Herba de Sant Jordi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Herba de Sant Jordi
GardenValerian.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Dipsacales
Família: Valerianaceae
Gènere: Centranthus
Espècie: C. ruber
Nom binomial
Centranthus ruber
(L.) DC.[1]
Sinònims

Centranthus latifolius Dufr.
Centranthus marinus Gray
Centranthus maritimus Gray
Centranthus maritimus DC.
Kentranthus ruber (L.) Druce
Valeriana alba Mazziari
Valeriana florida Salisb.
Valeriana hortensis Garsault
Valeriana rubra L.[2]

L'herba de Sant Jordi (Centranthus ruber)[3] és una planta oriünda del sud d'Europa, Àsia menor i nord d'Àfrica, en terrenys calcaris i rocosos. Les seves fulles es consumeixen en amanida o cuites com verdures. Exerceix un efecte similar a la valeriana i és antiespasmòdic.[4]

Descripció[modifica | modifica el codi]

És una planta amb tija arrodonida i llisa, amb branques a la seva base que aconsegueix els 30-60 cm. d'alçada. Les fulles de 5 cm. de llarg són una mica carnoses, oposades, senceres o poc dentades i acabades en punta. Les flors són molt nombroses i tenen la corol·la que pot ser de color rosat, vermell o blanc. Són flors esperonades i s'agrupen en corimbes densos. El fruit és un petit aqueni. El nombre cromosòmic de C. ruber és 2n=32.[5]

Distribució[modifica | modifica el codi]

Nativa de la regió de la mediterrània, Centranthus ruber s'ha introduït en moltes altres parts del món a causa del seu ús com a planta ornamental als jardins. Es veu sovint per les vores de les carreteres o en zones ermes urbanes. Pot tolerar sòls de condicions molt diferents i pot créixer lliurement en parets de pedra velles tot i la calç del morter.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Centranthus ruber fou descrita per (Carl von Linné) Augustin Pyrame de Candolle i publicat a Flore Française. Troisième Édition 4: 239, l'any 1805, vegeu Centranthus ruber a Trópicos
  2. Centranthus ruber en PlantList
  3. Vallés i Xirau, Joan (dir.). «Noms de plantes». Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. (Diccionaris en Línia), 2009.
  4. «Centranthus ruber». Plantas útiles: Linneo.
  5. Números cromosómicos para la flora española, 40-44. Cardona, M. A. (1977) Lagascalia 7(2): 212-216

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]