Hermafrodita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Hermafroditisme)
Hermafrodit, el fill del déu grec Hermes i la deessa Afrodita, origen de la paraulta "hermafrodita".

Un hermafrodita és un ésser viu que posseeix els dos sexes, el masculí i el femení al mateix temps. Tant pot ser que posseeixi els dos aparells sexuals com un de mixt, però capaç de produir gàmetes masculins i femenins al mateix temps. Tot i tenir ambdós gàmetes rarament es fecunden a ells mateixos.

Hi ha animals amb tots els seus individus hermafrodites, com passa amb els cargols. En botànica es consideren hermafrodites les plantes que tenen òrgans masculins (estams) i femenins (pistil) en la mateixa flor, mentre que les plantes que tenen òrgans masculins i femenins en flors diferents del mateix individu s'anomenen dioiques.

En l'espècie humana es parla d'hermafroditisme quan una persona posseeix teixit testicular i ovàric al mateix temps, independentment de l'aspecte dels seus genitals. El millor terme per a parlar d'aquests casos és el d'intersexualitat, ja que en humans no hi ha cap cas autèntic d'hermafroditisme, és a dir la capacitat de produir òvuls i espermatozoides al mateix temps.

Origen de la paraula[modifica]

En la mitologia grega, Hermafrodit fou un personatge caracteritzat per tenir els dos sexes, d'aquí deriva el nom hermafrodita. Hermafrodit deriva de la combinació dels noms dels seus pares, Hermes i Afrodita.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hermafrodita