Henry More

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Henry More.

Henry More (12 d'octubre de 16141 de setembre de 1687) va ser un filòsof anglès de l'escola de Cambridge.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Henry va nàixer en Grantham, Lincolnshire. Els seus pares eren calvinistes, però ell “mai va poder engolir eixa dura doctrina”. En 1631 va ingressar en el Christ's College de la Universitat de Cambridge, aproximadament en la mateixa època en la qual ho va deixar John Milton. Es va dedicar a l'estudi de la filosofia i durant un temps va ser escèptic, després del que es tornà en l'estudi dels “escriptors platònics”. Va estar fascinat especialment per el neoplatonisme, fascinació que mai li abandonaria. La Theologia Germanica va exercir una influència permanent sobre ell.

Després de llicenciar-se va passar a ser membre de la universitat, per al que va rebutjar qualsevol altra oferta. En 1675 va acceptar una prebenda en la Catedral de Gloucester, però la va deixar en favor del seu amic Edward Fowler, que seria més tard Bisbe de Gloucester.

More va tenir deixebles d'importància, entre ells una jove dama, germana de Lord Finch, més tard Earl de Notttingham, una figura coneguda de la Restauració. Més tard seria Lady Anne Finch Conway. Ella i el seu marit van mostrar molta estima a Henry More, i en el retir dels seus boscos Henry va escriure molts dels seus llibres. L'entusiasme espiritual de Lady Conway va inspirar algunes de les seues meditacions, a pesar que més tard ella es va unir als quàquers. Va passar a ser amiga no només de More i William Penn, sinó també de Franciscus Mercurius van Helmont (1614-1699) i Valentine Greatrakes, taumaturg del segle XVII. Ragley va ser centre de devoció i espiritualitat. L'obra Divine Dialogues (1688), condensa la seua visió de la filosofia i la religió.

Pensament[modifica | modifica el codi]

Spissitude és un terme encunyat per Henry More. Ho va emprar per a descriure una quarta dimensió espacial en la qual creia que s'estenia el regne espiritual. El terme es refereix a la mesura de la quarta dimensió, de forma anàloga a l'extensió en les altres tres dimensions físiques. Així com les direccions cardinals en les tres dimensions es refereixen als termes dalt/baix, nord/sud i est/oest, l'adreça en spissitude es descriu en termes de ana/kata, termes encunyats per Charles Howard Hinton.

Henry More representa el costat teosòfic del grup de Cambridge. Va ser un geni espiritual i una figura prominent de la filosofia britànica, menys robust i en alguns aspectes menys erudit que Cudworth, però de pensament més fèrtil. Es va descriure com obsequiat pel do d'un temperament optimista. Va ser conegut per la seua humilitat i caritat així per la seua pietat. Roman enterrat en la capella del Christ's College.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Aharon Lichtenstein, Henry More: The Rational Theology of a Cambridge Platonist Cambridge: Harvard University Press, 1962.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]