Henry Rider Haggard

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sir Henry Rider Haggard

Sir Henry Rider Haggard (Norfolk, Anglaterra, 22 de juny de 185614 de maig de 1925), va ser un escriptor britànic de l'Era Victoriana. Es va dedicar fonamentalment a la novel·la d'aventures, situant les seues narracions en ambients considerats exòtics pels lectors anglesos del seu temps.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Haggard tenia una experiència de primera mà sobre els escenaris de les seues novel·les, gràcies als seus nombrosos viatges. En primer lloc va viatjar a la província de KwaZulu-Natal l'any 1875, com a secretari del governador colonial Bulwer. Ocupant aquest lloc, va estar present a Pretoria en l'anunci oficial de l'annexió britànica de la República Bòer de Transvaal. De fet, Haggard va haver de llegir gran part de la proclamació a causa de la pèrdua de veu del funcionari que se n'havia d'ocupar.

l'any 1878 he became registrador del tribunal de Transvaal, en la regió que esdevindria part de Sud-àfrica. Eventualment va retornar a Anglaterra amb l'objectiu de trobar esposa, casant-se amb Mariana Louisa Margitson, la qual va tornar a Àfrica amb ell. Va tenir un fill anomenat Jock (mort de rubèola als 10 anys) i tres filles.

Retornats de nou a Anglaterra l'any 1882, la família es va instal·lar a Ditchingham, Norfolk. Després van residir a Kessingland. Va centrar-se en els estudis de dret, obtenint la llicència d'advocat l'any 1884. Però la pràctica del dret el va decebre, i gran part del seu temps el va dedicar a la literatura.

Tot i que les seues novel·les contenen una gran part des prejudicis de la cultura colonial britànica, són inusuals per la seua simpatia envers els pobles nadius africans. Sovint els personatges africans ocupen papers heroics, tot i que els protagonistes sempre són invariablement europeus. Un exemple notable és Ignosi, el legítim rei de Kukuanaland a Les mines del rei Salomó. Havent entaulat una intensa i mutua amistat amb els tres homes anglesos que l'ajuden a reclamar el tron, accepta sàviament accepta el seu consell de suprimir les caceres de bruixes i l'arbitrària imposició de la pena de mort.

Haggard és conegut sobretot pel seu "best-seller" Les mines del rei Salomó (King Solomon's Mines), i també per She, Ayesha (seqüela de Ella), Allan Quatermain (seqüela de Les mines del rei Salomó), i la novel·la èpica d'ambient víking, Eric Brighteyes.

A Ella, un professor de Cambridge, Horace Holly i el seu fill adoptiu, Leo Vincey viatgen a Àfrica. Hi troben una reina blanca, Ayesha, que s'ha fet immortal introduint-se en una foguera, la genuïna font de la vida. Es tracta de la figura prototípica de la dona poderosa. Ella és alhora desitjada i temuda; una criatura de bellesa sobrenatural que no dubta en assassinat tothom que l'amoïne o s'interpose en el seu camí. Els viatgers descobreixen que Ayesha ha estat espereant durant 2000 anys la reencarnació del seu amant Kallikrates, a qui ella va matar en un arravatament de gelosia. Ella creu que Vincey és la reencarnació de Kallikrates.

En el clímax de la novel·la, Ayesha acompanya els dos homes a veure la foguera màgica. Vol que Leo s'hi introduisca per a esdevenir immortal i romandre amb ella eternament. Els dubtes d'ell sobre la seguretat de la prova fan que ella s'hi introduisca per tal de demostrar que no hi cap perill. Però aquesta segona immersió reverteix els efectes i Ella recupera la seua vertadera edat i immediatament mor. Tanmateix, abans de morir li diu a Vincey: "No moro. Tornaré de nou."

Al llarg de la narració, Haggard explora els temes del poder, la vida, la mort, ra reencarnació, la sexualitat i el destí.

Tot i que Haggard no és ara tan popular com quan van aparèixer els seus llibres, alguns dels seus personatges han tingut un notable impacte en el pensament de les primeries del Segle XX. Ayesha, la dona protagonista de Ella, va ser citada tant per Sigmund Freud a La interpretació dels somnis com per Carl Jung com a prototip de dona. Allan Quatermain, l'heroi de Les mines del rei Salomó i la seua seqüela, encara formen part de la cultura popular occidental. Com a popularitzador del gènere del Món perdut Haggard ha exercit una àmplia influència en el camp de la ciència-ficció i de la fantasia a través de les obres d'Edgar Rice Burroughs. Allan Quatermain ha estat identificat com un dels models en què es va inspirar el personatge d'Indiana Jones, protagonista de les pel·lícules A la recerca de l'arca perduda, Temple of Doom i Indiana Jones and the Last Crusade.

Haggard també va escriure sobre temes socials i sobre la reforma agrària, en part inspirat per les seues experiències a Àfrica.

Obres[modifica | modifica el codi]

Sèrie d'Allan Quatermain[modifica | modifica el codi]

  • Les mines del rei Salomó
  • Allan Quatermain
  • Allan's Wife
  • Maiwa's Revenge: or, The War of the Little Hand
  • Marie
  • Child of Storm
  • (Allan and) The Holy Flower
  • Finished
  • The Ivory Child
  • The Ancient Allan
  • She and Allan
  • Heu-heu: or The Monster
  • The Treasure of the Lake
  • Allan and the Ice-gods

Sèrie d'Ayesha[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henry Rider Haggard Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica | modifica el codi]