Herba sabonera
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Saponaria officinalis
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Saponaria officinalis |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
Saponaria vulgaris (homotípic) i Saponaria officinalis var. globerrima (heterotípic) |
||||||||||||||
L'herba sabonera (Saponaria officinalis) també anomenada en català sabonera comuna, sabó de gitana, saboneta, sabonera o saponària.[1] és una planta herbàcia de la família Caryophyllaceae present a Europa, Àsia i Amèrica del Nord, sobretot a llocs humits.[2] A Catalunya es localitza en determinats punts de l'Ebre, en el sud, i a les salzedes i arenys fluvials,en el nord. Tal com el seu nom indica,officinalis, s'ha utilitzat molt en oficines de farmàcia,però en el present s'utilitza poc.
Taula de continguts |
[modifica] Etimologia
Saponaria ve del llatí sapo, -onis m.= sabó. Ja que la soca i els arrels de la planta s'utilitzaren com a sabó. L'epítet officinalis indica els seus funcions medicinals.
[modifica] Distribució i hàbitats
Es ubiqua a tota Europa, principalment a la zona mediterrània, Àsia i Amèrica del Nord. A Espanya més freqüent al nord; fins als 1600 msnm. Planta molt comuna a Catalunya en salzedes, herbassars de l'areny dels rius o de llocs humits i arenys fluvials del nord de Catalunya, al sud de Catalunya es localitza principalment en determinats punts de l'Ebre.
[modifica] Morfologia
Saponaria officinalis és una herba vivaç, erecta respecte del terra, que mesura fins a 100cm d'alçada. És una planta perenne, capaç de resistir temperatures baixes. Planta robusta, presenta engruiximents als nusos. Desprèn una feble olor agradable.[1]
La forma vital de Raunkjaer és d'hemicriptòfit[1], planta herbàcia que renova la part aèria cada any mantenint les gemmes a ran de terra durant l'època desfavorable.
Tenen un rizoma reptant i subllenyós, d'un color marronós-vermellós. L'arrel és rodona, vermellosa per fora i groga per dins.[3]
[modifica] Tija
Les tiges són erectes o ascendents, fins a un metre de longitud, nuoses i més o menys ramificades a la part superior. Presenta engruiximents als nusos i té un tacte de vellut. A finals d'estiu, la tija s'endureix i cruix quan es trenca.
[modifica] Fulles
És una planta glabrescent més o menys pilosa a la summitat. Les fulles es distribueixen regularment per la tija i són ovades o lanceolades.[4] Tenen de 3 a 5 nervis paral·lels ben marcats que recorren tota la fulla, que és peciolada. Mesuren 3-10 per 1-4 cm, tot i que les superiors són més petites i es fan més punxegudes. Surten per parelles i són sèssils, oposades i no tenen estípules.
[modifica] Flors
És una planta hermafrodita, és a dir que el gineceu i l'androceu es troben en un mateix exemplar. Per sobre del calze en surten els cinc pètals que formen la corol·la, que és actinomorfa i dialipètala i mesura aproximadament 12-15(17) x 6-7mm; els pètals conformen ungles llargues estretes en forma d'espàtula, de limbe amb àpex enter, emarginat i amb dues esquames a la corona. Normalment són d'un color rosat, encara que també en podem trobar de color blanc o fins i tot una mica groguenc. La seva floració té lloc a la primavera i a l'estiu, a partir del mes de maig.[3]
[modifica] Fruit
El fruit és una càpsula cilíndrica, inclusa i amb el carpòfor curt. S'obre per quatre dents apicals i conté nombroses llavors de dos mil·límetres reiniformes o globulars de color marró o negre.
[modifica] Farmacologia
[modifica] Part utilitzada
Les parts utilitzades, és a dir, la droga de l'herba sabonera, són les rizomes i l'arrel i, en menor mesura, les fulles.
