Herèthia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Herèthia fou un territori de Geòrgia regit per senyors locals, que per un curt període de la història va arribar a ser un regne (893-c. 920). Avui està dividida en tres regions: Tuixètia, Pxàvia i Khevsurètia.

Herèthia va ser conquerida pel rei Vakhtang I Gorgasal d'Ibèria cap al 463 i va ser la seu d'un Samthavro (comtat) regit per una dinastia.

Segui els destins d'Ibèria i quan els eristhavis del país assoliren una virtual independència, la dinastia local continuà regint aquestes terres.

El Curopalat de Kartli va tenir diversos dirigents nomenats normalment per Constantinoble (i de vegades per Pèrsia). Cap al 602 apareix un membre de la dinastia anomenat Adarnases com a curopalata, segurament nomenat per la seva fidelitat. La dinastia anomenada Cosroida, donarà més representants. Cap al 628 Adarnases va tornar a ser curopalata després d'un temps de domini persa. Esteve II i Adarnases II, el següents curopalates, eren de la mateixa dinastia.

Mihri i Artxil, fills d'Esteve II, van dirigir la rebel·lió contra els musulmans cap al 700 i fugiran més tard cap a Abkhazètia (Abkhàzia) on governava com eristhavi Lleó I. El 717 estant assetjada Constantinoble pels àrabs, l'emperador bizantí, acorda reconèixer a Mihri i Artxil com a reis d'Ibèria o Kartli i els dos germans, amb l'ajuda de Lleó I, derrotaren als àrabs cap al 720, prop d'Anakopia, obligant-los a evacuar la Geòrgia Occidental que va caure en mans de Lleó I d'Abkhàzia. Sembla que després van tornar a Herèthia i que el nomenament bizantí no va ser efectiu enfront dels senyors georgians. Artxil va seguir rebel. A Herèthia va desplegar una gran activitat fundant esglésies i fortaleses, incloent-hi la de Nukhpat, i nomenant eristhavis (senyors) i mtvars (caps interiors). També va fer batejar a la part de la població que no era catòlica. El 745 va ser capturat pels àrabs i executat. El van succeir els seus fills Joann i Djuancher.

Uns anys després, cap al 780, la família Bagratuni d'Armènia (a Geòrgia anomenats Bagrationi) va entrar a la regió que sembla que estava malmesa per les incursions àrabs, i després de derrotar a la família governant dels Cosroides o Mihranides es van fer amb el poder. Dirigia la branca familiar Sahl Sumbatisdze conegut com a Aranchah. Un descendent seu, Grigol Hamam va arribar a tenir gran poder i es va proclamar rei el 893, potser com a resposta a l'assumpció del títol reial (rei dels Kartvels) pels prínceps de la Taoklardjetia.

Cap al 920 però, Constantí d'Abkhàzia es va aliar a Kakhètia i van conquerir l'Herèthia i se la van repartir. El fill de Constantí, Giorgi o Jordi (927-957) va sotmetre una part de la Kakhétia i alguns pobles de les muntanyes del nord, com els alans. Va mantenir l'hegemonia amb el seu fill Lleó III, però després amb els seus hereters van esclatar conflictes i l'hegemonia torna al Curopalat i Kakhètia va passar a dominar tota l'Herèthia fins que el 1010 el regne de Kakhétia amb l'Herèthia van ser ocupats pel rei d'Abkhàzia, dels Kartvels i curopalata Bagrat (III) el Unificador.

Referència[modifica | modifica el codi]

Assiatiani, Nodar; Bendianachvili, Alexandre. Histoire de la Géorgie. París: Harmattan, 1997, p. . ISBN 2-7384-6186-7. 


Bandera de Geòrgia
Regions històriques de Geòrgia
Georgia historiallinen.png
Abkhàzia | Adjària | Gúria | Herèthia | Imerètia | Javakhètia | Kartli | Kakhètia | Khevsurètia | Letxkhúmia | Mingrèlia | Mtiuleti | Mtskhétha | Pshavi | Ratxa | Taoklardjètia | Tutxètia