Henryita
 Henryita | |
|---|---|
| Fórmula química | Cu₄Ag₃Te₄ |
| Epònim | Norman Fordyce McKerron Henry (en)   |
| Nom IUPAC | tetratel·lurur de triargent i tetracoure |
| Localitat tipus | Bisbee |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BA.65 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.25e |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.06 |
| Dana | 2.16.11.1 |
| Heys | 3.2.15 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Hàbit cristal·lí | grans anèdrics o cristalls microscòpics |
| Estructura cristal·lina | a = 12,1987(5) Å; |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaèdrica |
| Color | gris, cel pàl·lid |
| Duresa | 3,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 7,86 g/cm³ |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1982-094 |
| Símbol | Hry |
| Referències | [1][2][3] |
La henryita és un mineral de la classe dels sulfurs.[4] El seu nom fa honor a Norman Fordyce McKerron Henry (1909-1983), mineralogista i microscopista de la Universitat de Cambridge, Regne Unit. Fou descoberta el 1983 a Bisbee, Comtat de Cochise, Arizona, Estats Units. Fou descrita per A.J. Criddle, C.J, Stanley, J.E. Chisholm i E.E. Fejer.[5]
Característiques[modifica]
La henryita és un mineral de coure, argent i tel·luri, químicament és un tel·lurur de coure i argent, de fórmula Cu₄Ag₃Te₄. El seu color pot ser gris o cel pàl·lid. La seva duresa és de 3,5 a l'escala de Mohs, molt semblant a la de l'esfalerita. La seva densitat és de 7,86 g/cm³, i cristal·litza en el sistema cúbic. Es pot presentar en forma de grans anèdrics (granular, sense forma definida de cristall) o en forma de cristalls microscòpics (cristalls visibles només amb microscopis). Té una lluentor metàl·lica i una diafanitat opaca.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la henryita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.
Formació i jaciments[modifica]
La henryita és d'origen hidrotermal, amb altres tel·lururs de coure i argent. Es pot trobar associada a altres minerals com hessita, petzita, silvanita, altaïta, rickardita i pirita. A banda de la seva localitat tipus (Bisbee, Arizona), també se n'ha trobat henryita a la mina Bambollita (Moctezuma, Mèxic) i a la mina Ashanti (Obuasi, Ghana).
Referències[modifica]
- ↑ «Henryite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 agost 2014].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Henryite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 10 maig 2012].
- ↑ «Henryite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 13 agost 2014].
- ↑ Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 25 juny 2014].
- ↑ «Henryite» (en anglès/francès). The EUROMIN project. [Consulta: 10 maig 2012].
Enllaços externs[modifica]
- Galeria d'imatges de la henryita (anglès)