltia, i no va reassumir la seua labor docent fins al 1877.

Vieuxtemps formà part de la Unió Musical que fundà Louis van Waefelghem junt amb Joachim, Auer, Camillo Sivori, Sarasate que inicià els seus concerts vers l'any 1872. En aquest temps, excepte en els episodis més greus de la malaltia, no va cessar la seua activitat concertística amb gires per tot el món.

L'any 1879 la malaltia ja no li permetia continuar el treball, i es va traslladar a Mustafá (Algèria), on residia la seua germana amb el seu marit. Tot i això, a Algèria va continuar component, i va produir els seus dos darrers concerts per a vilolí: el Concert per a violí núm. 6 en sol major Op. 47, poc després, el Concert per a violí núm. 7 en la menor Op. 49. Molt debilitat va morir a Alger l'any 1881, però les seues despulles van ser traslladades a Bèlgica, on va ser rebut com un heroi nacional i soterrat a Verviers, la seua ciutat natal.

Obres principals[modifica | modifica el codi]

Música de cambra[modifica | modifica el codi]

  • Capriccio per a Viola solista Op. 9
  • Rêverie Op. 22 núm. 3, duo.
  • Buquet américain: Last Rose of Summer Op. 33 núm. 5, duo.
  • Ballade et Polonaise Op. 38, duo.
  • Lament Op. 48 núm. 18, duo.
  • Rêve Op. 53 núm. 5, duo.
  • Elegia per a Viola i Piano Op. 30

Música orquestral[modifica | modifica el codi]

  • Concert per a violí núm. 1 en mi major Op. 10
  • Concert per a violí núm. 2 en Fa sostingut menor Op. 19
  • Concert per a violí núm. 3 en la major Op. 25
  • Concert per a violí núm. 4 en re menor Op. 31
  • Concert per a violí núm. 5 en la menor Op. 37
  • Concert per a violí núm. 6 en sol major Op. 47
  • Concert per a violí núm. 7 en la menor Op. 49
  • Concert per a violoncel núm. 1 Op. 46
  • Concert per a violoncel núm. 2 Op. 50
  • Romança per a violí Op. 7 núm. 2
  • Romança per a violí Op. 40 núm. 1

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Henri Vieuxtemps». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henri Vieuxtemps Modifica l'enllaç a Wikidata