Herba de la sang

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Herba de la sang
Illustration Agrimonia eupatoria0.jpg
Fruits madurs
Fruits madurs

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Rosales
Família: Rosaceae
Tribu: Sanguisorbeae
Gènere: Agrimonia
Espècie: A. eupatoria
Nom binomial
Agrimonia eupatoria
L.

L'herba de la sang (Agrimonia eupatoria) és una planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies de distribució eurosiberiana. Entre els moltíssims noms vulgars catalans[1] hi ha en primer lloc els noms amb "herba": Herba de la sang, herba de les sangs, herba cuquera, herba dels cucs, herba del "garrotillo", herba de l'hepatitis, herba de la pulmonia, herba de mal estrany, herba del mal estrany, herba de Sant Antoni, herba de Sant Guillem, herba de Sant Ramon, herba servera, herba tossera, herberola, altres noms inclouen serverola, agrimònia, canabassa, flor de Sant Antoni, gossos, servereta, serverina, setge blanc, tapaculs. Etimològicament el nom científic de la planta Agrimonia eupatoria, prové del grec "argemos", que vol dir núvol, i "agrios", que vol dir salvatge.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Fulles
Fulles
Flors

La distribució a nivell mundial és eurosiberiana. Als Països Catalans es localitza en zones com Barcelona, Castelló, Girona, Illes Balears, Lleida, Tarragona i València. Té com a hàbitat els prats humits o a vegades a les vores dels camins. La forma vital de Raunkjaer és hemicriptòfit. Morfològicament es distingeix per les dimensions de la tija que va de 30 cm fins a 100 cm.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Planta hermafrodita, capaç d'autopol·linitzar-se, perenne proveïda d'un rizoma del que sorgeixen tiges erectes de 15 fins a 140 cm, amb pèls llargs i glandulars. Les fulles sovint es disposen formant una roseta basal, de 6-25x4-10 cm; tenen 3-6 parells de folíols principals, amb 2-3 més petits entre ells. El marge és tancat i crenulat. L'anvers és verd fosc i el revers blanc grisos-tomentos, amb pèls glandulars. Les flors es disposen al llarg de la tija, formant una inflorescència generalment poc ramificada, amb pedicels de fins a 3mm i dues bràctees trilobulades; són pentàmeres. És una planta dialisèpala; el calze està format per 5 sèpals i 5 pètals de 4-5mm, de color groc daurat, lanceolat, no emarginats. L'androceu està format per 5-20 estams i el gineceu per un ovari amb dos carpels que sorgeix un estil per cadascun. El fruit és un aqueni o diaqueni tancat i està coronat per pèls rígids encorbats a la punta.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

La part utilitzada (droga) com a planta medicinal que interessa són les seves fulles. Es procedeix a la recol·lecció a l'inici de la floració; es posen a assecar separant-les assegurant una bona aireació i ombra. Després de l'assecat és característic que les fulles facin un agradable perfum, barrejat amb una lleugera amargor.

La composició química principal són els tanins. Apareixen en importants quantitats en forma de catèquics (5-8%) i elàgics, com el agrimonòlit. També apareixen flavonoides, glucòsids d'apigenina, luteolina, quercetina, triterpens (1.5%), alfa-amirina, àcid ursòlic (0.6%). En menor quantitat hi ha cumarines, lípids, i oli format per triglicèrids d'àcids palmític, esteàric.

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

Accions farmacològiques / propietats. A causa de l'efecte astringent dels tanins, l'agrimònia exerceix un efecte antidiarreic. Aquest efecte pot veure's potenciat per l'efecte antisèptic dels tanins de l'agrimònia, que poden eliminar els bacteris responsables de diarrees infeccioses. Els tanins de l'agrimònia s'uneixen a les proteïnes i les precipiten, exercint un efecte astringent de la pell i formant una capa protectora. Flors de Bach: Agrimonia eupatoria forma part de les 38 flors de Bach, que dins de la seva cosmovisió té les següents propietats i aplicacions: oculta emocions tortuoses, problemes greus i angoixa inconscient després d'una màscara d'alegria i despreocupació permanent. Evita discussions i cerca harmonia. Tendència a les addiccions, tabac, drogues, alcohol, joc, treball, assumir riscos, menjar i compres, com mecanisme d'escapament al seu turment mental. Busca ser acceptat. Si emmalalteix bromeja referint-se a la seva malaltia.

Indicacions[modifica | modifica el codi]

Tractament de la diarrea aguda, d'origen bacterià o no. Dermatitis, afeccions bucofaríngies com estomatitis o faringitis. Usos tradicionals: afeccions dèrmiques com dermatitis seborreica, lesions cutànies, úlcera cutània i psoriasi.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

Sobredosi, no existeixen dades disponibles en la bibliografia que recullin casos de sobredosificació amb aquest medicament.

Reaccions adverses[modifica | modifica el codi]

Són rares i lleus. L'agrimònia pot produir rarament gastràlgia i gastritis a causa dels efectes irritants dels tanins. En molt rares ocasions o en pacients propensos, es pot generar una úlcera pèptica.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vallés i Xirau, Joan (dir.). «Noms de plantes». Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. (Diccionaris en Línia), 2009.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • R.Wettstein. Tratado de botánica sitemática. Editorial labor S.A.. argentina, Buenos Aires - Montevideo
  • Strasburguer, Tractat de Botánica