Herba de la cullera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cocleària
Cochlearia officinalis - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-186.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Brassicales
Família: Brassicaceae
Gènere: Cochlearia
Espècie: C. officinalis
Nom binomial
Cochlearia officinalis
(L.), 1753.
Sinònims

Cochlearia scotica D.
Cochlearia groenlandica D.[1]

L'herba de la cullera, cocleària, culleretes d'aigua, herba de culleres o herba de l'escorbut (Cochlearia officinalis del llatí cochlear o cochlearis, cullera, referint-se a la forma de les seves fulles) és una planta herbàcia de la família de les brassicàcies (o crucíferes) distribuïda per gran part d'Europa i a Amèrica del nord (Canadà i Alaska). A Catalunya hi ha la subespècie pyrenaica als Pirineus entre 1.500 i 2.200 metres d'altitud.

Degut a la seva distribució geogràfica per gran part de l'hemisferi nord, la cocleària té noms diferents depenent del país o regió on la trobem:

  • Català: Herba de la cullera
  • Deutsch: Echte Löffelkraut
  • English: Scurvygrass
  • Español: Hierba de cucharas
  • Français: Herbe aux cuillères
  • Nederlands: Echt lepelblad
  • Српски / Srpski: Кашикара
  • Svenska: Vanlig skörbjuggsört

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un hemicriptòfit (planta herbàcia amb gemmes persistents situades arran de terra) d'uns 30 cm d'alçada. L'arrel és axonomorfa seguida d'una tija herbàcia i glabrescent. Les fulles són alternes, de consistència herbàcia, amb limbe renniforme, base cordada i marge simple i enter. Les fulles de la base són peciolades i mentre que les superiors són sèssils. Les flors són hermafrodites i amb el periant diferenciat. El calze té 4 sèpals verds d'entre 1,5 i 2 mm amb concrescència dialisèpala. La corol·la és cruciforme, té 4 pètals de color blanc (rarament lila) amb una mida d'entre 4 i 8 mm dialipètals amb simetria actinomorfa. L'androceu està proveït de sis estams disposat en dos verticils, l'extern amb dos estams curts i l'intern amb 4 estams llargs. El gineceu és bicarpel·lar i sincàrpic amb ovari súper. El fruit és una síliqua ovoide-elipsoide arrodonida pels dos extrems i de 3 a 7 mm de llarg. Les valves són convexes amb una xarxa de nerviacions ben visible.

La part utilitzada de la cocleària és la planta florida.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Habita en rierols i fonts amb terrenys basòfils i/o calcícoles que es troben a l'estatge subalpí. Floreix a la primavera i a finals d'estiu. Un cop acabada la floració es recull per ser consumida.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

Composició química[modifica | modifica el codi]

Vitamina C.

Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

Detall de la planta florida.

Gràcies a la seva font de vitamina C s'ha utilitzat per al tractament de:

  • Artritis: inflamació d'una articulació. Es caracteritza per dolor, limitació de moviments, inflor de les articulacions i calor local.
  • Artràlgia: dolor a les articulacions símptoma de lesió, infecció, malalties (sobretot artritis), o al·lèrgia a un determinat medicament.
  • Epistaxis: hemorràgia nasal o sagnat de les fosses nasals. Les causes que produeixen epistaxis poden ser variades.
  • Escorbut: malaltia produïda per un dèficit de vitamina C, normalment en la dieta.
  • Gota: malaltia metabòlica produïda per una acumulació d'àcid úric en el cos, sobretot a les articulacions, ronyó i teixits tous.
  • Oligúria: Disminució de la capacitat per la formació i eliminació de l'orina.
  • Retenció urinària: Dificultat per buidar la bufeta urinària.
  • Edema: inflamació que sorgeix com a resposta per defensar-se d'agents nocius o del medi, per així reparar el teixit o òrgan danyat.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

A altes dosis de cocleària s'ha observat que en nens i en lactants pot produir gastritis, úlcera pèptica, i en rares ocasions pot causar gastràlgia degut al isotiocacinat de butil. A més a més pot provocar hipotiroïdisme i induir al goll degut als glucosinats.

Observacions[modifica | modifica el codi]

La planta té un gust amarg, desagradable i molt picant, però al tenir una gran concentració de vitamina C, les fulles han estat i són utilitzades com a complement de l'alimentació en amanides, sopes, salses, etc. La legislació vigent, per tant, contempla que la cocleària és una planta de venda lliure que pot ésser utilitzada en petites dosis com a complement alimentari. Han de presentar però, una sèrie de recomanacions sobre el seu ús, ja que un ús incorrecte de la cocleària pot comportar problemes de salut que es poden prevenir amb una limitació de la dosi del producte, o amb un missatge adequat al consumidor.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llista de sinònims de Cochlearia officinalis.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • BERDONCES, J.L. Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio: [terapia natural para el tercer milenio] (1998). Madrid: Tikal. ISBN 84-305-8496-X
  • BOLÒS, O. I VIGO, J. Flora dels Països Catalans (1984). Barcelona: Barcino: Fundació Jaume I. ISBN 84-7226-591-9
  • CEBRIÁN, J. Diccionario integral de plantas medicinales (2002). Barcelona: RBA Libros. ISBN 84-7901-841-0
  • SUTTON, D. Guia de campo de las flores silvestres (1992). Blume. ISBN 84-87535-86-0

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]