Heraia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Heraia eren jocs esportius de l'Antiga Grècia, estaven reservats a les dones i dedicats a la deessa Hera, esposa de Zeus.[1] Tenien lloc a Olímpia i es celebraven cada quatre anys.[1]

L'única competició era una cursa a l'estadi, però també hi havia diverses proves dividides per faixes etàries. Els homes que participaven en els Jocs Olímpics la prova de la cursa a peu corresponia a córrer 192 metres; en el cas de les dones a Heraia es reduïa la pista de l'estadi olímpic a uns 160 metres.

Les participants feien les proves enquadrades en tres categories diferents, conforme amb les seves edats.[1] L'organització d'aquests jocs estava a càrrec de 16 dones[1] casades provinents d'Èlide (la polis que controlava Olímpia), cadascuna auxiliada por una ajudant.

Les vencedores rebien una corona feta amb branquillons d'olivera (com en el cas dels vencedors del Jocs Olímpics), i també un tros de vedella oferta en sacrifici a la deesa Hera. També podien ser representades amb estàtues que portaven el seu nom en el temple d'Hera.

Els orígens dels jocs Heraia eren mitològics, la primera vencedora va ser Cloris, filla d'Amfíon i Níobe l'única sobrevivent de la massacre[2] que Apol·lo i Artemis van fer en la seva família.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • SWADDLING, Judith - The Ancient Olympic Games. University of Texas Press, 2000. ISBN 0292777515
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Descripció de Grècia , 5.16.2, pel geògraf Pausànies
  2. Fabulae, X, Cloris, per Higini