[modifica] Usos medicinals
En termes generals, la Saponaria officinalis es pot utilitzar en el tractament de l'acne, les angines, l'artritis, la caiguda dels cabells, els èczemes, els herpes, els problemes de fetge, la icterícia, la psoriasis, el reumatisme, la dermatitis i la furunculosi.[2]
[modifica] Accions farmacològiques
En la indústria farmacèutica aquesta planta s'utilitza per preparar nombroses medicines amb efecte expectorant, mucolític,antitusiu, diürètic, purgant, colagog, colerètic (estimula la secreció i excreció de bilis pel fetge), balsàmic,antiinflamatori (les saponines inhibeixen la prostaglandina-sintetasa), analgèsic local, tònic i hipolipemiant (les saponines es combinen amb els àcids biliars i inhibeixen l'absorció intestinal de colesterol). Tanmateix, també s'utilitza en l'elaboració de dentifricis, xarops, sabons i productes amb pols per la neteja. La maceració de l'arrel produeix molta espuma, sobretot després d'afegir-hi bicarbonat sòdic i, és precisament aquesta propietat la que la fa interessant des del punt de vista industrial.
Tot i que aquesta espècie s'ha utilitzat com a diürètic, purgant, etc., no convé prendre'n dosis gaire altes o, si més no fer-ho amb prudència, ja que conté alguns principis tòxics. Es recomana beure una gran quantitat d'aigua (fins a 2L diaris) per a evitar la deshitratació de l'individu.
[modifica] Toxicitat
Els seus principis tòxics són la saponina, iperina (glucòsid) i sapomarina (fulles i arrels). Aquestes substàncies tenen acció hemolítica en interaccionar amb el colesterol de la membrana dels eritròcits. Els símptomes més característics en veterinària són: la inflamació de les membranes de les mucoses, estomatitis, nàusees, vòmits, dolors còlics, hemorràgies intestinals, diarrea, disfàgia, congestió pulmonar, insuficiència renal, anorèxia, debilitat, depressió, incoordinació muscular, convulsions, dilatació dels vasos sanguinis amb posterior contracció dels mateixos, taquicàrdia, alteracions nervioses amb excitabilitat i tremolors, reducció de la fertilitat, descens de la producció làctia i taques a la llet, pèrdua de la motricitat, alteracions hepàtiques, paràlisis, avortament, lesions del sistema nerviós i possible mort per paràlisi respiratòria.
El mecanisme d'acció de les saponines consisteix en el seu poder anti-ATPasa mitjançant el qual modifiquen el sistema de membrana cel·lular, pertorbant el transport de sodi a través d'ella; l'estímul nerviós queda paralitzat, manifestant-se alhora una paràlisis de cel·les musculars i respiratòries que causen la mort de l'animal per asfíxia.
Pel que fa a les persones, si es pren en dosis més altes de les indicades, o bé en persones molt sensibles, pot esdevenir tòxica, provocant irritació en la mucosa intestinal, i també depressió dels ventres nerviosos respiratoris o cardíacs.
[modifica] Tractament
La primera mesura que s'hauria de prendre és la immediata evacuació del contingut intestinal mitjançant la utilització de purgants alcalins (llet, ous, sucre). També s'hauria de realitzar un tractament simptomàtic dirigit a calmar el quadre nerviós a través de calmants, així com també seria convenient afavorir la circulació amb tònics cardíacs.
[modifica] Preparats
El seu ús ha d'estar sota control mèdic. S'usa la droga polvoritzada, en infusions/decoccions, extracte fluid i sec, tintures. Droga polvoritzada-30-150 mg/24 hores
- Decocció al 5%: 50 g per litre, per a ús intern, dues tasses al dia.
- Decocció al 10%: 100 g per litre, per a aplicacions externes en forma de compreses, cataplasmes i locions. Es pot utilitzar també com a xampú.
- Suc de planta fresca: 0,5-1,5 g.
- Tintura mare: 15 gotes, tres vegades al dia. Si es desitja utilitzar per via externa, es farà en dissolució al 10%.
