Hermòtim de Clazòmenes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Hermòtim de Clazòmenes (Hermotimus, Ἑρμότιμος) fou un filòsof grec del segle VI aC, esmentat per Llucià que diu que era pitagòric. Se li atribueix haver estat el primer de tenir la idea que després Anaxàgores s'atribuí a si mateix que la ment era la causa de totes les coses.[1] Sext Empíric el situa junt amb Hesíode, Parmènides i Empèdocles entre els filòsofs dualistes, que consideraven que l'origen de l'Univers tenia origen material i energètic junts.[2]

A la seva època, segons Plini i Llucià, fou considerat dotat de poders sobrenaturals i que la seva ànima viatjava d'un lloc a l'altre en molt poc temps. Segons una història narrada per Tertulià, un dia, mentre estava dormint, la seva ànima va fer un viatge extracorpori i aleshores, com que la seva dona havia comentat aquest fet estrany, els seus enemics va aprofitar per cremar el seu cos i així evitar que la seva ànima hi pogués tornar.[3] Els ciutadans de Clazòmenes li van dedicar un temple després de la seva tràgica mort i van prohibir l'entrada a les dones, com a càstig per la traïció de la seva esposa.,[4][5]

Segons Diògenes Laerci , Pitàgores, ferm defensor de la transmigració de l'ànima (Metempsicosi), deia que en una altra vida havia estat el mateix Hermòtim i que ho sabia del cert perquè havia reconegut l'escut de Menelau al temple d'Apolo a Brankídia.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Aristòtil. The Metaphysics, versió anglesa de Hugh Lawson-Tancred. London, 2004.
  2. Sextus Empiricus, adv. Math. IX., ad Phys. I. 7
  3. Tertulià : De Anima (On the Soul), versió en anglès de Peter Holmes, D.D., Anti-Nicene Fathers Vol. 3, 1885.
  4. Pliny, Hist. Nat. VII. 42
  5. Lucian, Encom. Musc. 7
  6. Lives of the Eminent Philosophers, Bk.8: Pythagoras