Herba vermella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Herba vermella
Rode schijnspurrie bloem Spergularia rubra.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Caryophyllales
Família: Caryophyllaceae
Subfamília: Paronychioideae
Gènere: Spergularia
Espècie: S. rubra
Nom binomial
Spergularia rubra

La herba vermella o espergulària vermella (Spergularia rubra) és una planta herbàcia que sol créixer en camins i solars amb sòls arenosos i salabrosos del litoral a la muntanya mitjana. Pertany a la família de les Cariofil·làcies, mesura entre 5 i 25 cm, està formada de fulles petites linears amb unes inflorescències de color rosa. Es troba per les Balears i gran part de la península Ibèrica així com a gran part d'Europa i Sud Àfrica en diverses subespècies.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom genèric Spergularia prové de la forma llatina asparagus que traduït al català seria "espàrrec" i que té com a significat "brot". Rubra prové de l'adjectiu llatí ruber que en la seva forma femenina seria rubra i que es pot traduir com "vermell".

Descripció morfològica[modifica | modifica el codi]

Inflorescència

Planta erecta o difusa de tija epigea, pilosa granulosa, principalment a la part superior; prima i una mica lignificada de entre 5 a 25 cm de ramificació monopòdica. La rel es vertical, prima i una mica lignificada. Fulles de dimensions de 4-25(35) x 0,4-0,6 mm són carnoses, aristades, decussades, linears, planes i solen trobar-se en gran nombre. Les estipules són lanceolades i en ocasions triangulars, platejades i de disposició oposada. Formen el nus en la tija i solen ser petites, no superen els 5 cm.

Entre maig i agost apareixen unes inflorescències cimoses terminals, glanduloses i pubescents constituïdes per flors petites de només 3 mm, són hermafrodites o bisexuals sent plantes monoiques. S'observen pedicels florals fal·liformes peluts i granulosos de 1-3 vegades tan llargs com el calze i no capil·lars. Les peces estèrils de la inflorescència estan formades per un calze amb 5 sèpals lliures, oblongs, obtusos, herbacis al mig i de marge blanc i escariós i una corol·la amb 5 pètals de color uniformement rosa o amb tonalitat blanca a la base depenent de la subespècie iguals o més curts que els sèpals i enters. Són doncs flors pentàmeres. A més l'ovari està col·locat per sobre dels pètals i sèpals, sent una flor hipògina. Són inflorescències de simetria actinomorfa. L'androceu està format per (5)10 estams. De anteres introses i dehiscència longitudinal.

El gineceu és súper i pluricarpel·lar, consta de 3 carpels soldats en un ovari unilocular. A l'interior es formen nombrosos primordis seminals campilòtrops i de placentació basal i axial. Hi ha 3 estils lliures. Forma un fruit del tipus càpsula de mida semblant al calze amb llavors piriformes i tuberculades.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Tijes i fulles. Hàbitats arenosos

L'hàbitat en què s'acostuma ha trobar, sobretot, és en zones de la costa, terrenys abandonats, escletlles, penya-segats marítims i terrenys sorrencs, sense cultivar. A nivell local la podem trobar a la conca mediterrània, des de les costes del sud de França, fins al llarg de les costes del País Valencià; cal dir, que podem trobar Spergularia rubra a les illes balears. A nivell mundial la trobem distribuïda per Àfrica del nord, Austràlia, Amèrica del nord, Europa central i de l'est, la part oest de Rússia, Gran Bretanya, el sud de Irlanda, les costes de Noruega, Finlàndia i Suècia.

Composició química[modifica | modifica el codi]

S'ha descrit la presència de:

Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

Degut al seu contingut en flavonoides i sals potàssiques presenta una acció diürètica especialment uricosúrica, és a dir, que afavoreix secreció d'àcid úric.

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

L'herba vermella s'utilitza com a diürètic; és important recalcar que és un bon depuratiu per a casos de reumatisme. Està recomanada per problemes de vesícula, cistitis i disúria. En general, i en casos que calgui un augment de diurisme com en edemes, hipertensió arterial, sobreprès i/o retenció de líquids, afeccions genitourinàries (cistitis, ureteritis, pielonefritis, oligúria, hiperuricèmia, gota). Afavoreix l'emissió d'orina, la dissolució dels càlculs renals i l'eliminació de toxines.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

L'ús de diürètics en presència d'hipertensió o cardiopaties només s'ha de fer per prescripció i sota control mèdic, donada la possibilitat d'aparició d'una descompensació tensional, o si l'eliminació de potassi és considerable, una potenciació de l'efecte dels cardiotònics (inotròpics, crontròpics…). No es poden prescriure extractes alcohòlics de la droga a nens menors de dos anys o persones en procés de deshabituació etílica.

Referències bibliogràfiques[modifica | modifica el codi]

  • Gran enciclopedia de las plantas medicinales, Dr. Berdonces i Serra, Tikal ediciones.
  • Enciclopedia de las plantas medicinales, Ediciones Oceano, 2003.
  • Flora dels Països Catalans Oriol de Botos i Josep Vigo.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]