Heptagènid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Heptagènids
Miocè - Actualitat[1]
Rhithrogena germanica
Il·lustració d'Ecdyonurus dispar realitzada a la dècada del 1840.
Il·lustració d'Ecdyonurus dispar realitzada a la dècada del 1840.
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Subfílum: Hexapoda
Classe: Insecta
Ordre: Ephemeroptera
Subordre: Pisciformia
Superfamília: Heptagenoidea
Família: Heptageniidae
Gèneres

(llegiu el text)

Sinònims
  • Ecdyonuridae
Femella de Stenacron interpunctatum capturada a Wisconsin (els Estats Units).
Epeorus sp.

Els heptagènids (Heptageniidae) constitueixen una família d'insectes pertanyent a l'ordre dels efemeròpters o efímeres.

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Les nimfes són aplanades (comprimides dorsiventralment) per arrapar-se a les pedres i evitar ser empeses pel corrent, tenen els ulls dirigits cap amunt, la càpsula del cap aplanada (la qual amaga completament les mandíbules quan es veu des de dalt) i, a banda i banda de l'abdomen, presenten unes petites làmines (anomenades traqueobrànquies), les quals sacsegen constantment, ja que els serveixen per respirar
  • Les nimfes del gènere Rhithrogena presenten una falsa ventosa constituïda pel conjunt de les brànquies abdominals, la qual cosa és una adaptació morfològica a l'hàbitat de ràpids d'alta muntanya on viuen.
  • Dins les efímeres, els membres adults d'aquesta família poden assolir mides grans (de fins a 20 mm de llargària excloent-ne els cercs) i es distingeixen per la presència de dos parells de venes llargues intercalades a la regió cubital de l'ala anterior.
  • Juntament amb els cènids i els bètids, tenen tres cues a l'extrem de l'abdomen i una fase adulta molt breu (molt efímera) i és tan curta que no arriben a alimentar-se (tenen la boca atrofiada) i únicament es reprodueixen per morir després.[2][3][4][5][6]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Algunes espècies són depredadores,[7] pero la gran majoria són herbívores brostejadores, les quals es nodreixen de les microalgues incrustants que troben a la superfície dels còdols i de les roques dels rius.[2]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

El fet que mostrin preferència per viure en zones dominades per substrats de partícules gruixudes (com ara, roques i còdols) i tinguin la capacitat de suportar temperatures molt baixes (ja sigui a l'hivern o durant tot l'any), fa que aquestes siguin les efímeres dominants a totes les capçaleres i trams superiors de les conques hidrogràfiques. En realitat, hom pot definir un gradient de preferència per l'hàbitat que abasta des de les zones de capçalera (amb corrents forts) fins als trams mitjans amb corrents moderats o baixos durant els períodes d'estiatge. Segons aquest gradient, la seqüència dels gèneres seria: Rhithrogena > Epeorus > Ecdyonurus > Electrogena > Heptagenia. Els dos darrers gèneres seleccionen les parts dels còdols on el corrent és pràcticament nul, de manera que viuen a les zones laterals inferiors i als espais que resten sota les pedres.[2]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a tots els continents, llevat de l'Antàrtida:,[8] Nord-amèrica (amb 128 espècies),[9][10][7][11][12][13][14] Centreamèrica[15] (Costa Rica), Sud-amèrica (l'Equador i Xile), Europa[16][17] (Irlanda,[18] la Gran Bretanya,[18] Bèlgica, els Països Baixos[19] França, Luxemburg, Itàlia,[20] Suïssa,[21] Eslovènia, Alemanya, Noruega, Suècia, Finlàndia, Àustria, Txèquia,[22] Grècia,[23] Romania, Bulgària, Rússia i la península Ibèrica),[24] Àfrica[25] (Algèria, Etiòpia, Kenya, el Níger, Ghana, Malawi, Uganda, Moçambic, la Costa d'Ivori, Namíbia, Zimbabwe, Swazilàndia i Sud-àfrica), Àsia (Armènia, l'Azerbaidjan, el Tadjikistan, l'Uzbekistan, el Kazakhstan, l'Iran, la Xina,[26] Mongòlia, la península de Corea, el Vietnam, Tailàndia,[27] Malàisia,[27] Borneo,[28] les illes Filipines[28][29] i el Japó) i Oceania (Nova Guinea, Austràlia[30] i Nova Zelanda).[31]

