Herba vermella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Herba vermella
Rode schijnspurrie bloem Spergularia rubra.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Caryophyllales
Família: Caryophyllaceae
Subfamília: Paronychioideae
Gènere: Spergularia
Espècie: S. rubra
Nom binomial
Spergularia rubra

La herba vermella o espergulària vermella (Spergularia rubra) és una planta herbàcia que sol créixer en camins i solars amb sòls arenosos i salabrosos del litoral a la muntanya mitjana . Pertany a la família de les Cariofil·làcies, mesura entre 5 i 25 cm, està formada de fulles petites linears amb unes inflorescències de color rosa. Es troba per les Balears i gran part de la península Ibèrica així com a gran part d'Europa i Sud Àfrica en diverses subespècies.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom genèric Spergularia prové de la forma llatina asparagus que traduït al català seria "espàrrec" i que té com a significat "brot". Rubra prové de l'adjectiu llatí ruber que en la seva forma femenina seria rubra i que es pot traduir com "vermell".

Descripció morfològica[modifica | modifica el codi]

Inflorescència

Planta erecta o difusa de tija epigea, pilosa granulosa,principalment a la part superior; prima i una mica lignificada de entre 5 a 25 cm de ramificació monopòdica. La rel es vertical, prima i una mica lignificada. Fulles de dimensions de 4-25(35) x 0,4-0,6 mm són carnoses, aristades, decussades, linears, planes i solen trobar-se en gran nombre. Les estipules són lanceolades i en ocasions triangulars, platejades i de disposició oposada. Formen el nus en la tija i solen ser petites, no superen els 5 cm.

Entre maig i agost apareixen unes inflorescències cimoses terminals, glanduloses i pubescents constituïdes per flors petites de només 3 mm, són hermafrodites o bisexuals sent plantes monoiques. S'observen pedicels florals fal·liformes peluts i granulosos de 1-3 vegades tan llargs com el calze i no capil·lars. Les peces estèrils de la inflorescència estan formades per un calze amb 5 sèpals lliures, oblongs, obtusos, herbacis al mig i de marge blanc i escariós i una corol·la amb 5 pètals de color uniformement rosa o amb tonalitat blanca a la base depenent de la subespècie iguals o més curts que els sèpals i enters. Són doncs flors pentàmeres. A més l'ovari està col·locat per sobre dels pètals i sèpals, sent una flor hipògina. Són inflorescències de simetria actinomorfa. L'androceu està format per (5)10 estams. De anteres introses i dehiscència longitudinal.

El gineceu és súper i pluricarpel·lar, consta de 3 carpels soldats en un ovari unilocular. A l'interior es formen nombrosos primordis seminals campilòtrops i de placentació basal i axial. Hi ha 3 estils lliures. Forma un fruit del tipus càpsula de mida semblant al calze amb llavors piriformes i tuberculades.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Tijes i fulles. Hàbitats arenosos

L'hàbitat en què s'acostuma ha trobar, sobretot, és en zones de la costa, terrenys abandonats, escletlles, penya-segats marítims i terrenys sorrencs, sense cultivar. A nivell local la podem trobar a la conca mediterrània, des de les costes del sud de França, fins al llarg de les costes del País Valencià; cal dir, que podem trobar Spergularia rubra a les illes balears. A nivell mundial la trobem distribuïda per Àfrica del nord, Austràlia, Amèrica del nord, Europa central i de l'est, la part oest de Rússia, Gran Bretanya, el sud de Irlanda, les costes de Noruega, Finlàndia i Suècia.

Composició química[modifica | modifica el codi]

S'ha descrit la presència de:

Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

Degut al seu contingut en flavonoides i sals potàssiques presenta una acció diürètica especialment uricosúrica, és a dir, que afavoreix secreció d' àcid úric.

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

L'herba vermella s'utilitza com a diürètic; és important recalcar que és un bon depuratiu per a casos de reumatisme. Està recomanada per problemes de vesícula, cistitis i disúria. En general, i en casos que calgui un augment de diurisme com en edemes, hipertensió arterial, sobreprès i/o retenció de líquids, afeccions genitourinàries (cistitis, ureteritis, pielonefritis, oligúria, hiperuricèmia, gota). Afavoreix l'emissió d'orina, la dissolució dels càlculs renals i l'eliminació de toxines.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

L'ús de diürètics en presencia d'hipertensió o cardiopaties només s'ha de fer per prescripció i sota control mèdic, donada la possibilitat d'aparició d'una descompensació tensional,o si l'eliminació de potassi és considerable, una potenciació de l'efecte dels cardiotònics (inotròpics, crontròpics…). No es poden prescriure extractes alcohòlics de la droga a nens menors de dos anys o persones en procés de deshabituació etílica.

Referències bibliogràfiques[modifica | modifica el codi]

  • Gran enciclopedia de las plantas medicinales, Dr. Berdonces i Serra, Tikal ediciones.
  • Enciclopedia de las plantas medicinales, Ediciones Oceano, 2003.
  • Flora dels Països Catalans Oriol de Botos i Josep Vigo.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herba vermella