Henry Spira

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Henry Spira (nascut Henri Spira, 19 de juny, 1927 -12 de setembre, 1998) es àmpliament reconegut com un dels activistes pels drets dels animals més efectius del segle 20.[1][2]

Spira és acreditat amb la idea del moviment de protecció animal de la "vergonya reintegrativa", que comporta encoratjar els oponents a canviar treballant amb ells en un esforç per fer-los sentir culpabilitat en comptes de rebutjar-los i vilipendiar-los.[3] Treballant amb Animal Rights Internacional, un grup que va fundar el 1974,[4] Spira es especialment recordar per les seves exitoses campanyes contra l'experimentació amb animals en el Museu Americà d'Història Natural en 1976, on gats eren mutilats per investigació sexual, i per el seu anunci de pàgina completa en el The New York Times el 1980, famosament mostrant un conill amb esparadrap sobre els ulls que preguntava, Quants conills ha de cegar Revlon en benefici de la bellesa?[1][5] En un any, Revlon ha donat 750.000 dòlars a una fundació per investigar alternatives a l'experimentació animal, que va ser seguit per les donacions substancials de Avon, Bristol Meyers, Estée Lauder, Max Factor, Chanel, i Mary Kay Cosmetics que varen conduir a la creació del Center for Alternatives to Animal Testing (Centre per les Alternatives a l'Experimentació amb Animals).

La biografia de Spira ha estat recollida al llibre de Peter Singer Ethics Into Action: Henry Spira and the Animal Rights Movement (1998).

Vida temprana[modifica | modifica el codi]

Spira va néixer a Anvers, Bèlgica de Maurice Spira i Margit Spitzer Spira. El pare de Maurice es dedicava al comerç de diamants a Hongría; el seu avi matern havia arribat a convertir-se en el rabí en cap d'Hamburg. La família disposava de comoditat financera, Henri tenca una mainadera i va estudiar en un lycée de parla francesa. Quan tenia deu anys, el seu pare va marxar a Panamà, i la resta de la família es va moure a Alemanya a viure amb la família de Margit. Spira es va unir a un grup juvenil jueu i va començar a aprendre hebreu.[6]

Activisme[modifica | modifica el codi]

Spira va contar a The New York Times que la primera vegada que es va interessar en els drets dels animals va ser als inicis dels setanta després d'observar el gat de la seva novia: "Em vaig començar a preguntar sobre la conveniència d'acariciar un animal mentres clavem el ganivet i la forquilla en altre."[5]

Una de les majors influències de Spira va ser el llibre de 1973 Peter Singer Animal Liberation.

El 1974, va fundar Animal Rights International (ARI) i el 1976 va dirigir la campanya d'ARI contra la vivisecció de gats al Museu Americà d'Història Natural, que estava investigant l'impacte de certs tipus de mutilacions, inclosa la castració, a la vida sexual dels gats. El museu va parar la investigació el 1977, i la campanya de Spira va ser aclamada com la primera a tenir èxit en parar experiments en animals.[7]

Altra campanya molt coneguda va tenir com a objectiu l'ús del test Draize del gegant dels cosmètics Revlon, que implicava el goteig de substàncies als ulls dels animals, normalment conills, per determinar si eren o no tòxiques. El 15 d'abril de 1980, Spira i ARI van treure una pàgina sencera al New York Times, amb la capçalera Quants conills ha de cegar Revlon en benefici de la bellesa. Com a resultat d'això, Revlon va començar a investigar alternatives "lliures de crueltat".

Spira va prendre una fotografia d'un primat que havia estat empresonat durant mesos en una cadira de l'Hospital Naval de Bethesda per Black Star Wire Service, que la va enviar per tot el món. Aquesta va ser mostrada a Indira Gandhi, primera ministra de l'India's, que va cancel·lar les exportacions de micos als Estats Units, perquè la fotografia suggeria que l'exercit d'aquest país havia estat violant l'acord amb l'Índia d'evitar l'experimentació militar en animals.

Altres campanyes varen tenir com a objectiu el marcatge al rostre del ramat, la indústria de l'aviram, i el gegant del menjar ràpid KFC (amb un anunci que combinava un cub de KFC amb un vàter). Això no obstant, Spira fou un defensor de un canvi gradual, negociant amb McDonald's, per exemple, unes millors condicions als escorxadors dels seus proveïdors. Va provar ser especialment adepte a emprar com a palanca el poder de les, més grans, organitzacions pel benestar animal, com la Humane Society of the United States, per avançar en les seves campanyes.

Spira va morir de càncer esofàgic el 1998.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Spira, Henry and Singer, Peter. "Ten Points for Activists" in Singer, Peter (ed.). In Defense of Animals: The Second Wave. Blackwell, 2006, introductory note by Peter Singer, pp. 214-215.
  2. Francione, Gary. Rain without Thunder: The Ideology of the Animal Rights Movement, Temple University Press, 1995, chapter 3.
  3. Munro, Lyle. The Animal Activism of Henry Spira (1927-1998), Society and Animals, Vol 10, Number 2, 2002, pp. 173-191(19).
  4. "Thirty three years of measurable change", Animal Rights International, retrieved March 22, 2008.
  5. 5,0 5,1 Feder, Barnaby. Pressuring Perdue, The New York Times, November 26, 1989.
  6. Singer, Peter. Ethics into Action: Henry Spira and the Animal Rights Movement. Rowman & Littlefield Publishers Inc, 2000, pp. 1-17.
  7. "Henry Spira", The New York Times, September 15, 1998.

Lectures addicionals[modifica | modifica el codi]