Heribert Barrera i Costa

Heribert Barrera i Costa
7è president del Parlament de Catalunya
Mandat 1980 – 1984
Precedit per	Francesc Farreres i Duran
Succeït per	Miquel Coll i Alentorn
Naixement	6 de juliol de 1917 Barcelona, Catalunya
Mort	27 d'agost de 2011 (als 94 anys) Barcelona, Catalunya
Partit polític	Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

Heribert Barrera i Costa (Barcelona, 1917 - Barcelona, 2011) va ser un patriota, polític i químic català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i primer president del restaurat Parlament de Catalunya des del 1980 fins al 1984 (el setè des de la seva constitució). Era fill de Martí Barrera i Maresma, diputat al Parlament de Catalunya i conseller de la Generalitat de Catalunya. Va dedicar la seva vida a la lluita per la República Catalana i els drets i llibertats de Catalunya i va ser un referent per a l'independentisme català.

Trajectòria política

Heribert Barrera comença la carrera política quan entra a formar part, l'any 1934, de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya i del Bloc Escolar Nacionalista. L'any següent ingressà a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya. A l'exili emprengué la reorganització clandestina d'Esquerra Republicana de Catalunya, i n'esdevingué el màxim dirigent a l'interior i secretari general (1976-1987). Fou president del mateix partit en el període de 1991 a 1995.

Heribert Barrera i Joan Rigol votant al districte de Nou Barris de Barcelona durant les consultes sobre la independència de Catalunya l'any 2011.

Entre els anys 1977 i 1980 Barrera fou membre del Consell Català del Moviment Europeu i diputat al Congrés dels Diputats espanyol (1977-1980). El 1980 va esdevenir diputat al Parlament de Catalunya –lloc que mantindria fins el 1988– encapçalant les llistes d'ERC, que va aconseguir uns sorprenents 14 diputats. A més, fou president del Parlament durant la primera de les dues legislatures (1980-1984); fou el primer president del Parlament restaurat i el setè des que el parlament fou constituït el 1932. Posteriorment, fou elegit parlamentari europeu (1991-1994).

L'any 2000 va ser guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.

El 2001 es va publicar el llibre Què pensa Heribert Barrera? en el qual feia unes declaracions controvertides dient que la immigració feia perillar el futur de Catalunya; membres d'ERC com Josep Lluís Carod Rovira o Jordi Pujol van desmarcar-se dels seus postulats xenòfobs, els quals el mateix Barrera va moderar en entrevistes posteriors. L'any 2009, Barrera va expressar públicament el seu allunyament de les posicions de la direcció del seu partit, ERC, per mitjà d'un article publicat el 20 de maig a l'Avui titulat Oportunitat i viabilitat de la proposta de Joan Carretero. En aquest article, l'històric dirigent d'ERC, considerava "oportuna i viable" la proposta que l'exconseller de Governació, Joan Carretero, va formular en un article al mateix diari publicat el 18 d'abril de 2009 titulat Patriotisme i dignitat, la qual va desencadenar que la direcció obrís expedient a Carretero i el suspengués de militància. De fet, Barrera donà suport al partit que encapçalà aquest darrer, Reagrupament Independentista, tot i que mai deixà de militar a ERC. El 10 de juliol de 2010, Barrera va encapçalar la manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" juntament amb els altres presidents i ex-presidents de la Generalitat i del Parlament encara vius llavors (José Montilla, Pasqual Maragall, Jordi Pujol, Ernest Benach i Joan Rigol).

Trajectòria professional i cívica

Barrera es llicencià en ciències químiques per la Universitat de Barcelona. Durant la Guerra Civil Espanyola va lluitar al Front de l'Ebre, i s'exilià a França fins l'any 1952. A la Universitat de Montpeller va obtenir les llicenciatures de Matemàtiques i Enginyeria química, i a la Sorbona (París) es doctorà en ciències físiques.

La seva activitat acadèmica prosseguí com a professor ajudant i encarregat del curs d'electroquímica a la Facultat de Ciències de la Universitat de Montpeller; també fou agregat de recerques del Centre National de la Recherche Scientifique de França, i becari postdoctoral a la Universitat de Nou Hampshire. Una vegada retornà a Catalunya, esdevingué catedràtic contractat de Química Inorgànica a la Universitat Autònoma de Barcelona, l'any 1970, fins al seu retir l'any 1984.

Barrera va ser autor de nombrosos articles científics en revistes internacionals, així com d'articles polítics a la premsa catalana i internacional. Fou guardonat, el 1949 amb el premi Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans pel seu treball Noves contribucions a la síntesi d'àcids arilalifàtics i a la teoria de l'acilació intramolecular.

Fou president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques i de la secció de ciències de l'Institut d'Estudis Catalans, de la qual esdevingué posteriorment membre emèrit. També era membre d'institucions científiques estrangeres, com la Societé Française de Chimie i l'American Chemical Society.

Tingué una activitat molt intensa a la societat catalana: fou president del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona, president (1989-1997) i president d'honor de l'Ateneu Barcelonès i president de l'Associació d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya (1997-2003). Als darrers anys, va ser membre del consell consultiu d'Òmnium Cultural. El juliol de 2012 li fou atorgada la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona a títol pòstum. El 18 de setembre de 2012 se li concedí la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a títol pòstum.

Vegeu també

• President del Parlament de Catalunya
• President d'Esquerra Republicana de Catalunya
• Conferència Nacional del Sobiranisme

Bibliografia

• Vila, Enric. Què pensa Heribert Barrera. Barcelona: Edicions Proa, 2001, p. 176. ISBN 978-84-8437-146-5. 
• Sinca, Genís. Heribert Barrera, l'últim republicà. Columna Edicions, 2006, p. 300 (Biografies). ISBN 978-84-6640-711-3. 

Enllaços externs

• Heribert Barrera i Costa, biografia del Parlament de Catalunya.
• Heribert Barrera a (S)avis de TV3

Càrrecs públics
Precedit per: Francesc Farreres i Duran	President del Parlament de Catalunya 1980 – 1984	Succeït per: Miquel Coll i Alentorn
Càrrecs en partits polítics
Precedit per: Joan Sauret	Secretari General d'Esquerra Republicana de Catalunya 1976 – 1987	Succeït per: Joan Hortalà
Precedit per: Lluís Companys i Jover	President d'Esquerra Republicana de Catalunya 1993 – 1995	Succeït per: Jaume Campabadal