Henry Raeburn

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Henry Raeburn

Autoretrat d'Henry Raeburn (1917)
Naixement 4 de març de 1756
Stockbridge, Edimburg, Escòcia
Defunció 8 de juliol de 1823
Edimburg, Escòcia
Nacionalitat Escòcia Escòcia
Ocupació Pintor de retrats

Sir Henry Raeburn (Stockbridge, Edimburg, Escòcia, 4 de març de 1756 - Edimburg, Escòcia, 8 de juliol de 1823) fou un pintor escocès especialitzat en retrats de personatges.

Va restar orfe a l’edat de sis anys i, fou internat en l’escola de l’Hospital Heriot, on hi va romandre fins als quinze anys, quan va sortir i es col·locà d’aprenent d’argenter amb l’orfebre Gilliland d’Edimburg. Durant el seu aprenentatge, David Deuchar, gravador de segells i d’aiguaforts, amic de Gilliland, descobrí les inclinacions pictòriques d’en Raeburn i li presentà en David Martín (1736-1798), el millor pintor de retrats que hi havia llavors a Edimburg. Martín havia estat deixeble i ajudant d’Ailan Ramsay, i tenia mèrit relatiu; però fora d’haver permès a en Raeburn l’entrada en el seu taller i copiar algun dels seus retrats, no sembla haver fet altra cosa de profit per a ell, en canvi l’acusà d’haver venut alguna d’aquestes còpies, amb el qual acabà aquella lleugera amistat.

Per aquest temps Raeburn ja tenia suficient soltesa i ajudat per les recomanacions del seu antic mestre, trobant molt aviat nombrosos encàrrecs. Als vint-i-dos anys fou cridat per pintar el retrat d’una dama a la que ja havia tingut ocasió d’admirar quan passejava pel camp prenent apunts del natural. Era filla de Peter Edgar de Bridgelands i vídua del comte Leslie, i que s’enamorà completament del jove artista, i un mes després ja era la seva esposa, aportant-li una gran fortuna. Adquirida així la seguretat contra els riscos de l’esdevenidor, tant propis de la professió de pintor, no li minvaren el seu desig de sobresortir i perfeccionar-se, per el qual agafà el camí d’Itàlia, portant eficaces recomanacions de Reynolds, el qual havia visitat a Londres, i del president de la Reial Acadèmia.

Viatge a Roma[modifica | modifica el codi]

Una vegada a Roma travà amistat amb Gavin Hamilton, Batoni i Byers, i aquest últim l’induí a no pintar mai de memòria. Després de dos anys de romandre a Itàlia tornà a Edimburg, on comença una carrera brillantíssima com a pintor de retrats. En aquell any (1787) executà el del segon president lord Dundas.

D’aquest primer període es conserven exemplars interessants en els retrats de Mrs. Johnstone de Baldovie i del Dr. J. Hutton que, malgrat que tímids i sense la magistral pinzellada d’obres posteriors, vessant delicadesa i caràcter. Els de J. Clerk i Lord Eldin són quelcom posteriors.

Raeburn tingué la sort especial de que sir Walter Scott, Blair, Mackenzie, Woodhousele, Robertson, Home, Ferguson i Dugald Stewart residissin en aquell temps a Edimburg, i que tots ells volguessin ser retratats per Raeburn. De la seva pefecta manera en són preciosos exemplars, el seu Autoretrat, els retrats d’E. Moncrieff Wellwood, Dr. Wardrop, Adam Rolland, Newton, Alexander Adami i Guillem Macdonald. Alguns crítics pretenen que els retrats femenins d’en Raeburn no són tan feliços com els de barons; però els retrats de la seva esposa, i els de Mrs. R. Scott, Moncrieff, Mrs. Robert Bell i molts altres proven suficientment el contrari.

La vida a Edimburg[modifica | modifica el codi]

Raeburn visqué quasi sempre a Edimburg, servant així la seva forta personalitat, que tant podia haver guanyat en delicadesa amb el tracte dels retratistes anglesos. Això no obstant, amb aquesta seva abstenció en sortí guanyant l'art escocès, Raeburn és el cap de l’escola escocesa que començà a formar-se a principis del segle XIX i el seu tret característic és una virilitat sorprenent. Emprava les seves estones de lleure en deports atlètics i amb la cura de la jardineria i d’altres feines mecàniques i arquitectòniques, de manera que qui el coneixia deia d'ell que no semblava un pintor sinó quan prenia amb la mà els pinzells. El 1812 fou elegit president de la Societat d’Artistes d’Edimburg: el 1814 associat i el 1815 individu de l’Acadèmia de Londres. El 1822 el creà cavaller el rei Jordi IV i l’anomenà el seu pintor a Escòcia.

En vida de Raeburn els seus retrats foren profusament reproduïts per el gravat. Algun temps després (1876) es reuní en la Galeria de la Reial Acadèmia Escocesa una col·lecció de més de 300 dels seus retrats. Raeburn posseïa totes les qualitats necessàries per a ser un pintor popular de retrats, però la manca de relació amb altres mestres i el propòsit deliberat de no voler sortir de la seva energia escocesa el fa quasi sempre sec i cru en el color, amb expressió exclusiva del individual sense atendre a les modificacions i canviants subtileses de l’ambient. Ni les robes ni les carnacions tenen la delicadesa que distingeix als grans retratistes anglesos; però amb tot, ocupa entre aquests un lloc eminent, doncs a això li’n dóna dret la seva energia viril, la vitalitat i força de caracterització, la seva sinceritat i la seva sempre atraient franquesa. Els seus retrats són molt apreciats i valorats encara avui dia en les subhastes de les galeries d’art.[1]

Obres més famoses[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henry Raeburn
  1. Vol. nº. 49, pgs. 292-93 de lEnciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4549-9)
  2. 1001 Pinturas que hay que ver antes de morir, pags. 342-376. d'Editorial Grijalbo (ISBN 978-84-253-4111-3)