Heribert Barrera i Costa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Heribert Barrera i Costa
Heribert Barrera i Costa

Mandat
1980 – 1984
Precedit per Francesc Farreres i Duran
Succeït per Miquel Coll i Alentorn

Naixement 6 de juliol de 1917
Barcelona, Catalunya Catalunya
Mort 27 d'agost de 2011 (als 94 anys)
Barcelona, Catalunya Catalunya
Partit polític Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

Heribert Barrera i Costa (Barcelona, 1917 - Barcelona, 2011)[1] va ser un polític i químic català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i primer president del restaurat Parlament de Catalunya des del 1980 fins al 1984 (el setè des de la seva constitució). Era fill de Martí Barrera i Maresma, diputat al Parlament de Catalunya i conseller de la Generalitat de Catalunya.[2][3] Va dedicar la seva vida a la lluita per la República Catalana i els drets i llibertats de Catalunya[4] i va ser un referent per a l'independentisme català.[5]

Trajectòria política[modifica | modifica el codi]

Heribert Barrera començà la carrera política quan entrà a formar part, l'any 1934, de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya i del Bloc Escolar Nacionalista.[6] L'any següent ingressà a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya. A l'exili emprengué la reorganització clandestina d'Esquerra Republicana de Catalunya,[6] i n'esdevingué el màxim dirigent a l'interior i secretari general (1976-1987). Fou president del mateix partit en el període de 1991 a 1995.[3]

Heribert Barrera al MHC el 2001.

Entre els anys 1977 i 1980 Barrera fou membre del Consell Català del Moviment Europeu i diputat al Congrés dels Diputats espanyol (1977-1980). El 1980 va esdevenir diputat al Parlament de Catalunya –lloc que mantindria fins al 1988– encapçalant les llistes d'ERC, que va aconseguir uns sorprenents 14 diputats.[4] A més, fou president del Parlament durant la primera de les dues legislatures (1980-1984); fou el primer president del Parlament restaurat i el setè des que el parlament fou constituït el 1932.[1] Posteriorment, fou elegit parlamentari europeu (1991-1994)de la coalició formada per ERC, Euskoalkartasuna i el Partit Nacionalista Galleg.[7]

L'any 2000 va ser guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.[3]

El 2001 es va publicar el llibre Què pensa Heribert Barrera? en el qual feia unes declaracions controvertides dient que la immigració feia perillar el futur de Catalunya;[8] membres d'ERC com Josep Lluís Carod Rovira o Jordi Pujol van desmarcar-se dels seus postulats xenòfobs, els quals el mateix Barrera va moderar en entrevistes posteriors.[9] L'any 2009, Barrera va expressar públicament el seu allunyament de les posicions de la direcció del seu partit, ERC, per mitjà d'un article publicat el 20 de maig a l'Avui titulat Oportunitat i viabilitat de la proposta de Joan Carretero.[10] En aquest article, l'històric dirigent d'ERC, considerava "oportuna i viable" la proposta que l'exconseller de Governació, Joan Carretero, va formular en un article al mateix diari publicat el 18 d'abril de 2009 titulat Patriotisme i dignitat,[11] la qual va desencadenar que la direcció obrís expedient a Carretero i el suspengués de militància. De fet, Barrera donà suport al partit que encapçalà aquest darrer, Reagrupament Independentista, tot i que mai deixà de militar a ERC.[4][6] El 10 de juliol de 2010, Barrera va encapçalar la manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" juntament amb els altres presidents i ex-presidents de la Generalitat i del Parlament encara vius llavors (José Montilla, Pasqual Maragall, Jordi Pujol, Ernest Benach i Joan Rigol).[12][6]

Trajectòria professional i cívica[modifica | modifica el codi]

Barrera es llicencià en ciències químiques per la Universitat de Barcelona.[2] Durant la Guerra Civil Espanyola va lluitar al Front de l'Ebre,[6] i s'exilià a França fins a l'any 1952.[2] A la Universitat de Montpeller va obtenir les llicenciatures de Matemàtiques i Enginyeria química, i a la Sorbona (París) es doctorà en ciències físiques.[2]

Heribert Barrera i Joan Rigol votant al districte de Nou Barris de Barcelona durant les consultes sobre la independència de Catalunya l'any 2011.

La seva activitat acadèmica prosseguí com a professor ajudant i encarregat del curs d'electroquímica a la Facultat de Ciències de la Universitat de Montpeller; també fou agregat de recerques del Centre National de la Recherche Scientifique de França, i becari postdoctoral a la Universitat de Nou Hampshire. Una vegada retornà a Catalunya, esdevingué catedràtic contractat de Química Inorgànica a la Universitat Autònoma de Barcelona, l'any 1970, fins al seu retir l'any 1984.[2]

Barrera va ser autor de nombrosos articles científics en revistes internacionals, així com d'articles polítics a la premsa catalana i internacional. Fou guardonat, el 1949 amb el premi Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans pel seu treball Noves contribucions a la síntesi d'àcids arilalifàtics i a la teoria de l'acilació intramolecular.[2]

Fou responsable de l'àrea de químic teòrica de la Gran Enciclopèdia Catalana.[13] Fou president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques i de la secció de ciències de l'Institut d'Estudis Catalans, de la qual esdevingué posteriorment membre emèrit. També era membre d'institucions científiques estrangeres, com la Societé Française de Chimie i l'American Chemical Society.[6]

Tingué una activitat molt intensa a la societat catalana: fou president del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona, president (1989-1997) i president d'honor de l'Ateneu Barcelonès i president de l'Associació d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya (1997-2003). Als darrers anys, va ser membre del consell consultiu d'Òmnium Cultural.[6] El juliol de 2012 li fou atorgada la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona a títol pòstum.[14] El 18 de setembre de 2012 se li concedí la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a títol pòstum.[15]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Heribert Barrera i Costa




Càrrecs públics
Precedit per:
Francesc Farreres i Duran
President del Parlament de Catalunya
Senyal de la Generalitat de Catalunya

19801984
Succeït per:
Miquel Coll i Alentorn
Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
Joan Sauret
Secretari General d'Esquerra Republicana de Catalunya
19761987
Succeït per:
Joan Hortalà
Precedit per:
Lluís Companys i Jover
President d'Esquerra Republicana de Catalunya
19931995
Succeït per:
Jaume Campabadal