Herba gatera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Herba gatera
Nepeta cataria Sturm24.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Lamiales
Família: Lamiaceae
Subfamília: Nepetoideae
Gènere: Nepeta
Nom binomial
Nepeta cataria L.
(L.) Font Quer, Fl. Hispan. Cent. VII: nº675. 1951.[1][2]
Sinònims
  • N. vulgaris Lam., Fl. Franç. 2: 398 (1779), nom. illeg.
  • Cataria vulgaris Moench, Methodus: 387 (1794)[1]
  • Glechoma cataria (L.) Kuntze, Revis. Gen. Pl. 2: 518 (1891)[1]
  • N. ceratana Sennen in Bull. Soc. Bot. France 73: 665 (1927), nom. nud., pro hybr.[1]
  • N. laurentii Sennen in Bol. Soc. Ibér. Ci. Nat. 32: 20 (1933).[1]

L'herba gatera, també anomenada nepta, alfàbrega de gat, gatera, herba de gat, herba de l'epidèmia, marrubiastre, menta de gat, menta gatera o catnip (Nepeta cataria del llatí nepa, escorpí i cataria, cua de gat) és un arbust del gènere Nepeta pertanyent a la família de les lamiàcies (Lamiaceae) present a bona part d'Europa, Àsia i Amèrica del Nord. El podem trobar a tota la regió catalana incloses també les illes Balears com Mallorca i Menorca.

Descripció morfològica[modifica | modifica el codi]

La forma vital de Raunkjaer de l' herba gatuna és hemicriptòfit, és a dir, els seus meristemes es troben just arran de terra en l'estació desfavorable.

L'herba gatera és una planta perenne, herbàcia, hermafrodita, ramificada, pubescent i erecta que arriba des dels 40 cm fins als 100 cm d'altura i amb un rizoma més o menys vertical. Conté una rel axonomorfa amb tiges tetràgones i pubescents de color grisenques, fistuloses i ramificades amb pèls tectors de 0,2-0,44 mm, dispersos, patents o uncinats.

Òrgans vegetatius[modifica | modifica el codi]

Les fulles, que mesuren de 3 a 7 cm de llarg, són ovades-triangulars, espatulades i peciolades, corbades en la base, de marge serrat o dentat i tomentosa en l'inrevés i mancats d'estípules però contenen pèls dispersos per les dues cares, a més, tenen un color blanc en el envers i verd-grisaci en el feix. Les fulles caulinars es fan progressivament menors i amb menys dents conforme es trobes més pròximes en la inflorescència, amb una aparença entre fulla i bràctea inferior, cosa que les bràctees superiors són de tipus lanceolades, enteres o dentades, herbàcies i verdoses amb pecíol de 2,2-14,6 mm.

Les inflorescències solen ser espigues amb petites flors hermafrodites de color blanc amb motes púrpures les quals tenen forma cimosa o racemosa, entre les quals destaca la denominada "espiga de verticil·lastres", que consta d'un eix allargat sobre el qual es disposen a intervals més o menys congestes.

Les flors són pentàmeres i presenten un color groc i rosat tacades de púrpura, de 6 mm de llarg, en verticils terminals i en verticils axil·lars espiciformes.

Presenten un calze, generalment persistent i bilabiat, zigomorf, conté 5 sèpals parcialment soldats en una estructura tubulosa amb 5 dents iguals (2 en el llavi superior d'1,9-2,9 mm i 3 en l'inferior d'1,5-2,5 mm). També conté abundants pèls tectors de 0,2-0,6 mm sobre els nervis de la cara externa, més o menys patents.

Òrgans reproductors[modifica | modifica el codi]

L'androceu està constituït per 4 estams didínams d'1,5-2,8 mm, glabres, de color blanc, que neixen a la mateixa altura que el tub de la corol·la; amb anteres divergents de 0,2-0,5 mm de color púrpura.

El gineceu és supero i consta de 2 carpels biovulats, cadascú d'ells amb un primordi seminal anàtrop, amb un estil generalment ginobàsic de 4,9-8,4 mm de color blanc i amb un estigma de 0,3-0,8 mm.

El fruit sol ser amb 4 núcules , d'1,1-1,7x0,6-1 mm, de color castany clar, aquenoides, indehiscents, monosperm i amb poc endosperma, però conté un pericarpi dur i un exocarpi carnós.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

L'herba gatera la podem trobar des dels 600 fins a una arribada de 1500 m de latitud, en terrenys erms, tanques, terraplens; en zones tant àcides com bàsiques (pH aproximadament entre 5.5-8.0),tant a la plena llum com a l'ombra, i, principalment, el terra no està cultivat ha de tindre una alta concentració de nitrogen.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

Part utilitzada (droga)[modifica | modifica el codi]

  • Les fulles que provoquen un efecte hormonal similar al dels estrògens i un efecte calmant sobre el SNC.
  • Els olis aromàtics per estimular el flux dels sucs gàstrics i ajuda a la digestió.

