Henri Wallon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Henri Wallon (París 1879- París 1962) va ésser un psicòleg francès, creador dels laboratoris de psicologia social.

Investigà els aspectes genètics de la conducta estudiant el desenvolupament emocional dels infants, amb idees i conclusions divergents en relació amb Piaget.

Tingué una intervenció decisiva en el Projecte Langevin-Wallon, projecte que, en la línia de l'humanisme occidental amb influències marxistes, intentava fer efectiva la igualtat d'oportunitats per a l'accés a tots els graus de l'ensenyament, però que, gestat durant l'època de la resistència francesa enfront dels nazis, no es va poder aprovar un cop acabada la Segona Guerra Mundial per l'oposició dels partits polítics conservadors.[1] El desenvolupament es desencadena per la relació dialèctica entre factors socials relacional (l‘afecte) i la maduració neurològica del subjecte. La gran diferència entre Piaget i Wallon són les emocions, en la resta són semblants. “L'emoció és el motor de desenvolupament” • Dóna protagonisme a l’acció de l’infant. (Igual que Piaget). • El desenvolupament no és lineal. • Alternances funcionals. Poden definir-se amb 2 terminologies: Moviments centrífugs i centrípets. Moments en el desenvolupament de l’infant és més cap enfora o cap endins (es construeix ell) i això s’associa amb: Funció anabòlica i catabòlica: Anabòlica: Construcció del subjecte de la persona i estria relacionada amb la centrípeta, recull d’energia, dormint, estar més observador. I la catabòlica associada la centrífug, relació amb l’entorn, molta despesa d’energia. • Integració funcional. Tot el que ha assumit fins aquell moment hi és, més el que està aprenent

Estadis de Wallon • Estadi d’impilsivitat motriu • Estadi emocional. • Estadi del personalisme: És l'està de l’aparició del jo, és l’egocentrisme de piaget. • Estadi del pensament categorial: Pensament sincrètic Pensament categorial • Estadi de la pubertat


Obres escollides[modifica | modifica el codi]

  • Délire de persécution. Le délire chronique à base d'interprétation, Baillière, París, 1909.
  • « La conscience et la vie subconsciente » a G. Dumas, Nouveau traité de psychologie, PUF, París (1920-1921).
  • L'enfant turbulent, Alcan, París, 1925. Reeditat per PUF, París, 1984.
  • Les origines du caractère chez l'enfant. Les préludes du sentiment de pesonnalité, Boisvin, París, 1934. Reeditat per PUF, París, 1973.
  • La vie mentale, Éditions sociales, París, 1938. Reeditat el 1982.
  • L'évolution psychologique de l'enfant, A. Colin, París, 1941. Reeditat el 1974.
  • De l'acte à la pensée, Flammarion, París, 1942.
  • Les origines de la pensée chez l'enfant, PUF, París, 1945. Reeditat el 1963.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9, plana 84.
  • Émile Jalley, Wallon lecteur de Freud et Piaget. Trois études suivies des textes de Wallon sur la psychanalyse, Éd. sociales, París, 1981.
  • Émile Jalley, Wallon: La vie mentale, Éd. sociales, París, 1982.
  • Émile Jalley, Freud, Wallon, Lacan. L'enfant au miroir, éd. EPEL, París, 1998.