- Extracte fluid: 2-10 g diaris.
[modifica] Ús intern[2]
- Herpes: 40 g arrel/l aigua, bullir cinc minuts i colar ràpidament. Prendre dues tasses al dia.
- Problemes hepàtics: s'utilitza el mateix preparat que abans però es prenen tres tasses en lloc de dues i es descansa un dia.
- Icterícia: 30g fulles/l d'aigua, bullir cinc minuts i prendre dues tasses al dia.
- Crisis reumàtiques doloroses: 15g planta sencera/l aigua, bullir deu minuts i prendre 3 tasses durant tres setmanes.
- Bronquitis: 100g de fulles en un litre d'aigua; es couen i el líquid obtingut es beu (dos gots al dia).
[modifica] Ús extern[2]
- Acne (friccions): decocció de 100g arrel seca/l aigua, bullir deu minuts
- Angines(gargarismes): decocció de 100g arrel seca/l aigua, bullir deu minuts. Preparar un litre cada dia, filtrar delicadament i endolcir.
- Enfortir el cabell (xampú líquid): infusió de 80g planta sencera/l aigua bullint, infusar quinze minuts i colar.
- Psoriasis (compresa):80g arrel/l aigua, decocció de cinc minuts.
- Erupcions cutànies: 15 g de fulles fresques,es renten i s'aixafen, llavors es posa sobre una gasa i s'aplica a la zona afectada.
[modifica] Recol·leció
La recol·lecció s'ha de fer en plantes adultes, durant els mesos de primavera o tardor, ja que els principis actius augmenten a mesura que la planta es desenvolupa. L'arrel i el rizoma, un cop recol·lectats, es posen al sol després de treure'ls les seves parts verdes. És important que estiguin a una temperatura inferior als 65ºC.[5]
[modifica] Història
La sabonera ha estat utilitzada des de temps antics com a substitutiu del sabó degut a la gran quantitat d'espuma que produeix en aigua gràcies a les saponines que presenta.
A l'Orient Mitjà s'ha utilitzat una infusió d'aigua i de la saponera per a preparar postres que necessiten una gelificació, en particular una especialitat àrab anomenada "Natif".
[modifica] Galeria
-
Il·lustració
-
Flors
-
Fruit
-
Plantes
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Saponaria officinalis L.». Herbari virtual de la Meditèrrania occidental. [Consulta: 3 gener 2011].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «SAPONARIA Saponaria officinalis L.» (en castellà). elarboldelavida.net. [Consulta: 3 gener 2011].
- ↑ «Saponaria, Jabonera, Hierba jabonera» (en castellà). infojardin.com. [Consulta: 3 gener 2011].
- ↑ «Saponaria (Saponaria officinalis)» (en castellà). Dietetica Casa Piá. [Consulta: 3 gener 2011].
[modifica] Bibliografia
- Bolòs O, Vigo J, Masalles RM, Ninot JM. Flora manual dels Països Catalans. 3 ed. Barcelona: Pòrtic; 2005
- Masclans F (de la Institució Catalana d'Història Natural). Els noms de les plantes als Països Catalans. 1 ed. Granollers-Barcelona. Editorial Montblanc-Martín.
- PAHLOW, M. El gran libro de las plantas medicinales. León: Ed. Everest, edició de 1998.
- UNITAT DE BOTÀNICA. FACULTAT DE FARMÀCIA. Botànica Farmacèutica. Ensenyament de Farmàcia. Textos docents (pràctiques). Barcelona: Ed. UB, 2008
- Josep Lluís Berdonces i Serra, «Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el Dioscórides del tercer milenio» Tikal Ediciones, 1998
[modifica] Enllaços externs
- http://www.missouriplants.com/Pinkopp/Saponaria_officinalis_page.html
- «Saponaria». Flora i Vegetació de Ponent. [Consulta: 3 gener 2011].
- «SAPONARIA» (en castellà). portalfarma.com, 2001. [Consulta: 3 gener 2011].