Composició química[modifica | modifica el codi]

  • Oli essencial (de 0.2 - 0.7%) del qual més del 90% està representat per:
Component  %
car-3-ene 0,82
piperitona 1,12
nepetalactona 57,30
dihidronepetalactona 3,43
β-cariofilé 8,10
OC-humulé 1,27
farnesé 2,14
òxid de cariofilé 19,35
  • Taní
  • Volàtils del petroli, principalment β-nepetalactona i α-nepetalactone, citronellol i geraniol
  • Terpens relacionats amb els ciclopentanoides així com 5,9-dihidronepectalactona (1,9%) i 3-hidroxi-4α,4aα,7α,7aα- dihidronepetalactona (àcid nepetàlic).
  • Antioxidants
  • Flavonoides
  • Vitamines C i E
  • Minerals, del quals trobem crom, ferro, manganés, potassi, seleni i cobalt.
  • t-cervatol (12,95%)
  • Nepetalactona com a alcaloide que desencadena les feromones sexuals en el cervell del gat, de la qual trobem els tipus següents:
Tipus de Nepetalactona  %
4aβ,7α,7aα-nepetalactona 0,64
4aα,7α,7aα-nepetalactona 5,05
4aα,7α,7aβ-nepetalactona 2,8
4aβ,7α,7aβ-nepetalactona 4,34

Utilitzacions medicinals[modifica | modifica el codi]

En utilitzacions tradicionals:

  • Tractament de oliguria
  • Retenció urinària
  • Edema
  • Tractament del constipat comú
  • Tractament de febre
  • Cefalea
  • Dismenorrea
  • Antiespasmòdic
  • Antidiarreic
  • Emmenagoga suau
  • Irritabilitat
  • Retard de la menstruació
  • Tractament de esquinços
  • Tractament de mal de queixals
  • Lleugerament estimulant
  • Sedant
  • Tractament de bronquitis crònica

Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

El departament de recerca de la Universitat Estatal d'Iowa va trobar que l'oli essencial extret de l'herba gatera, anomenat la "essència de Nepeta" i que contingui les nepetalactones ha demostrat ser gairebé 10 vegades més eficaç en repel·lir els mosquits que el DEET (nom d'un repel·lent d'insectes per química N, N-dietilmetatoluamida o N, N-dietil-3-metilbenzamida).

També, gràcies a la nepetalactona, és un repel·lent contra les puces.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Un dels ingressos de la infusió de l'herba gatera és: prendre una cullerada d'herba seca, o dues de les herbes fresques (parts de la planta de superfície, amb o sense flor) en 2 dL d'aigua bullint, deixar de 5 a 10 minuts difondre i treure les plantar. Finalment, beure 1 o 2 tasses. (No han de preparar-se a base de plantes sense estar segur d'absència d'insecticides o altres productes químics en les herbes utilitzades).

També s'utilitza a vegades com una beguda estimulant fins a la introducció de té negre abans de la introducció del té xinès.

Observacions[modifica | modifica el codi]

Història i origen[modifica | modifica el codi]

Apareix a Europa, Amèrica del Nord i Orient Pròxim.

En 1735, l'irlandès herborista, K'Eogh, va afirmar: "Provoca la micció i la menstruació, que expulsa als nens morts, sinó que obre les obstruccions dels pulmons i el ventre, i és bo per als hematomes interns per la falta d'alè."

S'ha utilitzat durant més de 2.000 anys com herba medicinal. Els colons van dur-la al "Nou Món". Diverses tribus Natives americanes la utilitzaven per a tractar la tos, refredats, pneumònia, mal de coll, febre i cólics.

Publicacions de finals dels anys 60 van suggerir que la planta, al ser fumada, produïa un alt efecte psicodèlic no diferent al de la marihuana, però després va ser descobert que els investigadors, de fet, havien barrejat les dues plantes.

Cultiu[modifica | modifica el codi]

Per maximitzar el creixement de l'herba de gat, cada planta ha de ser sembrada cada 30 cm, ja que les plantes poden arribar a assolir un metre al segon any. La parcel·la ha d'ésser preferiblement seca, sorrenca i amb molt de sol per obtenir així més sabors i olors, però pot créixer en la majoria dels sòls, ja que no requereix la humitat de la majoria de les plantes d'aquesta família. L'herba de gat s'ha de recollir immediatament després de la meitat de l'estiu, just abans de la floració, un dia sec i assolellat. Per l'assecat, les fulles han d'estar separades de les tiges i s'assequen ràpidament en una habitació amb ventilació adequada.

Comportament sobre els felins[modifica | modifica el codi]

L'herba gatera s'utilitza principalment com a substància recreativa per gaudir dels felins. Al voltant de 2 de cada 3 gats es veuran afectats per la planta, i aproximadament 2 hores més tard de l'exposició, el felí serà sensible a una altra dosi. Els comportaments més comuns que s'observen són: fregament de la planta, rodant pel terra i bavejant. Això és degut al fet que els felins tenen un fort sentit de l'olfacte i poden detectar la nepetalactona. Aquest producte entra per via nasal en el felí i produeix semial·lucinacions.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «GRIN, Taxonomy for Plants» (en anglès). Estats Units: Agricultural Research Service, Department of Agriculture..
  2. Arctostaphylos uva-ursi

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alonso, J.R. (2004). Tratado de Fitofármacos y nutracéuticos. Ed. Corpus. Buenos Aires.
  • Berdonces, J.L. (1998). Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid.
  • Bolòs, O. & J. Vigo (1984). Flora dels Països Catalans. ed. Barcino. Barcelona.
  • Zaragozá F, Ladero M, Rabasco A i cols. Plantas Medicinales (Fitoterapia Práctica). Segunda Edición, 2001.
  • Jeff Grognet: Catnip: Its uses and effects, past and present. In: Can. Vet. J. 31, Nr. 6, 1990, S. 455–456. PMID 17423611 (online, PDF, 352 kB)
  • Castroviejo et al. «Flora Iberica (1980-2009)». Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. [Consulta: 26/04/2009].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]