Herba dels cantors
De Viquipèdia
|
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Sisymbrium officinale |
||||||||||||||
Herba dels cantors, herba de Sant Albert, erisimó, llúcia, te de canonge o Sisimbri oficinal (Sisymbrium officinale) és una espècie de planta de la família de les brassicàcies.
Taula de continguts |
Distribució i hàbitat [modifica]
És una planta originària d'Europa i Àfrica del Nord estesa actualment per tot el món.
És una espècie ruderal, molt comuna en terrenys pertorbats.
Descripció [modifica]
És una planta anual i teròfita. Les fulles són pinnatisectes de forma . Floreix de març a l'agost. Les flor són grogues i el fruit en siliqua.[1]
Usos medicinals [modifica]
Aquesta planta s'utilitzava a la medicina tradicional casolana per la gola, d'aixó prové el seu nom vulgar d'"herba dels cantors".
Espècies similars [modifica]
- Sisymbrium irio - Matallums, apagallums o bufallums, herba emprada a la medicina tradicional com a antiescorbútica.
Referències [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herba dels cantors |