Herbert Spencer
 Herbert Spencer |
|
| Filosofia de l'Oest Segle XIX | |
|---|---|
| Naixement: | 27 d'abril de 1820 |
| Mort: | 8 de desembre de 1903 |
| Escola/tradició filosòfica: | Evolucionisme, Positivisme, Liberalisme clàssic |
| Idees destacades: | Supervivència del més apte |
| Influït per: | Charles Darwin, Auguste Comte, John Stuart Mill, George Henry Lewes, Jean-Baptiste Lamarck, Thomas Huxley |
| Influí a: | Charles Darwin, Henry Sidgwick, William Graham Sumner, Thorstein Veblen, Emile Durkheim, Alfred Marshall, Henri Bergson, Nikolay Mikhaylovsky |
| Vegeu el Portal:Filosofia | |
Herbert Spencer (Derby, 27 d'abril de 1820 - Brighton, 8 de desembre de 1903) fou filòsof, psicòleg i sociòleg britànic, fundador de la filosofia evolucionista a Gran Bretanya i un dels més il·lustres positivistes del seu país.
Enginyer de ferrocarrils i de formació autodidacta, es va interessar tant per la ciència com per les lletres. En l'any 1848 va assumir la direcció de la revista The Economist, òrgan del liberalisme radical de l'època. Des del punt de vista sociològic cal considerar-lo com primer autor que va utilitzar de forma sistemàtica els conceptes d'estructura i funció. Per altra banda, va concebre la sociologia com un instrument dinàmic al servei de la reforma social.
Va dedicar la seva vida a elaborar el seu sistema de filosofia evolucionista, en la qual considera l'evolució natural com clau de tota la realitat, a partir de la llei mecànic-materialista cal explicar qualsevol nivell progressiu: el material, el biològic, el psíquic, el social, etc. En les seves lectures va conèixer la teoria de l'evolució exposada a la fi del segle XVIII pel naturalista francès Jean Lamarck. La seva teoria, avui gairebé desacreditada, sostenia que els trets adquirits d'un organisme eren hereditaris. Les teories de Lamarck sobre l'evolució van influir profundament en l'obra de Spencer. Va aplicar la teoria de l'evolució a les manifestacions de l'esperit i als problemes socials, entre ells el de l'educació, amb la seva obra Educació: intel·lectual, moral i física. La seva doctrina va quedar principalment exposada en el seu Sistema de filosofia sintètica (11 volums).
De la seva extensa bibliografia, cap esmentar: L'estàtica social (1850), Principis de psicologia (1855), Primers principis (1862), Principis de biologia (1864), La classificació de les ciències (1864), La sociologia descriptiva(1873), Principis de sociologia (1877-1896) i L'individu contra l'Estat (1884). Malgrat que Spencer no va assolir crear una escola pròpia, el seu ambiciós intent de sistematitzar tot el coneixement dintre del marc de la ciència moderna i especialment en termes de l'evolució, li ha fet mereixedor de figurar entre els principals pensadors de finals del segle XIX.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herbert Spencer |
