Herbassar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Herbassars)
«Prat» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «prat (desambiguació)».
Prats de Nachusa, primavera de 2016

Una prada, prat, praderia, herbassar o herbat és una zona on la vegetació està dominada per gramínies (Poaceae). Tanmateix, el jonc (Cyperaceae) i les juncàcies (Juncaceae) també es poden trobar junt amb proporcions variables de llegums, com el trèvol i altres herbes. Les praderies es produeixen de forma natural a tots els continents, excepte a l'Antàrtida, i es troben a la majoria d'ecoregions de la Terra. A més, les praderies són un dels biomes més grans de la terra i dominen el paisatge a tot el món.[1] Hi ha diferents tipus de prats: prats naturals, prats seminaturals i prats agrícoles.[1] Cobreixen entre el 31 i el 69% de la superfície terrestre.[2][3]

Setaria pumila, una espècie de Poaceae (la família de plantes dominant als herbassars

Cobreixen al voltant de 3.500 milions d'hectàrees en l’àmbit mundial, cosa que representa el 26-40 per cent de la superfície terrestre total.[2][4]

Història evolutiva[modifica]

Els graminoides es troben entre les formes de vida més versàtils. Es van generalitzar cap al final del període Cretaci i s’han trobat copròlits de femta de dinosaures fossilitzats que contenen fitòlits d’una varietat d’herbes que inclouen herbes relacionades amb l'arròs i el bambú moderns.[5]

L’aparició de muntanyes a l'oest dels Estats Units durant les èpoques del Miocè i el Pliocè, un període d’uns 25 anys milions d’anys, va crear un clima continental favorable a l'evolució de les praderies.[6]

Fa cinc milions d’anys, durant el Miocè final al Nou Món i el Pliocè al Vell Món, es van produir els primers prats veritables. Els biomes forestals existents van disminuir i les praderies es van estendre molt. Se sap que a tot el Plistocè hi ha hagut prats a Europa (els darrers 1,8 milions d’anys).[7] Després de les èpoques glacials del Plistocè (amb els seus glacials i interglacials), les praderies es van expandir en els climes més càlids i secs i van començar a convertir-se en la característica terrestre dominant a tot el món.[6] Des que els prats existeixen des de fa més d’1,8 milions d’anys, hi ha una gran variabilitat. Per exemple, la tundra estepària va dominar al nord i al centre d'Europa, mentre que a la zona mediterrània es va produir una major quantitat de praderies xerotèrmiques.[7] Dins de l’Europa temperada, el ventall de tipus és força ampli i també es va convertir en únic a causa de l’intercanvi d’espècies i material genètic entre diferents biomes.

Els herbassars semi-naturals probablement van aparèixer per primera vegada amb l’home que començava a cultivar. Així, per a l’ús de l’agricultura, els boscos es van netejar a Europa. Els prats i pastures antics eren les parts adequades per al cultiu. A partir d’aquestes zones es van formar els prats seminaturals.[7] L'eliminació de les plantes pels animals que pasturaven i, més tard, els agricultors de sega va conduir a la coexistència d'altres espècies de plantes al voltant. A continuació, la biodiversitat de les plantes evoluciona. A més, les espècies que ja hi vivien s’adaptaven a les noves condicions.[7]

La majoria de les zones herbàcies han estat convertides en camps de conreu i han desaparegut de nou.

Avui en dia, les praderies seminaturals es troben més aviat en zones poc adequades per a l’agricultura.[7]

Els herbassars es troben entre els ecosistemes més amenaçats.[8] Segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), l’amenaça més important per als herbassars és l’ús de la terra humana, especialment l’agricultura i la mineria.[9]

Característiques[modifica]

Solen situar-se entre els deserts i els boscos, amb precipitacions entre els 250 i 600 mm depenent de la temperatura i naturalesa del terra. A zones tropicals pot ploure fins a 1200 mm, donada la major evaporació.[1]

Predominen les gramínies, que poden ser molt petites fins a les més altes amb 2,50 m. La fauna la constitueixen grans o petits herbívors i els seus depredadors.

Quan aquests ecosistemes s'usen com a pastures naturals per al bestiar domèstic, es pot arribar a la desertificació per sobrepastura.

Biomes[modifica]

El WWF considera que hi ha 4 biomas on els herbassars són predominants:

Herbassars de cultiu[modifica]

Prat a Panticosa

Les pastures o herbassars de cultiu són les plantacions de pastures que l'home realitza amb diferents propòsits: pastura directe pel bestiar, preparació de farratge o recreació. No hi ha una estandardització que defineixi clarament els diversos tipus de pastures per a l'aprofitament humà, però a grans trets en tenim els següents:

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Gibson, David J.. Grasses and grassland ecology. Nova York: Oxford University Press, 2009. ISBN 978-0-19-154609-9. OCLC 308648056. 
  2. 2,0 2,1 Conant, Richard T. Challenges and opportunities for carbon sequestration in grassland systems : a technical report on grassland management and climate change mitigation. FAO, 2010. ISBN 978-92-5-106494-8. OCLC 890677450. 
  3. Chapin III, F. Stuart; Sala, Osvaldo E.; Huber-Sannwald, Elisabeth. Global Biodiversity in a Changing Environment: Scenarios for the 21st Century. Springer, 2013. ISBN 978-1-4613-0157-8. OCLC 1059413892. 
  4. Chapin III, F. Stuart. Global Biodiversity in a Changing Environment: Scenarios for the 21st Century. Springer, 2013. ISBN 978-1-4613-0157-8. OCLC 1059413892. 
  5. Piperno, D. R.; Sues, HD Science, 310, 5751, 2005, pàg. 1126–8. DOI: 10.1126/science.1121020. PMID: 16293745.
  6. 6,0 6,1 «University of California Museum of Paleontology Grasslands website». Ucmp.berkeley.edu. [Consulta: 1r desembre 2011].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Pärtel, M. Grassland Science in Europe, 10, 2005, pàg. 1–14.
  8. Hoekstra, Jonathan M.; Boucher, Timothy M.; Ricketts, Taylor H.; Roberts, Carter (en anglès) Ecology Letters, 8, 1, 03-12-2004, pàg. 23–29. DOI: 10.1111/j.1461-0248.2004.00686.x.
  9. «010 - Protecting and restoring endangered grassland and savannah ecosystems» (en anglès). IUCN World Conservation Congress 2020. [Consulta: 1r juny 2021].

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herbassar