Presència als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Als rius catalans n'hi ha cinc gèneres i 22 espècies descrites però amb la possibilitat que encara n'hi hagi algunes més per descobrir, que principalment habiten als Pirineus. La màxima diversitat d'aquesta família es presenta en rius pirinencs, atès que el gènere Rhithrogena és el que compta amb un nombre més elevat d'espècies i fonamentalment habita en capçaleres d'alta muntanya car està adaptat a viure en zones de ràpids amb corrents forts.[2]

Gèneres[modifica | modifica el codi]

El seu paper com a bioindicadors[modifica | modifica el codi]

Per les seues preferències d'hàbitat, associades a requeriments elevats en oxigen dissolt, els heptagènids són considerats bioindicadors d'aigües netes. Tot i així, en zones molt fredes toleren contaminacions moderades d'origen orgànic si només hom té en compte el factor de la presència, ja que, altrament, també s'hi observa una dràstica reducció en la seua densitat poblacional.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Masselot G; Nel A., 1999. Pseudokageronia thomasi gen nov., sp. nov. from the Upper Miocene of Murat (France) (Ephemeroptera: Heptageniidae). Ephemera 1(1):61-73. «PDF».
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Puig, M. Àngels., 1999. Els macroinvertebrats dels rius catalans. Guia il·lustrada. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. ISBN 9788439348283. Pàg. 56.
  3. La fauna aquàtica de la conca del Besòs (català)
  4. Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica (castellà)
  5. BugGuide (anglès)
  6. Mayfly Family Heptageniidae (March Browns, Cahills, Quill Gordons) (anglès)
  7. 7,0 7,1 Digital Key to Aquatic Insects of North Dakota (anglès)
  8. Wang, T.-Q; MCCafferty W.P., 2004. "Heptageniidae (Ephemeroptera) of the World. Part I: Phylogenetic Higher Classification". Transactions of the American Entomological Society (1890-) 130 (1): 11–45. «Enllaç».
  9. Lehmkuhl D. M., 1979. The North American species of Cinygma (Ephemeroptera: Heptageniidae). Canadian Entomologist 111:675-680. «PDF».
  10. Lehmkuhl D. M., 1979. A new genus and species of Heptageniidae (Ephemeroptera) from western Canada. Canadian Entomologist 111:859-862. «PDF».
  11. R. W. Merritt, K. W. Cummins, M.B. Berg, 2008. Aquatic Insects of North America. Kendall/Hunt. ISBN 0757550495.
  12. Peckarsky, B. L., P. Fraissinet, M. A. Penton i D. J. Conklin, Jr., 1990. Freshwater macroinvertebrates of Northeastern North America. Cornell University Press, Ithaca, Nova York. ISBN 0801496888.
  13. Ross H. Arnett, 2000. American Insects: A Handbook of the Insects of America North of Mexico. CRC Press. ISBN 0849302129.
  14. Nomina Insecta Nearctica (anglès)
  15. Allen, R.K. i S.D. Cohen, 1977. Mayflies (Ephemeroptera) of Mexico and Central America: new species, descriptions and records. Canadian Entomologist, 109: 399-414.
  16. Chinery, Michael, 1986. Collins Guide to the Insects of Britain and Western Europe. Londres: Collins. ISBN 0002191709.
  17. Fauna Europaea (anglès)
  18. 18,0 18,1 Elliott J.M. & Humpesch U.H., 2010. Mayfly Larvae (Ephemoptera) of Britain and Ireland: Keys and a Review of their Ecology. Freshwater Biological Association. Scientific Publication 66.
