Herba sabonera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Herba sabonera
Saponaria officinalis
Saponaria officinalis

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Caryophyllales
Família: Caryophyllaceae
Gènere: Saponaria
L.
Espècie: S. officinalis
Nom binomial
Saponaria officinalis
Sinònims

Saponaria vulgaris (homotípic) i Saponaria officinalis var. globerrima (heterotípic)

L'herba sabonera (Saponaria officinalis) també anomenada en català sabonera comuna, sabó de gitana, saboneta, sabonera o saponària.[1] és una planta herbàcia de la família Caryophyllaceae present a Europa, Àsia i Amèrica del Nord, sobretot a llocs humits.[2] A Catalunya es localitza en determinats punts de l'Ebre, en el sud, i a les salzedes i arenys fluvials,en el nord. Tal com el seu nom indica,officinalis, s'ha utilitzat molt en oficines de farmàcia,però en el present s'utilitza poc.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Saponaria ve del llatí sapo, -onis m.= sabó. Ja que la soca i els arrels de la planta s'utilitzaren com a sabó. L'epítet officinalis indica els seus funcions medicinals.

Distribució i hàbitats[modifica | modifica el codi]

Es ubiqua a tota Europa, principalment a la zona mediterrània, Àsia i Amèrica del Nord. A Espanya més freqüent al nord; fins als 1600 msnm. Planta molt comuna a Catalunya en salzedes, herbassars de l'areny dels rius o de llocs humits i arenys fluvials del nord de Catalunya, al sud de Catalunya es localitza principalment en determinats punts de l'Ebre.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Gravat de 1796

Saponaria officinalis és una herba vivaç, erecta respecte del terra, que mesura fins a 100cm d'alçada. És una planta perenne, capaç de resistir temperatures baixes. Planta robusta, presenta engruiximents als nusos. Desprèn una feble olor agradable.[1]

La forma vital de Raunkjaer és d'hemicriptòfit,[1] planta herbàcia que renova la part aèria cada any mantenint les gemmes a ran de terra durant l'època desfavorable.

Tenen un rizoma reptant i subllenyós, d'un color marronós-vermellós. L'arrel és rodona, vermellosa per fora i groga per dins.[3]

Tija[modifica | modifica el codi]

Les tiges són erectes o ascendents, fins a un metre de longitud, nuoses i més o menys ramificades a la part superior. Presenta engruiximents als nusos i té un tacte de vellut.

Fulles[modifica | modifica el codi]

És una planta glabrescent més o menys pilosa a la summitat. Les fulles es distribueixen regularment per la tija i són ovades o lanceolades.[4] Tenen de 3 a 5 nervis paral·lels ben marcats que recorren tota la fulla, que és peciolada. Mesuren 3-10 per 1-4 cm, tot i que les superiors són més petites i es fan més punxegudes.

Flors[modifica | modifica el codi]

És una planta hermafrodita, és a dir que el gineceu i l'androceu es troben en un mateix exemplar. Per sobre del calze en surten els cinc pètals que formen la corol·la, que és actinomorfa i dialipètala i mesura aproximadament 12-15(17) x 6-7mm; els pètals conformen ungles llargues estretes en forma d'espàtula, de limbe amb àpex enter, emarginat i amb dues esquames a la corona. Normalment són d'un color rosat, encara que també en podem trobar de color blanc o fins i tot una mica groguenc. La seva floració té lloc a la primavera i a l'estiu, a partir del mes de maig.[3]

Fruit[modifica | modifica el codi]

El fruit és una càpsula cilíndrica, inclusa i amb el carpòfor curt. S'obre per quatre dents apicals i conté nombroses llavors de dos mil·límetres reiniformes o globulars de color marró o negre.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

habit

Part utilitzada[modifica | modifica el codi]

Les parts utilitzades, és a dir, la droga de l'herba sabonera, són les rizomes i l'arrel i, en menor mesura, les fulles.

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

En termes generals, la Saponaria officinalis es pot utilitzar en el tractament de l'acne, les angines, l'artritis, la caiguda dels cabells, els èczemes, els herpes, els problemes de fetge, la icterícia, la psoriasis, el reumatisme, la dermatitis i la furunculosi.[2]

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

Els seus principis tòxics són la saponina, iperina (glucòsid) i sapomarina (fulles i arrels). Aquestes substàncies tenen acció hemolítica en interaccionar amb el colesterol de la membrana dels eritròcits. Els símptomes més característics en veterinària són: la inflamació de les membranes de les mucoses, estomatitis, nàusees, vòmits, dolors còlics, hemorràgies intestinals, diarrea, disfàgia, congestió pulmonar, insuficiència renal, anorèxia, debilitat, depressió, incoordinació muscular, convulsions, dilatació dels vasos sanguinis amb posterior contracció dels mateixos, taquicàrdia, alteracions nervioses amb excitabilitat i tremolors, reducció de la fertilitat, descens de la producció làctia i taques a la llet, pèrdua de la motricitat, alteracions hepàtiques, paràlisis, avortament, lesions del sistema nerviós i possible mort per paràlisi respiratòria.

El mecanisme d'acció de les saponines consisteix en el seu poder anti-ATPasa mitjançant el qual modifiquen el sistema de membrana cel·lular, pertorbant el transport de sodi a través d'ella; l'estímul nerviós queda paralitzat, manifestant-se alhora una paràlisis de cel·les musculars i respiratòries que causen la mort de l'animal per asfíxia.

Pel que fa a les persones, si es pren en dosis més altes de les indicades, o bé en persones molt sensibles, pot esdevenir tòxica, provocant irritació en la mucosa intestinal, i també depressió dels ventres nerviosos respiratoris o cardíacs.

Recol·leció[modifica | modifica el codi]

La recol·lecció s'ha de fer en plantes adultes, durant els mesos de primavera o tardor, ja que els principis actius augmenten a mesura que la planta es desenvolupa. L'arrel i el rizoma, un cop recol·lectats, es posen al sol després de treure'ls les seves parts verdes. És important que estiguin a una temperatura inferior als 65ºC.[5]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Saponaria officinalis L.». Herbari virtual de la Meditèrrania occidental. [Consulta: 3 gener 2011].
  2. 2,0 2,1 «SAPONARIA Saponaria officinalis L.» (en castellà). elarboldelavida.net. [Consulta: 3 gener 2011].
  3. 3,0 3,1 «Características y aplicaciones de las plantas» (en castellà). zonaverde.net. [Consulta: 3 gener 2011].
  4. «Saponaria, Jabonera, Hierba jabonera» (en castellà). infojardin.com. [Consulta: 3 gener 2011].
  5. «Saponaria (Saponaria officinalis)» (en castellà). Dietetica Casa Piá. [Consulta: 3 gener 2011].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bolòs O, Vigo J, Masalles RM, Ninot JM. Flora manual dels Països Catalans. 3 ed. Barcelona: Pòrtic; 2005
  • Masclans F (de la Institució Catalana d'Història Natural). Els noms de les plantes als Països Catalans. 1 ed. Granollers-Barcelona. Editorial Montblanc-Martín.
  • PAHLOW, M. El gran libro de las plantas medicinales. León: Ed. Everest, edició de 1998.
  • UNITAT DE BOTÀNICA. FACULTAT DE FARMÀCIA. Botànica Farmacèutica. Ensenyament de Farmàcia. Textos docents (pràctiques). Barcelona: Ed. UB, 2008
  • Josep Lluís Berdonces i Serra, «Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el Dioscórides del tercer milenio» Tikal Ediciones, 1998

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herba sabonera