Hepatitis D
  | |
| Tipus | infecció vírica, hepatitis vírica, trastorn postvíric, rare hepatic disease (en)  , malaltia rara de la pell, hepatitis B, Deltavirus infectious disease (en) i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | infectologia |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | hepatitis, nàusea i sobreinfecció |
| Exàmens | anàlisi de sang, reacció en cadena de la polimerasa i ELISA |
| Tractament | interferó i trasplantament de fetge |
| Patogènia | |
| Causat per | Hepatitis delta virus |
| Classificació | |
| CIM-11 | 1E50.3 |
| CIM-10 | B17.0, B18.0 |
| CIM-9 | 070.31 |
| CIAP | D72 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 5792 |
| MedlinePlus | 000216 |
| eMedicine | 178038 |
| MeSH | D003699 |
| Orphanet | 402823 |
| UMLS CUI | C0011226 i C0086110 |
| DOID | DOID:2047 |
L'hepatitis D és un dels tipus d'hepatitis vírica que es coneixen, produïda pel virus de l'hepatitis delta (VHD) o agent delta, que requereix que existeixi, a més d'infecció per part del virus VHD, infecció també pel virus VHB, corresponent a l'hepatitis B.[1] Els casos estudiats a Espanya corresponen principalment a consumidors de drogues intravenoses. El virus VHD és un virus amb genoma d'ARN amb polaritat negativa, que té càpside icosaèdrica i el mateix embolcall que el virus responsable de l'hepatitis B. El virus VHD codifica les proteïnes a la seva càpside i es replica de manera autònoma.
Altres tipus d'hepatitis[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Makino S, Chang MF, Shieh CK, Kamahora T, Vannier DM, Govindarajan S, Lai MM «Molecular cloning and sequencing of a human hepatitis delta (delta) virus RNA». Nature, 329, 6137, 1987, pàg. 343–346. Bibcode: 1987Natur.329..343M. DOI: 10.1038/329343a0. PMID: 3627276.