Henry Cavendish

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Retrat representant a Henry Cavendish

Henry Cavendish (Niça, 10 d'octubre de 1731Londres, 24 de febrer de 1810) fou un físic i químic britànic que treballà en gravitació, electrostàtica i química de l'aigua i de l'aire. Es considera el descobridor de l'hidrogen i realitzà un dels primers càlculs seriosos de la densitat de la Terra.

Els seus pares pertanyien a una família rica i respectada de la noblesa anglesa, en concret el seu pare, Lord Charles Cavendish era duc de Devonshire. Als 11 anys entrà a estudiar a l'escola de Newcome (a Hackney) i als 18 anys (1749) ingressà a la Peterhouse de la Universitat de Cambridge. En aquesta època va destacar per ser un alumne aplicat, molt tímid i reservat.

Els seus primers treballs feien referència a la calor específica de les substàncies. L'any 1766 va descobrir les propietats de l'hidrogen. Destacà descobrint la composició de l'aigua: va dir que l'aigua estava composta d'aire deflogistitzat (és a dir, oxigen) unit a flogist (hidrogen). És autor del tractat Factitious Airs en el qual analitza la composició de l'aire i exposa el seu descobriment de l'hidrogen.

En el seu treball Experiences to determine the density of the Earth (1789) determinà que la densitat de la Terra era 5,45 vegades major que la densitat de l'aigua, un càlcul molt proper a la relació establerta per les tècniques modernes (5,5268). Cavendish també va determinar la densitat de l'atmosfera i va realitzar importants investigacions referents al corrent elèctric.

Cavendish va demostrar experimentalment que la llei de la gravitació universal d'Isaac Newton es complia igualment per a qualsevol parell de cossos. Per a això utilitzà una balança de torsió en un conegut experiment, actualment anomenat «experiment de Cavendish», en el qual determinà el valor de la constant de gravitació universal, G = 6,67·10−11 m3s-2kg-1), fent possible el càlcul de la massa de la Terra i d'altres cossos del sistema solar.

Fou un dels fundadors de la moderna ciència de l'electricitat, encara que gran part dels seus descobriments van romandre ignorats durant un segle. Proposà la llei d'atracció entre càrregues elèctriques (actualment coneguda com a llei de Coulomb) i utilitzà el concepte de potencial elèctric. Cavendish no comptava amb els instruments adequats per a les seves investigacions, de manera que mesurava la mesura de la força d'un corrent elèctric d'una forma directa: ell mateix s'hi sotmetia i calculava la intensitat pel dolor.

Ingressà com soci de la prestigiosa Royal Society l'any 1803. En l'àmbit personal era solitari, misogin i excèntric; va pertànyer a la Societat Lunar de Birmingham, un grup d'amics científics (ells mateixos s'anomenaven «els llunàtics») que donaren aquest nom al seu club perquè es reunien les nits de Lluna plena (pel que sembla, per poder tornar a casa tard, després de les reunions, il·luminats per la dèbil claror lunar). En aquesta curiosa societat científica es desenvoluparen alguns dels principals experimentadors anglesos, com per exemple el químic Joseph Priestley, íntim amic de Cavendish, James Watt (inventor de la màquina de vapor), l'astrònom William Herschel o Erasmus Darwin, entre d'altres.

Després de la seva mort el 1810, als quasi 80 anys, deixà nombroses notes, caixes plenes d'experiments de tot tipus (molts d'ells elèctrics) i una gran fortuna. El Cavendish Laboratory i la càtedra Cavendish a la Universitat de Cambridge, instal·lats al Departament de Física i fundats el 1874, reben el nom en el seu honor i van ser fundats després d'una important donació de diners per part de William Cavendish.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henry Cavendish Modifica l'enllaç a Wikidata