  19. Mol AWM, 1985. Een overzicht van de Nederlandse haften (Ephemeroptera) 1. Siphlonuridae, Baetidae en Heptageniidae. Entomologische Berichten, Amsterdam 45(8):105-111. «PDF».
  20. Morisi A; Battegazzore M; Fenoglio S., 2003. Ecological considerations on the presence and distribution of the genus Epeorus (Eaton) in the district of Cuneo (NW Italy) (Ephemeroptera: Heptageniidae). Pàgines 373-376 "a" Gaino E. (ed). Research update on Ephemeroptera & Plecoptera. Università di Perugia. Perusa, Itàlia. «PDF».
  21. Landolt P; Dethier M; Malzacher P; Sartori M., 1991. A new Electrogena species from Switzerland (Ephemeroptera, Heptageniidae). Bull. Soc. Vaud. Sc. Nat. 80(4):459-470. «PDF».
  22. Landa V; Soldan T., 1982. Ecdyonurus samalorum sp.n. from Czechoslovakia (Ephemeroptera, Heptageniidae). Acta Entomologica Bohemoslovaca 79(1):31-36. «PDF».
  23. Carlo Belfiore, 1986. Contribution to the Knowledge of the Heptageniidae of Greece, with a description of Ecdyonurus moreae sp.n. (Ephemeroptera). Aquatic Insects, vol. 8, núm. 4. «Enllaç».
  24. Fauna Ibérica - CSIC (castellà)
  25. McCafferty W. P., 2003. New nomenclatural applications for certain African Heptageniidae (Ephemeroptera). Proceedings of the Entomological Society of Washington 105(3):792-793.
  26. Zhou, C.-F. & L.-Y. Zheng, 2003. The genus Cinygmina (Ephemeroptera: Heptageniidae) in China, with a description of a new species. Acta Entomologica Sinica 46 (6): 755-760. «Enllaç».
  27. 27,0 27,1 Braasch, D.; Boonsoong, B., 2010. A contribution to the Heptageniidae (Insecta, Ephemeroptera) of Thailand and Malaysia. Zootaxa, 2610: 1-26. «PDF».
  28. 28,0 28,1 Braasch, D., 2011. New species of the family Heptageniidae (Ephemeroptera) from Borneo and the Philippines. Dtsch. Entomol. Z., 58: 201–219. «Enllaç».
  29. Mol AWM., 1987. Afronurus sibuyanensis spec.nov., a new mayfly from the Philippines (Ephemeroptera: Heptageniidae). Opuscula Zoologica Fluminensia 15:1-9.
  30. Atlas of Living Australia (anglès)
  31. GBIF (anglès)
  32. Catalogue of Life (anglès)
  33. BioLib (anglès)
  34. Encyclopedia of Life (anglès)
  35. Discover Life (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Lewis P. A., 1978. On the use of pectinate maxillary spines to separate Stenonema and Stenacron (Ephemeroptera: Heptageniidae). Proceedings of the Entomological Society of Washington 80(4):655. «PDF».
  • McCafferty W. P.; Bae Y. J., 1992. Taxonomic status of historically confused species of Portamanthidae and Heptageniidae (Ephemeroptera). Proceedings of the Entomological Society of Washington 94(1):169-171. «PDF».
  • MacKenzie R. A.; Kaster J. L., 2001. Gill ventilation rates of mayfly nymphs (Ephemeroptera: Heptageniidae) as a biomonitoring technique. Great Lakes Entomologist 34(1):61-70.
  • McGavin, George C., 2005. Insects and Spiders. Londres: Dorling Kindersley. ISBN 1405305967.
  • Webb, J. M. i W.P. McCafferty, 2008. Heptageniidae of the World. Part II: Key to the genera. Canadian Journal of Arthropod Identification, 7, 55 pp.
  • White, Richard E., Donald J. Borror, Roger Tory Peterson, 1998. A Field Guide to Insects. Houghton Mifflin Co. ISBN 0395911702.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]